Illa de Lesbos i refugiats sirians: La tragèdia continua

Per menys del que costa un sopar es pot apadrinar una motxilla amb el que precissen aquests infantons innocents que no tenen cap culpa de res i han de patir aquesta aberració.

 

 El passat dissabte 19 de febrer, vaig estar una bona estona a la parada que tenien muntada a plaça Constitució  “Sóller amb els refugiats”, mentre s’estava duent a terme aquest magnífic projecte “Apadrina una motxilla solidària per a infants”. En que per una insignificança, vint euros, es pot apadrinar i amb ells es compraran farinetes, bolquers, tavalloletes i estris que necessiten aquests infants que arriben esgotats i xops moltes vegades amb les llanxes. El més trist que alguns arriben morts a les platges i ja no hauran de menester. Aquesta petició de motxilles per nadons, són més que necessàries, ja que un cop arribats hauran de fer quilòmetres fins arribar a un país que els vulgui acollir.

He estat parlant amb en Joan Bernat , que va estar a l'Illa de Lesbos conjuntament amb la nostra amiga Carme Borràs de Bunyola i el que m’ha comptat m’ha posat els pèls de punta. He seguit la informació d’aquesta aberració humana; tot i que escoltar-ho d’una persona que ho ha viscut en directe no és el mateix en absolut.

Aquesta guerra que durà més de quatre anys, ha provocat, que  mig milió de refugiats que hagin  arribat a Europa i prop de tres mil han mort amb l'intent.   

Hem parlat de la corrupció estesa, del tràfic d’orgues i de les màfies que estan fent l’agost. Mentre la Unió Europea, mira cap a un altre costat i l’arribada d’aquests refugiats sirians, els fa més nosa que companyia.

Aquestes pobres persones s’estan escapant d’un infern creat al seu país per una guerra absurda, provocada  per motius inconfessables de països que defensen uns interessos més que foscos i imperialistes allà.

Venen aquestes persones en un afany de supervivència. Saben que si es queden, inevitablement moriran ells i els seus fills. Ho abandonen tot i arriben amb la petició i l’esperança de trobar un futur millor a Europa.

Què els hi ofereix aquesta Europa insolidària?  i em refereix als seus governants. Una vergonya humana per qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat. Unes actituds immorals de menyspreu cap a aquests éssers humans desvalguts que s’ho han jugat tot. Una manca d’empatia cap al sofriment d’aquestes persones, posant-los els màxims de traves i blindant les seves fronteres, amb murs i fils ferros amb ganivetes, perquè no puguin entrar.

La guerra de Síria ja ha provocat quatre-cents setanta mil civils morts ( assassinats (?))  i gran part del país està en runes i destruït pels bombardejos tant de l’OTAN, com de Rússia, amb suport de Xina i  EUA. La confrontació on també s’hi troba el temut Estat Islàmic,  del que ja he escrit qui el va formar; i per una altra banda l’exemple d’aquestes milicianes kurdes que lluiten per un Kurdistan lliure i democràtic  ( Rojava) , que pateixen cruel i aberrant   repressió del Govern Turc.  

Hi ha molts Governants tant de països “democràtics” que tenen les mans xopes de sang innocent.

Vull centrar-me en un fet d’esperança, coratge i valor com són els quatre voluntaris de “Sóller amb els refugiats”  que tornaran a partir  el dia 26 de març cap a l’illa de Lesbos per aportar el seu suport a aquestes persones amb el que hagin pogut recollir i amb el que es compri amb els doblers recaptats. Si em veies amb condicions físiques per fer-ho, tot i que em sembla que seria més un destorb que una ajuda. Per tant des del que puc fer, intentaré donar-los el màxim suport.

Els dissabtes estaran a la parada de la plaça Constitució de Sóller  on es podran comprar els davantals i apadrinar les motxilles. També es podrà fer a Can Prunera que col·labora amb el projecte.

A Bunyola a la papereria “Paper Paper”

Cal i és molt necessari deixar de mirar-nos el llombrígol i posar-nos en la pell d’aquests refugiats. Que ens semblaria que aquest drama el visquessin familiars nostres, persones estimades o nosaltres mateixos?  Segur que demanaríem tot el suport que se’ns  pogués donar. I crec que la vida pot donar moltes voltes. Recordem una mica el passat quan es fugia de la fam per anar a França, Alemanya i a fer les amèriques.

Tenim el deure ètic i moral de donar el suport màxim a aquestes persones que ens ho estan demanant a crits.

“Tal volta sóc jo, el guardià del meu germà?”. Demanà Cain. Qui conegui la Bíblia sabrà al que m’estic referint.  

Josep Bonnín