Encetaré
l’article amb una frase del diputat per la CUP al Parlament de Catalunya, David Fernàndez,
totalment d’acord: “Alguns són mercenaris parlamentaris al servei de la banca”.
El capitalisme agressiu i depredador
actual, ha estat accentuant la diferència de la plusvàlua, que existeix entre
la producció que crea o genera un treballador i el sou o salari que rep a canvi;
fins a crear situacions socials insostenibles, injustes i aberrants. A alguns
països europeus més que a altres. El cas de l’estat espanyol és de vergonya.
El
greuge i la diferència de la plusvàlua que en parl, les empreses, banca,
multinacionals, la carrega llavors a l’administració pública que ha de corregir
aquest desequilibri i situació de precarietat, que ells mateixos han creat; amb
distints tipus d’ajudes que es paguen amb els doblers públics.
La situació és tan injusta, que mentre
els que la generen poden tenir incentius fiscals, i esser ajudats des de la
mateixa administració a través d’una legislació afavoridora fiscalment. A més,
el mercat financer, pot crear empreses, tipus fundacions socials, que a més
d’esser una hipocresia i un insult, els hi representa uns beneficis fiscals i
d’imatge, amb una publicitat tova per mostrar lo bons que són i lo preocupats
per les persones que pateixen; les quals són ells mateixos que han creat amb el
seu afany de treure beneficis salvatges. Ho poden fer i ho fan amb la
connivència de diversos governs, sobre tot quan governa la dreta.
Els
extrems que vuit-cents quaranta mil infants viuen en situació de pobresa crònica
dins l’estat espanyol; i que la tassa de pobresa infantil arriba al 35%,
incrementant cada any, no fa més que corroborar el que escric.
Els
darrers anys, les condicions de treball
que s’imposen s’acosta més a una casta d’esclavatge del segle XXI. Malgrat el
Govern Espanyol s’ompli la boca de recuperació econòmica i la creació de llocs
de treball, és un insult vist que el salari mínim interprofessional, no parl d’altres països europeus de moment, es troba
amb els sis-cents quaranta set euros mensuals; i no
cal que sigui l’Unió Europea, que digui, que no cobreix les necessitats bàsiques
dels treballadors.
La sacro santa Constitució Espanyola de
1978, contempla uns drets fonamentals de les persones. Entre ells el dret a un
habitatge digne, a una feina digna , sanitat, educació... aquests drets als
darrers quatre anys han estat vulnerats pels governants que hem hagut de patir,
donant suport al gran capital i cada cop atemptant de manera més descarada en
contra de les classes populars.
Ara
s’estan ultimant els darrers pactes entre forces per ocupar, ajuntaments,
Consells i Govern Balear; i s’espera d’una vegada un vertader canvi amb la
manera de fer política per part de l’esquerra. Més treball i menys privilegis.
Més mirar per les prioritats ciutadanes i menys agranar cap als partits a la
recerca d’una cadira segura i unes cotes de poder.
Les eleccions de 24 M, han marcat una fita de
lo que vol una gran part del poble, un canvi significatiu perquè n’està fart.
Esper que les constitucions de les diverses administracions públiques, i per
part de les forces polítiques que les assoliran ho tinguin ben en compte.
No
estem per verbes ni per enganys ni decepcions, i que una part de la ciutadania
tindrà un treball participatiu a l’hora de fer política. Ja no es deixarà que
es faci tan sols una política de despatxos on nosaltres no hem comptat per res.
A Sóller, segueix de molt a prop les
negociacions entre el PSOE i MÉS i esper que la coherència sigui el garant per
un nou consistori pel benefici dels
ciutadans i ciutadanes de la Vall. Duen
feina feta, ja que començaren a establir punts programàtics durant la creació
de “Junts per Sóller” per tant una part de la tasca està feta. Ara queda la
batllia, que també s’està negociant i esper que el seny guií les negociacions
pel bé ciutadà.
La
darrera de Carlos Simarro(PP), ha estat
demanar suport al PSOE, per un pacte i inclusiu els hi han ofert la batllia. Patètic
i d’òpera bufa; fins a quin ridícul és capaç d’arribar, no se sap.
Dia
13 pens assistir a l’entrega de la vara
al nou batlle; esper que s’obri una nova
etapa i un nou model polític per bé de tots.
Acab
felicitant a n’Aïna Colom, pel seu darrer article al setmanari passat.
Josep
Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada