Canvi de caratge del nou govern i Memòria Històrica

                       Monument Franquista pendent d’aplicar la llei de Memòria Històrica

Canvi de caratge  del nou govern i Memòria Històrica

Dimarts dia 14 vaig  assistir al primer plenari ordinari d’aquesta legislatura. Reconèixer que el batlle Jaume Servera i la portaveu Laura Celià, estan agafant taules, i tenen les coses clares. La resta de regidors del Govern, es nota que estan amb bastant menys tensió que quan governava Carlos Simarro. També a dir que l’oposició, sobretot la bancada del PP, estava com a més distesa  i es permetien xerrar i opinar sobre assumptes del ple, cosa que no feren en absolut en el mandat anterior, que fou totalment presidencialista. Als plenaris tan sols tenien “permís” per aixecar la mà i votar.

Els punts foren temes formals i la lliçó fou la modificació dels estatuts de Sóller 2010, perquè hi entri un membre de l’oposició. Així com estudiar una formula, perquè Guanyem i PI també estiguin en el Consell d’administració.

Talant democràtic, de respecte cap a  aquestes formacions, les quals han estat votades per ciutadans de Sóller.

Ressenyaré un fet que per mi fou entranyable. Aïna Colom, veterana de plenaris, es queixà que no s’escoltaven bé les intervencions dels regidors. Cert que el tema de so s’ha de solucionar.

El fet que el batlle Jaume Servera, deixàs el seient per anar al banc on estava asseguda ella,  perquè li exposes el que creia en els precs i preguntes, em va mostrar el respecte cap a una persona vella. Empri el terme “vellesa” amb el màxim respecte i  valor que em transmeteren.   

Mai va vure, opinió totament personal, la mateixa  consideració cap a Aïna Colom de l’anterior batlle i ho deix aquí, ja que estem en una nova etapa i prefereix veure la part positiva actual.

Escriuré sobre la Memòria Històrica i la indignitat que encara hi hagi monuments franquistes, construïts pels vencedors com a mostra d’humiliació permanent als familiars de repressaliats, perquè recordassin tota la vida, el sotmetiment dels vençuts. Els monuments de la creu dels caiguts del Castellet, n’és un.

La meva opinió és que aquest monument és un insult per totes les persones repressaliades pel franquisme i els  seus familiars. Per tots els que varen tenir familiars desapareguts i afusellats, que foren a parar a una fosa comuna i encara no els han pogut enterrar en pau. Cal restituir aquesta part de la dignitat robada i retornar la vertadera història, no la manipulada, com queda palès a la Creu de Muleta, dedicada a la fatxenderia d’un militar feixista que s’enfronta amb persones del Govern legalment triat. Em refereix al sinistre personatge en Lizazoain,  dels  “Jinetes de Alcala”. Per mi s’ha de llevar el més aviat possible i posar una placa recordant la vertadera història, i l’assassinat – fusellament- dels dos carrabiners)

Esperant l’informe del GRES  que ha sol·licitat l’ajuntament, i si es fa una puja d’idees, aport la següent.

El monument de la creu dels  caiguts, fou construït en temps del dictador  Francisco Franco, qui amb altres generals, la burgesia capitalista, part de l’esglèsia catòlica espanyola,  pegà un cop d’estat contra el govern legal i triat per les urnes que desemboca en una guerra  incivil brutal i quaranta anys de dictadura. Ara hi ha la llei mordassa que me la recorda.  

Crec que el més lògic, seria que es retornés a l’estat quan governava la  II República Espanyola, ja que el patrimoni era del poble i el va modificar i transformar  la dictadura.

Cal dels nostres governants,  coratge i valentia. Es prengui la decisió que es prengui hi haurà crítiques contra la institució per part de la dreta que no els hi fa cap nosa. Em refereix als hereus de Franco i Fraga, que, aquests “demòcrates” ,  ni tan sols han estat capaços de condemnar el cop d’estat..

Existeix una llei de Memòria Història que s’ha d’aplicar i fer acomplir fins a les darreres conseqüències, ja que en un estat de dret és exigible el compliment de les lleis per part de les diverses administracions.

Respecte a aquest tema, hi haurà prou manipulacions, notícies esbiaixades i manipulades, creació de tensió innecessària, i moltes més actuacions dels “demòcrates de tota la vida” , que fa estona tenen la destral aixecada.

Governar, és bo que es faci amb el màxim consens. Ara bé, governar, no comandar,  mai agradarà a tothom i per això és important la màxima participació ciutadana a l’hora de prendre decisions que ens afecten a tots.

Acab felicicitant i donant l’enhorabona a Laura Celià i família pel naixement de la seva filla Júlia.

Josep Bonnín