Manquen paraules? no
Encetat el nou i tendre encara 2016, un
es posa a confegir el primer article de
l’any.
Que
el Govern Rajoy tingui la poca vergonya
de pujar sis euros el salari mínim interprofessional i a més empri el terme de
“revalorar” les pensions dels jubiliats, pujant-les un 0.25%; a altres països
amb una dignitat més a flor de pell i amb uns sindicats prou compromesos, ja
s’estaria al carrer.
Si no vols tassa, tassa i mitja. A part
de l’insult descrit, a partir del vint i set de gener els aturats de llarga
duració de seixanta un any i majors, deixaran de cobrar la prestació que es
venia pagant fins ara ( i no a tots); a més per poder-se jubilar a aquesta edat,
és imprescindible haver cotitzat trenta i cinc anys a la seguretat social.. La pregunta
és més que clara, com podran menjar aquestes persones, a les quals la política
capitalista neoliberal ha deixat sense cap tipus de feina ni de prestació.
Llegia
que l’economista xilé Max Neef, no tan sols qüestiona l’economia neoliberal (
al manco hi ha veus valentes) sinó que afirmava i transcric traduït: “L’economia
neoliberal mata més gent que tots els exercits del món junts i no hi ha cap
acusat, cap pres” en una entrevista a la revista “En torno” Comparteix amb
completament les seves paraules, i també les que segueix.
La pràctica de la política econòmica
actual legislada pels polítics i governants de torn que a l’empara del sistema
( que és el qui els ha col·locat i al mateix temps governen i legislen per ell)
, podria dir-se sense equivocació que té els seus vessants criminals.
Apart
de la política obsessiva del creixement que és una aberració, existeixen altres,
com també combrec amb en Max Neef, que podria esser l’ecològica. L’entrevista
que realment val la pena llegir-la, està donant suport a la meva manera
d’analitzar el moment actual.
El sistema capitalista, més prest o més
tard, el portarà a desintegrar-se degut
a les seves pròpies contradiccions.
Si una gran base del sistema és el consum
( aquí també hauríem de parlar de la destrucció dels recursos, que no duraran
per sempre) i em refereix al consum; no
al responsable, sinó a l’obsessiu de comprar el que no necesitam per res, tot i
que ens “convencen” que si, creant les necessitats a base de la publicitat
alienant; fa que cada cop menys persones puguin consumir i el nombre va en
augment ( comprovau com han crescut els espais on es compra i ven de segona ma
i vos fareu una idea). Si els sous actuals no basten ni per a cobrir les
necessitats bàsiques, de quina manera es consumirà. Si n’hi ha una, l’endeutament
amb les entitats financeres. Bon negoci.
Com
diu en Neef, aquesta economia aberrant està creant més esclaus actualment que
el que hi havia abans d’abolir-se l’esclavitud i que la majoria (60%) infants i la resta dones. Ho podem
comprovar diàriament amb els insalubres i bestials tallers que empren empreses
europees que els hi produeixen, des dels països “emergents” Àsia, Àfrica, llocs
de Xina.
El primer postulat pel que advoca en
Neef, està més que clar, i és que l’economia està per servir a les persones i
actualment està totalment a l’inrevés. Aquest és el primer d’uns dels cinc
postulats que proposa a l’entrevista. L’economia ecològica està al servell de
la vida.
Jo
afegeix que actualment els impostos que pagam a lo reu del món – excepte segons
quins països i pocs- no serveixen per a cobrir el be comú Molt més part d’ells
se’n van per a cobrir una estructura administrativa on polítics professionals
disposen d’uns privilegis que la resta dels mortals no disposam: Bauxes, luxes,
sous altíssim ( a vegades més d’un) i al
final pensions vitalícies de vergonya.
L’alienació cada cop , millor elaborada. El bipartidisme a l’estat espanyol,
fou un canvi de rostre per repartir-se les canongies i legislant per assegurar-se-les.
La corrupció i el robatori de doblers públics han estat una costant. Han venut al
poble al neoliberalisme i el poble s’ha deixat.
Per
veure, l’índex d’alienació, tan sols basta veure el resultat de les passades eleccions.
Que el partit més votat, sigui el que ha estat al Govern els darrers quatre anys
i veure el que realment ha fet; ens dóna la resposta.
La
curtedat està més estesa del què
pensava.
Josep Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada