El passat dia 15, vaig poder gaudir com
a espectador, l’esdeveniment artístic
“Una Lluna d’Art” a Sóller.
La situació meteorològica fou prou
complicada; tot i que al final, els deus escoltaren el clam dels organitzadors i
es va poder fer; malgrat a hora de muntar sobre les 18 h, encara fes una mica d’albaïna.
Aquesta mostra d’art al carrer i a
altres espais: comerços, tallers d’artistes, i a llocs com l’atri de Sant
Bartomeu, s’ha aconseguit fiançar a lo llarg d’aquests cinc anys.
Cal i és un deure, al manco per a mi,
reconèixer i valorar el treball del grup organitzador format per Ricardo Sacco,
Alejandro Ruesgas, Lluís López, Paco Lorente i Salvador Martínez; artistes i molts d’ells amics meus,
que han portat aquesta tasca durant aquests anys; on, malgrat les bones
intencions i sé perquè ho dic, mai s’acaba faent a gust de tothom.
No parlaré del suport a l’esdeveniment
de l’antic consistori, ja que he estat molt prop de l’organització, i tinc
constància que fou molt precari per no dir nul. No faré cap crítica en relació
al suport als actes culturals, ja que a lo llarg del seu mandat va quedar prou
palesa la seva sensibilitat cap a ells.
Quan vaig escriure que a Sóller hi havia
hagut un canvi de timó cap a l’esquerra i de caratge, puc dir que tinc
constància que el Batlle Jaume Servera, va telefonar a un dels organitzadors,
devers tres vegades, ja que es trobava fora de Sóller, preocupat per la
situació atmosfèrica, donant suport als organitzadors i recolzant, perquè es
muntessin l’esdeveniment. Després el
vaig poder veure en ell.
Faig un bot al dia anterior a “Una Lluna
d’Art” i vaig anar fins a Can Prunera a escoltar el pregó que Xisco Barceló va
fer, en els jardins del museu.
Les seves paraules planeres però
carregades de profunditat i el seu plantejament sobre el que era l’art, quina
tasca conjugaven dins de la societat i la transformaven deixant una petjada
dins la mateixa. En acabar, no el coneixia personalment, vàrem tenir una petita
xerrada sobre el tema que és prou extens i a vegades complexe..
La meva dona i jo, varem saludar i fer
una bona xerrada abans, amb molts amics i amigues.
Una part important del Consistori actual estava
representada. No em vaig trobar amb ningú de l’oposició. No vull dir que no hi
fossin.
També vaig fer cas a una personeta,
possiblement la més jove de l’esdeveniment, la filla de Laura Celià, na Júlia.
Molta gràcia em va fer com a moltes
altres persones, el petit conillet, que tenen adoptat a Can Prunera i si no m’equivoc
regal d’un mag, que batejaren com a Frida.
Com ja he escrit, aquest any no he
participat a l’esdeveniment “Una Lluna d’Art” i he pogut gaudir del més de
setanta i cinc creatius i artistes que varen mostrar la seva obra.
Des de la fotografia a l’atri de Sant
Bartomeu; en la que tenia exposades les obres el meu fill i molts altres amics
i amigues, ja que era una exposició conjunta; de la que he de dir que s’ha
assolit un alt nivell de qualitat. Crec que tinc prou criteri per dir-ho, ja que
he fet les meves dèries i follies dins del
món de la fotografia durant bastant d’anys .Vaig estar parlant amb una fotògrafa
amiga, sobre que el món de la fotografia et va plantejant nous reptes i has de
treballar ferm per resoldre’ls amb un treball constant i disciplinat. Aquest
fet, també consider que afecta a tots els artistes. Per a mi, la fotografia té
la categoria d’art.
Molt interessants, a nivell general les
escultures que s’exposaren a l’Alameda, així com diversos pintors ho feren a
plaça. Em va sorprendre una tècnica en vidre i em va agradar molt. La pintura i la
creació en ella, més que prou ben representada, en diferents estils.
En el marc incomparable de Sóller, els carrers bullien de persones solleriques com d’altres llocs que estaven gaudint i preuant la tasca
creativa que se’ls mostrava.
No he posat cap nom dels expositors per
respecte i no fer ni menys ni més a ningú;
agraint-los la seva sensibilitat i
esforç.
Després de sopar en familía, vàrem partir cap a casa, contents i alegres dels
instants que havíem gaudit.
Esper que l’any que ve, sigui encara
millor i amb aquest desijt de cor, m’acomiad.
Josep Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada