Les morts en directe i la aberració humanitària amb els immigrants

Pels canals de televisió, darrerament veiem  moltes morts en directe.

Ho escric, malgrat en parlaré d’altres, de l’assassinat de la periodista i el seu càmera, a Virgínia (EUA) mentre feien una entrevista en directe, el passat 26 d’agost,. Les informacions posteriors digueren que l’assassí abans de suïcidar-se,  ho havia gravat en vídeo i publicat a les xarxes.

Yotube, twiter i facebook, intentaren esborrar els vídeo,  malgrat i això si que és aberrant, els usuaris compartien les còpies a ritme de cada  dos minuts.  

El motiu, es va dir, que estava queixós amb l’empresa, que feia anys l’havia acomiadat. Què li va passar pel cap per fer aquesta acció? Segurament no ho sabrem mai.

A EUA, amb la segona esmena, que permet a tot ciutadà disposar d’armes de foc, les massacres solen esser molt habituals i cada vegada que ni hi ha una s’obre el debat sense arribar a enlloc.

A altres països, tot i que són més esporàdiques, també passen com l’aberració que va ocórrer a Noruega.

No sé si hi pot haver alguna explicació psicològica o psiquiàtrica per explicar aquests fets. Crec que segurament s’ha d’agafar cas per cas i fer una autèntica dissecció de la vida de la persona: Família, amics, ambient, conducta, treball, drogues, etc; tot el que hagi pogut influenciar d’alguna manera per intentar treure l’entrellat.

Entre els canals de televisió; telenotícies i les xarxes, hi ha la possibilitat de veure la mort d’éssers humans en directe o en diferit o tal volta inclusius muntatges enviant un missatge de por com el cas de les decapitacions que fan membres de l’Estat Islàmic, que a vegades semblen muntatges tipus Hollywood, ben igual que les gravacions de vídeos d’Osama Bin Laden i el de la seva execució, en directe, per militars nord-americans i la gran comèdia Obama i Hilary Clinton amb el corifeu de militars, contemplant l’operació en una sala de la Casa Blanca.

Com he escrit altres vegades, hi ha morts que tenen prou reso mediàtic, exemple el del pilot que estavella l’avió alemany; i altres que es queden en un no res i ens informen del número de morts i ferits en els atemptats, o com fou el cas de les cinquanta persones immigrants que foren trobades dins la bodega del vaixell. Aquestes persones esdevenen invisibles, perden la condició d’éssers humans, esborrant la seva història, somnis, relacions, sentiments. Ni cara ni ulls, simplement un número, a vegades cobert amb una flassada.

Per afegitó, dia 27 d’agost, a punt d’acabar l’article, han trobat prop de cinquanta immigrants morts asfixiats  i que han trobat dins d’un camió prop de la frontera d’Hongria, en estat de descomposició i prop de dos-cents immigrants  han mort ofegats  en un naufragi a les costes de Líbia. Esfereeix.

Les guerres interessades i els grans negocis multinacionals han provocat més persones desplaçades que durant la II Guerra Mundial. Els morts (assassinats?) omplen el Mediterrani.

Alguns no  tenen opció o partir o la mort. No és humà el que està passant. No sé a quina pèrdua de valors s’arribarà.

 Ara mateix, i com interessa, està en vigència el que està passant a Síria, en canvi si vos fitxau d’Ucraïna amb els interessos imperialistes USA i Rússia, ha passat a un segon o tercer terme en les notícies, o ha desaparegut de segons quins canals. Em  recorda molt els  llibres, prou recomanables: “1984” de George Orwell (gran germà)  o “Un món feliç” d’Aldous Huxley.

La mort o les morts que ens emeten i visualitzem per les telenotícies, totes tenen intrínsecament un missatge i una intenció. Inclusiu he pensat moltes vegades que ens preparen per la insensibilitat. Ens mostren immigrants morts a la platja  i a continuació, en no res, segons si cal,  les vacances d’estiu del rei d’Espanya, exemple.

No sé si la velocitat en que es passa la notícia dóna prou temps al nostre cervell per analitzar i assimilar. No ho crec Tot i que el missatge visual quedarà en el nostre subconscient. Ben igual que la manera en que es valoren les morts.

Aquesta manipulació ve programada pel mateix sistema, segons el moment, ja que controlen “la informació” i la creació d’opinió. Segons que volen que creguem i jutgem als “bons o als dolents” O simplement una menjada immensa de cervell amb els esports de masses. El tan conegut com a “Pa i Circ”

Cal estar a l’aguait d’aquesta alienació.

Josep Bonnín