Injustícies, aberracions i incultura política

                   Amb aquesta imatge fotografia de "El periódico" queda més que palesa la misèria que han anat creant. Un sistema inhumà i assassí amb la connivència dels governants que li donen suport.

Hi ha temes sobre els que escriuria, tot i que just ara no ho faré, perquè encara estic molt emprenyat i no vull desbarrar en el llenguatge. Em refereix a la notícia apareguda en els setmanaris sobre aquell home en David, que viu en una cotxera (Pau  Noguera) de la Fundació Miró-Pastor i que fou obligat a dormir al ras, ja que el president de l’esmentada fundació, com que hi havia que portar-hi uns mobles, li canviï el pany. Ja arribarà el moment. Just ara, escric el que m’ha arribat dels setmanaris i vull deixar com a testimoni la meva total condemna a aquest fet.

Em cal escriure sobre algun tema un poc més relaxant, tot i que a aquestes altures és bastant complicat.

Encetaré, escrivint sobre l’assessora del ministre Wert, que va telefonar a la UIB (Universitat Illes Balears) per a demanar quan cobrava Ramon Llull. Dir, que existeix una càtedra Ramon Llull, d’estudi d’aquest filòsof, escriptor, teòleg, professor,  que va morir sembla que l’any 1316, fa no fa set-cents anys. Que existeix la Càtedra Ramon Llull que es dedica a estudiar tot el legat que aquest savi ens va deixar ben cert és. Però que es cregui que el nom que porta la càtedra és qui l’exerceix, és de premi i rècord.

Jo, vist les intervencions de diversos polítics desgovernants i després d'haver vist la traducció per part de la Consellera d’educació ( Joana “Trepitja”) el mal nom ve de la traducció de l’informe “PISA”, en Informe “TREPITJA”; em semblava que la incultura havia arribat a cimeres altíssimes. Cims de l’Himàlaia.

Però ca barret! Aquesta assessora de Wert, que no té ni la més remota idea de qui era Ramon Llull, mort fa set-cents anys, ha assolit una alçada espacial envers la incultura.

Un es demana, d’on els treuen i també que cobra l’esmentada assessora per esser capaç i sense gel, de fotre una llenegada d’aquestes dimensions i quina capacitat cultural té l’esmentada.

Ben cert és que molts polítics que desgovernen, assoleixen les cadiretes o cadirotes, depèn, segon el nombre en que van a la llista electoral.. Sabut de tots.

Tot a dir que els assessors o assessores, són triades a dit, d’aquí ve allò de personal de confiança.

Ara dubt que li hagin fet cap tipus de prova cultural. Resulta que quan governa el PP, el PSOE, també s’ha esmerçat quan ha governat, són dues màquines de crear llocs de feina pels seus i ben remunerats, segons el rang polític, és clar. Les bases fan feina de franc en espera d’una possible o futura gratificació pels treballs fets.

Seguir que quan els capitostos, deixen momentàniament la primera línia política ( malgrat que per desgràcia no arriben a deixar el modus polític, mai i a vegades mouen fils des de l’ombra; i si no demaneu-li a n’Aznar i a en Felipe Gonzalez) ; tots habitualment tenen un lloc de treball garantit a les empreses beneficiades mentre governaven. És clar que els favors es paguen.

He de dir que molts personatges de la cosa pública, han arribat a tal grau d’especialització i professionalització per a viure de la política, que quan són defenestrats, en cas de no haver assolit altes cotes de poder; no els queda més que fer un gran reciclatge per tornar a l’empresa privada i això si ho aconsegueixen.

Per ara, això si no resulta que m’arriba qualcuna altra noticia de les llumeneres culturals a qui em refereix, deixa de banda el tema i em posaré a una altra qüestió.

La pregunta o preguntes que es faran al Referèndum a Catalunya pel dret a decidir i com els sabres espanyolistes s’estan començant a desembeinar. Els missatges de por que estan enviant dia si dia també al Poble Català, que a la darrera diada de Catalunya,  va deixar clara la seva voluntat al carrer.

Ja sé que és ficat amb calçador, tot i que no puc fer de menys que escriure que a Sevilla,  el passat dia 14 varen morir tres persones que menjaven aliments caducats que els regalaven. Aquestes tres persones, exclosos d’una societat opulenta segons per qui, els portaran sobre les espatlles i la consciència: Són els seus morts, són els seus assassinats. Són responsables directes els que assassinen somnis i vides i creen exclosos socials que acaben la vida d’aquesta manera. Que no descansin en pau!