De reflexionar, la visceralitat i la jornada de reflexió

Per sort o per desgràcia n’hi ha governants, polítics i altres personetes i personatges que no els hi arriben

Només una setmaneta i ens trobarem en plena jornada de reflexió d’unes eleccions que al meu mode de veure seran prou complicades a l’hora d’exercir el vot.

Jo reflexion cada dia, però ja m’està bé que cada eleccions hi hagi un dia per aquesta tasca, que podria jurar i perjurar que hi ha segons quins elements, personatges i personetes que no ho fan, reflexionar em refereix,  ni en aquesta data senyalada.

Segons el diccionari Català-Valencia-Balear, reflexionar és pensar atentament, amb insistència i la reflexió és pensament, consideració atenta, i ve a esser pensar amb judici i seny... quantes vegades he trobat a faltar això i molt en diversos polítics i governants o des governants.

Mai la visceralitat és sinònim de reflexió, a la que segons quins elements ens tenen acostumats, ans bé són conceptes oposats per si mateixos. Si el fet de reflexionar parteix del cervell, ment diria jo, la visceralitat ja ho explica la mateixa paraula, surt de les vísceres. O sigui una explosió emocional d’incontinència sense cap ni peus, de la  qual n’he patides algunes vegades darrerament en la meva vida, de les que escriuré quan arribi el moment.

Normalment maneres de comportament visceral, venen de persones amb un baix coeficient d’intel·ligència, que rebenten sense posar esment amb el que van a fer, inclusiu amb el que encomanen que es faci. Moltes vegades, quan els resultats de la visceralitat passa al cervell o ment, després s’empenedeixen, tot i que el mal està fet.

Davant les propostes electorals que tenim, vist que ens trobam que sempre ens han tractat com una colònia d’ultramar, hagi qui ha estat en el Govern de l’estat; ens convindria un vot a formacions polítiques de caire sobiranista. Al manco, presumim, que defensaran els nostres interessos davant la cort madrilenya i vetllaran per ells. Per a mi que tenim molt poques opcions a les Illes Balears, i més a Mallorca, per no dir una sola.

Desconfio molt en  segons quines opcions de dreta regionalista, quan alguns dels seus integrants estaren a la dreta això vol dir PP i ja sabem quina política empraren cap a les nostres illes: la bona i convenient pels seus amiguets i capelletes ( algunes plenes de gom a gom de corrupció, malgrat se’ns sortissin per la porta de prescripció del delicte). Que bo tenir bons missers pagats amb doblers públics que perllonguin el cas fins arribar a aquests resultats. La gent corrent no ho pot fer.

Respecte al PSOE, no puc dir que pugui estar gaire content amb la seva manera de Governar cap a les Illes seguint les consignes de Madrid, com habitualment fan tots els partits d’àmbit estatal.

Crec amb els governants que treballen pel bé comú i no pel seu partit o grup d’amics.

En clau municipal que és la més propera al ciutadà i ciutadana, sempre he considerat que la persona triada com a batlle; ho ha d’esser de tots. Tant com els que l’han votat com els que no l’han votat. Que ha d’esser capaç de crear el màxim de concòrdia entre els veïnats i no enfrontament, malgrat sigui per uns interessos inconfessables. Tampoc que emprin el càrrec de poder per afavorir a uns o desprestigiar i menysvalorar a uns altres, que pel que sigui, no combreguin amb la seva manera de pensar o del partit que pertanyen, actuant com un carronyaire sense escrúpols. No és gaire bo per la democràcia i la convivència en els pobles.

Dia 19 D reflexionarem. Cal fer-ho sinó volem tenir governant a segons quina gent que ja hem vist com se les manegen. Tot i que, em sembla que existeix prou inconsciència política, i que la màxima reflexió, es fa llegint periòdics d’esports massius.

Quatre anys d’aguantar a Marianito “el corto” que no ha tingut la gosadia d’aparèixer als debats dels canals audiovisuals i ha enviat a Soraya Sáens de Santamaria, de mal nom “la menina”. Ha estat molt fort per la intel·ligència i també pel fetge. Si sou afeccionats a l’hemeroteca, podreu veure quins miracles ha fet aquest “bon” home i el seu partit en el poder. També veure la llista immensa de casos de corrupció com tema Barcenas, Gürtel... que ens ha costat a tots un ronyó. Els milions d’euros  que ens han fotut dels nostres impostos.

De l’oposició m’estim més no parlar. 

Pel nostre bé, més en cal reflexionar. Vos ho assegur.

Josep Bonnín