M’ha semblat molt definitòria
la imatge
En
el marc dels insults monàrquics als que varem lluitar per la vertadera
democràcia en contra de la dictadura fanquiusta i que formàvem part de
l’esquerra rupturista; traïda i perseguida- no tan sols per la dreta i extrema
dreta d’aquells moments- sinó també pels que acceptaren i orquestraren la
transició=traïció; el darrer discurs de Nadal del Rei Felip VI; amb
l’accentuació de la unitat nacional, aquella trista “España, una , grande y libre”
ha estat a lo llarg dels anys una banderilla més.
Reescriure que Francisco Franco va
alliçonar ( ensinistrar?) a Juan Carlos I, perquè tot quedas “atado y bien
atado” fent-lo jurar “los principios del movimiento” i que el joc “monarco-democràtic” que continua la figura d’Adolfo Suárez i que
posteriorment amb tots els governs “partitocràtics” (PP-PSOE) ; hagin continuat la mateixa dinàmica que
va instituir el cop d’estat, la guerra civil i la posterior dictadura; sense
qüestionar en absolut la monarquia, i fer passes per un referèndum per
consultar al Poble de l’Estat Espanyol si preferia una monarquia a una
república ( regim legalment constituït i enderrocat per Francisco Franco); tot
tenint en compte que el referèndum sobre la Constitució, fou
condicionat per la incultura, l’alienació política, seguida de la repressió i
de la por; al que ni en aquell moment ni ara mateix li don cap validesa ni
ètica ni moral., i que va donar la victòria al “Si” fou una manipulació carrinclona i aprofitada de la
història. Era imprescindible també l’anterior llei d’amnistia per aprovar
la impunitat dels crims i criminals franquistes.( Cal recordar i esbrinar
quin era el passat polític del primer president Adolfo Suárez, triat pel rei
Juan Carlos, per liderar la “transició”.
Algú
s’ha atrevit a escodrinyar com s’ha fet la fortuna de la que ara disposa Juan
Carlos, a hores d’ara o a lo llarg del seu mandat?
Qualcú
sap si tots els seus negocis eren prou legals, i em refereix entre ells el que
tenia amb el Rei del Marroc, al qual durant el temps que Juan Carlos fou
preparar per la successió; se li havia regalat una part del Sàhara occidental
perquè disposa d’una de les majors mines de fosfats del món i que deixar al
Poble Sahrauí tancat en un campament de refugiats fins ara segle XXI?
Quina
responsabilitat va tenir Juan Carlos I en l’intent de cop d’estat del 23 F ( 1981)?
De les aventures i desventures d’aquest
Borbó ( moltes desgràcies hem patit dels Borbons els que estimam la nostra
terra) ; des del decret de Nova Planta ( Felip V) fins ara mateix amb la manca de delicadessa
del rei Felip VI, el qual dins la sumptuositat del Palau Nacional, es dirigia
també, a més de vint milions de ciutadans i ciutadanes de l’estat espanyol que
es troben devora del llindar de la pobresa, també als quasi cinc milions
d’aturats; inclusiu als que no cobren ni un cèntim de prestació, així com als
treballadors i treballadores que tenen treball i que cobren un sou-esclavatge
que no els hi basta per cobrir les
necessitats bàsiques.
El
discurs ha estat prou analitzat; cert que no va tocar en absolut el tema de la
corrupció i si el de la igualtat. Normal, ja que d’aquí no res es seuran al
banc dels acusats pel cas Noós, el seu cunyat i la seva germana la infanta
Cristina . O sigui, millor no parlar de corrupció, “no se nombra la cuerda en
casa del ahorcado”
Respecte al cas Noós hi ha massa dubtes,
vera que Juan Carlos, advertí al seu gendre Urdangarin que es retirés d’aquests
negocis; devien esser no massa dignes, ni ètics ni pulcres o el podien
esquitxar? També un es demana si
l’actual rei i amic del seu cunyat, en sabia res? Diego
Torres ( exsoci d’Urdangarin) afirmà que si en sabia i que la
Casa Reial amparava els negocis.
I posat a demanar, perquè fou tan ràpida
l’abdicació del rei Juan Carlos, amb la santa excusa, que jo no me la crec, de
la vellesa? La monarquia en aquell moment vivia hores baixes: i hom presumeix
que es veia que podia esclatar algun altre escàndol i per si de cas fer el
canvi. Aquesta és l’herència que rep Felip VI, qui advocava la responsabilitat
i la unitat d’Espanya, ja que sap que si el procés o possibles processos
independentistes prenen força menjarà
prou clares les sopes.
A
tot dir, que els ciutadans han perdut interès pel discurs. Més d’un milió i mig
no en seguiren en relació a l’any passat, i juraria que dels que tenien qualcun
canal pel que es transmetia, estaven per altres feines; preparant el sopar de
Nadal.
Recordem,
que a l’estat espanyol, hi ha hagut monàrquics, Joan Carlistes; però Felipistes
i Leticistes, em sembla que poquets, poquets
Josep
Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada