Per rompre mals hàbits

Hi ha imatges com aquestes de “The recycled Orchestra” que et porten una mica d’esperança, pel seu significat.

Començar a escriure i tornar-ho fer respecte a les actuacions esperpèntiques de molts governants que ens toca patir; a vegades es pot convertir en un mal hàbit. Que si hi són i fan i desfan aquestes llumeneres, ve d’una caixeta amb una ranura anomenada urna i una llei d’Hondt que no la ens mereixem; i que els ha col·locat als màxims llocs de poder, perquè molts d’ells i elles actuïn com a vertaders autistes polítics, vivent en un altre món, molt enfora de les prioritats dels ciutadans i ciutadanes del carrer. A vegades em sembla una plaga bíblica.

Circulant per les xarxes, l’altre dia de pagès, i oposat al discurs de l'insuls Nadal consumista, em va arribar una notícia que he volgut compartir.

A Centaura-Paraguai, hi ha un poble on tenen un femer en el qual els habitants viuen del que es troba allà i es pot aprofitar.

No és l’únic lloc del món on famílies senceres viuen o sobreviuen del que els demés tiren. La majoria de grans ciutats de segons quins països el disposen. No fa molta estona per televisió feren un reportatge sobre el femer de Manila i com infants pul·lulaven per trobar estris per guanyar-se les sopes. Esfereïdor.

El que m’ha sorprès és que en aquest poble, hi havia una llum d’esperança i ara dic perquè. Varen començar a fer instruments musicals reciclats de coses que trobaven en el femer i li varen donar aquesta utilitat. A dir que allà un violí com el que tenim aquí a les cases de música, pot costar el mateix que una casa. O sigui, impossible comprar-lo.

Instruments de corda, vent, percussió s’han fet i han arribat a desenvolupar una orquestra que s’anomena “The recycled Orchestra”. Hi ha que veure com sona i com interpreten peces musicals dels compositors, de moment he escoltat clàssics prou coneguts.

Que el món està mal repartit i que la caritat està molt enfora de la vertadera justícia social, ho he dit i ho tornaré a repetir. Que hi ha tota una sèrie d’actuacions absurdes i com es pot veure, com s’esmercen per malgastar i tudar els doblers, no descobreix res de l’altre món.

Des del súper luxe, mansions, i un llarg etcètera, fins a les despeses d’armament militar i moltes més coses que es fabriquen , absurdes, supèrflues, perjudicials  que creen tragèdies i drames arreu.

Del tema dels bancs, de les estafes de les preferents, de les aberracions amb les hipoteques amb connivència dels polítics que els ho han permesos, millor no en xerr, perquè podria arribar a desbarrar, per la indignació i ràbia que em provoca.

Hi ha altres notícies que a més d’indignar-me, tenen un component tan absurd , que hom no sap com prendre-se-les. Si no fos per lo seriós, hi hauria per fer un panxó de riure.

Ens estem dia si, dia també carregant-nos el planeta, exhaurint recursos, malmetent-lo quan és el lloc, l’espai que ens dóna els mitjans a la humanitat , no per sobreviure, si no per viure i podríem fer-ho d’una forma exquisida si no fos pel maleït sistema econòmic i polític. En lloc d’estimar-lo i protegir-lo l’estan fent trossos, on el component més estimat són els doblers, el poder, l’especulació i totes aquestes bèsties negres.

Al que anava, resulta que ara a algunes llumeneres de la NASA, sembla que no han trobat altre lloc al nostre planeta per fer-ho, sortiria molt més barat vos ho assegur; se’ls hi ha ocorregut que plantaran un hort a la Lluna on s’hi sembraran naps i alfabegueres. Creu-me que vaig en serio, no és una innocentada.

Vos podeu imaginar que s’hagi de muntar una missió espacial per això, amb els milions d’euros o dòlars que costarà, com si per les nostres contrades estassim per aquestes despeses absurdes. No vull saber, si els arriben a comercialitzar, quin preu anirà el quilo de nap o el test d’alfabeguera.

Segurament tindran denominació d’origen i si troben, tal volta, exportaran els naps a Mart; a qualque supermercat de marcians, aconseguiran col·locar-los. Tal volta els surti un nap gegant que bati rècord Guinees.

No em direu, que no és per llogar cadiretes.

Vull tancar l’article amb un record a la memòria de Nelson Mandela, activista pels drets humans contra l’apartheid que va morir el passat dia 5. Un agraïment a la seva magnífica tasca i al seu llegat.  Que descansi en pau.