El meu primer article escrit l’any 2015,
desitjaria que no tractés, ni d’immoralitats, ni de baixeses, ni de corrupció.
Ni d’assassinats; ni de mentides de baixades d’impostos, ni de la guerra bruta
que fan els països o estats que dessagnen el planeta per imposar la seva
hegemonia; ni de les vergonyes d’alguns partits, entre ells el PP; tampoc del fenomen
de Podemos. Tampoc vull escriure
sobre desnonaments, la brutal violència de gènere ni sobre cap tipus de
violència, ni el comportament més que mafiós d’alguns que es creuen tocat amb
la mà de deu, ni de misèria, ni d’ignorància, i menys d’ineptes i inútils des
governants. Ja en tinc la mesureta plena del 2014.
M’encantaria
que aquest any que encetem fos revulsiu; ja que gran part de l’any passat fou
descoratjador , que acabà amb dos mil
imputats i prop de cent-quaranta casos de corrupció.
Sembla
que pels meus desitjos tingui moltes coses en contra. Que per intentar millorar
el món i el model de vida cap a una harmonia, respecte, valoració de les
vertaderes prioritats i necessitats ciutadanes, m’ho estan posant bastant difícil.
En el fons no m’espanten els reptes.
Així i tot, serà un any per créixer, per
no lamentar-se, per continuar amb la tasca començada fa estona i que per
consciència i coherència no podem ni oblidar ni delegar.
Ara que s’han acabat les felicitacions,
els bons desitjos i els brindis de cap d’any i que tan sols ens queda la festa
dels Reis Màgics ( que quan surti
publicat aquest article ja haurà passat i retornarem a la normalitat) estic
temptat d’escriure’ls una carta, si, una carta com les que escriu Aïna Colom, col·laboradora del mateix setmanari
en el que escric. I no crec fer-ho, per no repetir les seves mateixes paraules,
que podria signar una a una.
Crec
que la carta als reis i els desitjos i consecucions que els demanem s’han de
fer també amb el treball i la lluita diària per intentar modificar moltes
situacions injustes que estem vivint. Ja he escrit tantes vegades, que no sé si
em faig pesat en repetir-lo, tot i que hi ha moltes orelles de cònsol, que cada
un des de les seves possibilitats té l’oportunitat de posar el seu gra d’arena
perquè les situacions es modifiquin cap a millor.
Cert que a vegades és molt lent i es fa bastant cansat; i que el
més principal és no perdre l’harmonia, la il·lusió i l’esperança per fer-les.
El
pitjor que ens pot passar és donar-los poder als “assassins de somnis” (títol d’un poema del meu recull “Cadències
quotidianes”) i que ens furtin l’alegria i l’empremta per continuar fent camí. Per
desgràcia n’hi ha massa, però es delaten tot d’una. Cal estar vigilants, perquè
són molt sibil·lins.
Passa a passa, si volem i amb constància
i disciplina podem arribar a les fites que ens proposam. Tasca individual i
col·lectiva a la vegada.
El repartir i compartir aquesta harmonia,
respecte, primer de tot en l’entorn més proper: Família, amistats, treball. Si
som capaços de crear aquesta illa d’harmonia podem aconseguir que n’hi hagi
moltes i que el món vagi canviant.
Intentar transformar i transmutar els
sentiments egoistes, egocèntrics. Compartir els nostres dons i les nostres
capacitats per fer les coses cada cop millor.
No
és una utopia irrealitzable, si som capaços de mantenir el
centre i l’equilibri i no afluixar, malgrat a vegades el camí es trobi ple de batzers.
Començ aquest 2015 amb un clam a
l’esperança. No esperem en absolut que se’ns facin les coses. Diuen que “Si
vols estar ben servit, servit tu mateix”
Acabaré,
felicitant i agraint la tasca que “Somnis Reciclats” ha fet amb l’apadrinament
de cartes enviades als Reis Mags, aportant per moltes persones la joguina que
diversos infants han demanat. Aconseguir que cap infant de famílies que ho
estan passant malament econòmicament, es quedi sense la joguina que desitja, és
una gran i sensible tasca.
Existeixen
moltes iniciatives de solidaritat que realment porten un component d’esperança.
A més d’elles, també crec amb el treball
per la justícia social, intentant que situacions molt injustes, acabin
desapareixent.
Esper i desitj que les meves paraules
vos serveixin, si estau malament vos agombolin i vos donin la certesa que malgrat tota la foscor contra la
cal lluitar de valent, indubtablement la llum sempre acaba vencent-la.
Bon
i esperançador 2015¡
Josep
Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada