diumenge, 28 de febrer de 2016

Alt el foc a Síria i una opera bufa política






Síria, el passat dissabte 27 de febrer  a mitja nit, s’aplica la resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides i s’ha aturat a trenta i quatre poblacions els enfrontaments armats.
Els dos principals grups islàmics de l’oposició armada siriana: L’exèrcit de l’Islam i el moviment islàmic dels Lliures de Xam, també han acceptat la treva. Hi ha a Síria ni més ni manco que noranta i set grups armats. En una situació així, malgrat sigui una molt bona notícia per tota la població siriana, em sembla molt fràgil l’acord. Ja sabem que posar d’acord tants grups i tants interessos és prou complicat.
Aquesta guerra de més de quatre anys i amb la quantitat de faccions, apart del Govern Sirià, EUA, Rússia amb el suport de Xina, i l’OTAN, ha creat moltes ferides i una allau massiva de refugiats i desplaçats i més de quatre-cents mil morts ( o assassinats sempre tinc el dubte) com vaig escriure en el meu darrer article i no em repetiré.
Si fem una mirada enrere, veurem quantes guerres han estat muntades i orquestrades els darrers vint anys i les que duren ja no se sap quin temps, que si mal no record són prop de trenta i quatre.
Inclusiu s’han viscut uns quants genocidis, com el de la població kurda que va gasejar en Sadam Husseim més de cinc mil morts que ocupaven unes terres que no interessava que hi visquessin, i l’esfereïdora i brutal  Guerra de Iugoslàvia o dels Balcans
El poble mor i es mata al carrer, seguint els interessos dels governants d’altres països que manegen els fils, o dels seus mateixos si saben alçurar les masses.
Les matances entre veïnats bosnians,  croates  i serbis que havien viscut en una relativa pau fins que uns elements prou perillosos convencen a una gran massa que el seu veïnat és l’enemic quan realment qui és l’enemic  és ell. Ha estat la guerra dels Balcans on  més civils ha mort darrerament a Europa – sense comptar  la II Guerra Mundial-  acabant amb la massacre d’Sbrenika (vuit mil bosnians assassinats)

He escrit que sempre les guerres tenen un altre rerefons que  mai és l’ideològic malgrat es vesteixin així. El motiu és econòmic o geo estratègic: Recursos inherents i territorialitat que disposa d’uns avantatges. Que ens vulguin fer creure que recauen en una ideologia política o inclusiva religiosa, és  fa per justificar-ho als ulls del món que es fa per unes motivacions molt més “elevades” quan realment i simplement els motius són materials, i molt més terrenals.
No em repetiré envers a la Guerra de Síria, tot i que benvinguda sigui la treva si estalvia més morts, patiment i dolor.
Aquest Alt el foc, no significa l’acabament de la guerra, ojalà fos així. Ara els combatents posaran les seves basses i condicions i veurem si realment  s’arriben a posar d’acord, perquè tingui una continuïtat en el temps, tot i que de moment i per desgràcia, no en confio gaire. Estarem a l’espera.
Pregaria a tots els deus, que les persones desplaçades cap a Europa, tinguessin l’esperança de poder retornar al seu país en pau. Esper que hi hagi prou voluntat política perquè esdevingui  aquest miracle,
Apart de les situacions que m’indignen, com les guerres i interessos i l’afany de crear misèria i penúria, n’hi ha d’altres que em fan bastant d’oi.
Tal volta endevineu que em refereix a l’opera bufa que han muntat en Pedro Sánchez (PSOE) i Albert Rivera (Ciudadanos) , una formació de dreta neoliberal, amb patrons neofalangistes. S’han tirat els trasts al cap més d’una vegada i ara quan senten l’olor i flaire de cadiretes, dient que haurien d’anar a classes de matemàtiques perquè em sembla que no saben sumar, es treuen de la màniga un acord que pel PSOE, si realment fossin socialistes, hauria de provocar vergonya.  Amb la suma de diputats d’ambdós, cent trenta dels tres-cents cinquanta, no poden accedir a la investidura. A no ser que apuntin al PP a la cursa per crear Govern i descavalcar a Podemos.
. El dia fixat per la investidura de Pedro Sánchez,  1 de març, ens durem sorpreses.
Ara rau l’oportunisme.
 Si Pablo Iglesias (Podemos) vota en contra la investidura  s’està alineant amb el PP, diuen “ments il·lustres”
El peix és  a la llotja i encara no està tot venut. Veurem quines passes donaran els mercaders de cadires. Hi ha molts fantasmes a l’esfera política.

Josep Bonnín

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada