He posat aquesta fotografia de n'Anna Gabriel, per tot el que ha sofert de manera ignominiosa, insults de tota casta, personals, masclistes i altres de feixistes; durant tot el temps de les negociacions fins arribar al pacte.
També vull fer exprès que a una de les primeres persones que Carles Puigdemont, 130è President de la Generalitat de Catalunya, va anar a saludar, fou a ella.
Fa
no res vaig escriure que Mas era un
encantador de serps, i amb la seva compareixença de dissabte dia 9 M’ho refermà. Mas en sap de reconduir
situacions per treure-hi el màxim de rèdit cap a ell.
Com la
CUP no afluixava en la seva investidura i la família
convergent, dins Junts pel Si, li permeteren posar les condicions per fer l’acrobàcia
política, posant-se al costat, sense abandonar la política. Dedicar-se a la
renovació de CDC. Que estaria pel que el necessitas el nou govern català.; tot i
que deixà la porta oberta per la seva propera presentació com a presidenciable
en unes futures eleccions.
Molta pressa en les reunions del 7 i del
8 de gener, perquè els terminis vencien. Un dissabte d’infart.
Divendres
dia 8 de gener passat, es perfila l’esborrany d’acord de Junts pel Si i la CUP, quan en Josep Rull (
negociador de CDC) anuncià que Mas faria un pas al costat i que les condicions
que posa eren les següents i que marcarien l’esborrany d’acord: Mas, exclusivament
ell, proposaria el nom del futur president a investir i les condicions a la CUP per mantenir una
estabilitat de tota la legislatura a més fer una crítica dels errors comesos
com si ell i Junts Pel Si no n’haguessin comès cas.
Percep que les pressions de la família
convergent li donava la possibilitat d‘una sortida en la que quedava reforçada
la imatge de Mas i en part la del partit ( CDC), la qual per un possible futur
electoral, ja els aniria més que bé i no s’havien de sotmetre a un alt risc amb
unes eleccions anticipades. Això ho sabien tant Junts pel Si, com la CUP. Revalidar el mateix nombre
de diputats independentistes ( majoria) suficient per iniciar el procés cap a
la independència de Catalunya, era molt, massa arriscats. En aquell moment es
tenien. Imperà el seny davant un moment històric únic.
Mas
sabia que provocar les eleccions anticipades li haurien passat una factura
massa gran i no hagués quedat amb l’aureola de “màrtir polític pel bé del país”.
Mas, si no hagués estat per tots els moviments al carrer del Poble Català, ni
se li hagués ocorregut intentar esser el líder del procés cap a la
independència.
Mas
va comparèixer manifestant que imposat a
la CUP una
rendició sense condicions, en la qual perdia la força política per esser
crítica amb el poder. Fals. Eulàlia
Reguant (CUP) ho va clarificar perfectament.
Anna Gabriel va deixar ben clar, que el
pacte no era de vencedors i vençuts i li vessava la raó i va fer un comentari
on deixava ben clar on estava, durant les reunions la vertadera bel·ligerància a
què la CUP no va
respondre.
Vaig
seguir el procés d’investidura i un cop investit en Carles Puigdemont, en la
seva intervenció, deixà en ple ridícul a
n’Albiol (PP) i a n’Arribadas de Ciudadanos, qui li recriminaren una
intervenció del 2013. Transcric: ‘Quan jo al·ludia a Carles Rahola en
l’aniversari del seu afusellament ho feia per uns valors que espero que vostè
comparteixi, que és que aquest tipus d’invasions, la grapa del feixisme sobre
les nostres vides, no el volem mai.’
La
primera manca de respecte al Poble Català , del rei borbó Felipe VI, ha estat
no rebre a la presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell per fer-li
a saber la investidura del nou president. No estava obligat per llei, tot i que
era una tradició que no s’havia trencat més que una vegada per impossibilitat
del pare de l’actual rei.
Tal volta recordava que com el nou president
és de Girona i allà hi va haver
manifestacions per declarar-lo “persona non grata”i que se li llevas el títol
de “Príncep de Girona” estava enfadat o
tenia el cap a Mallorca on la seva germana estava assegura al banquet dels
acusats pel cas Noós.
Carles
Puigdemont i el Govern que es constituirà, tindrà la responsabilitat més gran
dels darrers anys a la història de Catalunya.:Iniciar el procés cap a la independència
fins arribar al final. Sens dubtar, tindrà tots els pals a les rodes per part
del Govern de la Nació
Molt
alegre i content personalment per tots
els meus amics i amigues catalanes, per haver iniciat el camí cap al procés d’independència.
Jo. emocionat, també vaig cantar l’himne
de Catalunya “Els Segadors” el dia de la investidura.
Josep
Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada