diumenge, 26 de juliol del 2015

Informació tendenciosa i èxit dels moviments socials



                                                                     Imatge de contrainfo




El que es presenta en portada de molts de mitjans de comunicació escrits, els titulars i la manera en que són redactats, ens desvetlla quina és la línia editorial de segons quins , així com la tendència ideològica de qui els redacta.
El titular per  si sol, pot arribar a crear “opinió”, ja que no tothom s’entreté en llegir la notícia sencera. A vegades màxim el primer paràgraf.
L’anàlisi que es fa de la notícia a través del titular i primer paràgraf , amb alguna tendenciositat manifesta i flagrant, la meva opinió, és que desenforma. Ara bé, si la intenció del qui la redacta, vol que sigui tendenciosa i esbiaixada a fi de perjudicar a algú, ja sigui particular, grup polític, consistori o govern; fa que aquest mitjà de cada vegada més, enlloc d’esser objectiu en la informació, amb el temps es converteixi amb un pamflet intencionat, mostrant a les clares, que la seva línia editorial està marcada per uns interessos prou concrets. Aquí es nota molt amb els mitjans de comunicació que són clarament i a més  no se n’amaguen ni mica, conservadors i de tendència de dreta inclusiu diria d’extrema dreta. Això al meu entendre,  no és, ni serà mai periodisme i això no vol dir en absolut que qui “informi” no pugui tenir la seva ideologia. Ara bé, el més trist que empri un mitjà per expandir-la.
Una cosa és clara, els articles d’opinió són un fòrum distint. Es poden debatre, contestar, polemitzar si ve al cas.  En canvi les noticies que no són el màxim d’objectives, informant dels fets que interessi; i que no portin una veracitat o emprin mitges veritats ( per mi és la mentida més barroera) ; el que habitualment volen aconseguir és crear una “opinió pública” concreta.  A més, en molts casos crear un estat “d’opinió” d’enfrontament ciutadà i atemptant en contra de la convivència col·lectiva.
Com més tirada tingui el mitjà de comunicació escrit, més “creació d’opinió” pot fer. Ja vaig escriure sobre com si cal, s’intenta dimonitzar a segons quins moviments socials, perquè arribi a un moment que l’opinió ciutadana es trobi perfectament d’acord amb la repressió que es pugui exercir, amb la cèlebre frase “Qualcuna cosa hauran fet i s’ho mereixen”
El fet de clarificar les notícies i donar la informació de la vertadera realitat, tan sovint es fa molt feixuc i pesat.
Podríem entrar en el tema de la llibertat d’expressió. Jo crec que, qui  manipula la informació es troba molt enfora d’aquesta llibertat.
A vegades és necessari que hi hagi una contraversió que contraresti la informació tendenciosa, dient o escrivint el que l’altre amaga. Teòricament en les dictadures es definiria com  la “subversió” i durant les “democràcies” podria esser la contrainformació.
Aquestes tècniques manipuladores no són gairebé democràtiques, ja que inclusiu la Constitució Espanya de 1978 “garanteix” al  ciutadà el dret a la informació veraç.
Actualment i amb les noves tecnologies, aquest tipus de treball “d’acoso i derribo” s’està emprant de manera flagrant com darrerament he pogut contemplar. Es fa molt cansat dia si dia també, aclarir la realitat que amaga la notícia tendenciosa. Donar la informació completa que si existeix, però que es vol manipular a través de les mitges veritats, que és una falsedat més condemnable perquè crea malestar que és el que es pretén.  
Les tècniques de Goebels, cap de comunicació de Hitler, qui feu un bon manual i una de les seves perles fou. “Una mentida repetida mil de vegades s’arriba a convertir amb una veritat”, el segueixen al peu de la lletra. Són realment infumables per una persona democràtica.


M’acomiad amb una notícia prou  agradable i justa. El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat la Iniciativa Legislativa Popular en contra dels desnonaments i la regulació d’habitatge i en contra de la pobresa energètica. Un èxit dels moviments socials, que han estat durament reprimits, amb el treball i la tasca impagable de la Plataforma d’Afectats Per la Hipoteca (PAH) ; i el seu treball durant anys i anys, fins poder materialitzar-lo dins l’àmbit polític. Si ha estat possible al Parlament de Catalunya, esper que altres llocs de l’Estat Espanyol es pugui legislar. Crec que tan sols és un tema de voluntat política i al mateix temps de sensibilitat cap a aquestes persones que han patit directament la crisi provocada pel sistema financer; on l’estament polític, sinó està conxorxat,  hauria d’esser el fre.


Josep Bonnín

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada