Dedicat a l'aniversari del naixement de Miquel Martí i Pol(19 de març de 1929)
El poeta del Poble i el meu referent, en poesia catalana.
Fa tanta estona,
que ja no ho recordo,
em vaig empeltar
de poeteses, poetes, escriptors, pintors, escultors, fotògrafs, actrius i actors; I
de tot el món de la faràndula creativa.
El meu arbust de l'ànima, jovençà, devers els dotze anys, fou empeltat, més enrere no ho recordo.
Varen començar a florir: escrits, poemes;
branques de dubtes, pors i certeses.
Ma mare, Maria Teresa, va cuidar els empelts, amb amorossida estima. Quan, insegur, li llegia algun poema, em deia:
"Pep Lluís, escrius molt bé! Segueix"
Així ho vaig fer, ara el meu primer puntal, la primera persona que va creure amb mi, és al cel; i jo, repartint els fruits, dels empelts, que han nodrit, aquelles branques joves i tendres.
Si hagués manera d'agrair, a tots els que cregueren, ajudaren a que els empelts donessin fruits; i que, curosament, posaren adob, a les meves arrels; la llista seria inacabable.
Avui, als setanta anys, me n'adon, que la vida, m'ha apropat als adobs necessaris, perquè les branques dels empelts florissin i fructificasin i encara ho fan.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
19 de març de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada