Debat d’investidura i la remoguda política

                              No li quadren els números o ens preparan unes altres eleccions?

Estimats lectors i lectores dels meus articles, ja sabeu que intent ésser considerat amb l’opinió, ideologia política d’altres persones, sempre i quan no es dediquin a sembrar allò que escatològicament comença per la lletra “m”; ara bé, un pot tenir molta paciència i ganes d’entendre; però veure i escoltar el que he intentat – a vegades no ho he aconseguit, massa fort per mi- segons quines intervencions en el debat d’investidura, m’ha donat a veure a quina alçada es troben, segons quins polítics.

Parlar de les perles d’en Marianito, s’haurien de posar en un còmic, sinó fos per lo greu d’haver tingut un personatge expert amb lapsus mentis, com el darrer que va amollar- tradueix i transcric- ; “El que nosaltres hem fet, cosa que vostè no va fer, és enganyar a la gent”. Per primera vegada, la sinceritat l’ha traït, solen passar aquestes coses. Tot i que un es demana com un personatge com aquest va arribar a President de Govern i no hi troba explicació. De totes maneres tampoc troba explicació que a les darreres eleccions la formació política que lidera, fos la que més votada.Per flipar..

I la darrera referida a Pedro Sánchez: “Poner las instituciones a su servicio és corrupción"O sigui, l’ase li va dir al porc, orellut!”

Si fem memòria, qui li va donar el màxim suport per arribar a la Moncloa a Mariano Rajoy, fou el PP valencià, o sigui llegiu na Rita Barberá, qui ja li va recordar, perquè estava allà on estava, sense anomenar-lo tan sol, tot i que el missatge estava més que clar. O sigui que a bon entenedor poques paraules basten. Va venir a dir-li no m’estiris de la llengua que em pujarà el caloret i es pot organitzar “la marimorena”. També li donaren suport en Francisco Caps “els dels trajes” i en Zaplana, un orador manipulador durant l’11 M de 2004, acompanyat pel seu company Acebes, Ministre d’interior d’aquell moment que li volia carregar l’atemptat a ETA.

Com ha passat el temps de matances, els xoriços es passegen pels jutjats i tenim un Nóos per fer una bona perca; i no parl de tots els altres casos de corrupció que han esquitxat als dos partits majoritaris en el seu temps.

A part del tema de corrupció, greu de per si, ha sortit a palestra, degut a la intervenció de Pablo Iglesias ( Podemos), la desaparició, mort amb tortura i un tir a la nuca i enterrat en cal viva de Lasa i Zabala. I com no, el GAL ( terrorisme d’estat per liquidar ETA, per les clavegueres i la guerra bruta i fora de l’estat de dret) i també el senyor X, que tothom sap qui era i qui és.

Les respostes, les rèpliques  estan arribant a un extrem que si no es toquen la cara no és per manca de ganes; tot i a dir que les paraules a vegades actuen com a ganivetes.

Quan veus la intervenció d’alguns polítics que s’arriba fins i tot a l’insult, et demanes si aquesta gent està degudament preparada per la seva labor o simplement estan emprant la política professional per guanyar-se ben sucoses les sopes.

Crec que no els pagam per fer, segons quins tipus d’espectacles i que el President del Congrés Patxi Lòpez  hagi d’apagar al micròfon de tres diputats per iniciar la votaci, és de vergonya..

La situació dels pactes per la investidura està totalment encallada i Pedro Sanchez ( PSOE) ho sabia perfectament. Ara intenten sumar a altres forces polítiques, tot i que de moment les sumes no els hi donen els suficients diputats.

No sóc gaire confiat que es pugui produir un miracle, de moment es podrien estar perfilant unes properes eleccions generals pel 26 de juny. Els terminis s’estan acabant, i els números no quadren.

Mentre el món continua prou desbaratat amb situacions vergonyants com la manca de dignitat de la Unió Europea amb el drama dels refugiats sirians, que els deixa Grècia i Macedònia, prop dels seus països d’origen,  a veure si poden partir el més aviat possible. Fan molta nosa a Europa.

Van arribant notícies, algunes esfereïdores i altres insòlites com és  la detenció de l’expresident brasiler Lula da Silva, per corrupció. Crec que aquesta paraula és una de les més emprades en els últims temps. Polítics, governants, i altres personatges que ens mostren el caratge de la manca d’ètica i moralitat.

Tanc paradeta.

Josep Bonnín