Hi ha jorns,
que sembla que l'univers,
t'hagi posat una llosa a sobre.
Tot et costa déu i ajuda.
Tens una torpitud, que no és de dir.
Procures fer l'indispensable i no tocar eines perilloses.
El capet, ben embotit.
Articulacions, espatlla i una ciatica (no és el nom de cap senyora)- mai perdre el sentit de l'humor-
et donen llandera i malestar.
Com sempre,
per experiència, acceptació i relativitat.
Res dura per sempre.
Màsters de paciència, n'he practicat abastament;
humilment, he tret bona nota;
tot i que cada dos per tres, toca examen.
He après a no queixar-me,
i intentar veure, el costat positiu, que sempre hi és.
Estic viu, i puc gaudir de moltíssimes coses.
Vos creieu, que els poetes irreverents, tenen bula? Doncs no.
Hem encetat Setmana Santa, no soc gaire d'aquesta vicencia.
Em sol deprimir abastament.
Harmonia? Descansa.
Té el seu ritme i li respecto.
I com no sé com acabar;
"Bon viatge pels guerrers, que al seu poble son fidels"
Sempre he admirat a Kavafis i a Lluís Llach.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
3 d'abril de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada