Dolçament...

Avui, 

una gran pau, 

travessa els finestrals 

de la meva ànima. 

No esper res, 

absolutament res.

Res que m'espitgi, 

a tindre algun desitj. Sols, 

sentir-me viu, 

 i gaudint,

aquest regal

que em fa, 

infinitament,  agraït. 

Les aigües són manses. 

Cau, languidament l'horabaixa; 

i un silenci,  plaent, 

innunda cada racó de ca nostra. 

Aleno,  

l'aire penetra dolçament, 

dins els meus pulmons. 

Contemplo,  la flama de l'espelma,  

que acabo d'encendre. 

M'asalta la memòria,  

un poema de Miquel Martí i Pol,  

del qual, ni recordo el títol,  

en el  qué descriu la fi del món; 

tal volta amb la mateixa lentitud,  

que destil·la,  

un horabaixa-vespre 

com el d'avui.

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

10 d'abril de 2023