dijous, 5 de desembre del 2013

Àngels desnonats

Un amic meu m'ha recordat aquest poema, el vaig llegir, em sembla que l'any passat a Sant Bartomeu en un festival de nadales. Crec que just ara és el moment de tornar-ho a recordar



                          Els que generen la misèria, tenen el cor de suro i les mans xopes de sang


Hi ha àngels desnonats
que no tenen cap arruga
i saben del patiment
d’esser foragitats de casa seva
àngels infants al carrer
uns àngels que passen gana
i també passaran fred
sense tenir aixopluc.

Hi ha Àngels desnonats
amb molts de cabdals d’arrugues
que la vida els ha portat
i se’ls ha tret al carrer
per la inmisericorde i absurda
acumulació de riquesa.
els bancs ho volen tot
i també inclusiu la vida
són còmplices abjectes
d’àngels suïcidats
que no han pogut pagar la hipoteca
que no han sabut resistir
l’oprobi contra la seva dignitat.

Hi ha molts més responsables
polítics que han legislat
perquè es poguessin cometre
dia si dia també, aquestes trapelles
tenen xopes les mans de sang
i la consciència
a la sola de les sabates.
Hi ha molts àngels que  malviuran
 els darrers dels seus dies
i després d’una  vida de treball
i que ara tot els escatimen.

De cada cop hi ha més Àngels
a les coes de l’atur
per la tele venen luxe
i alguns no tenen futur!

I nosaltres que farem
per ajudar aquests àngels?
on estarà el nostre clam,
el nostre crit brau i potent?
o restarem en un silenci
en absolut compromès:
ara no ens toca a nosaltres
pensarem complaguts
de moment no farem res!


Deia un  activista americà  
Si no estàs al costat de l’oprimit
estàs al costat de l’opressor!
reflexionem-hi totes i tots!
Qualsevol dia ens pot tocar a nosaltres
 o algú que estimam
On i a qui demanarem suport
si hem callat mentre
altres àngels rebien les injustícies
Els hi trepitjaven la dignitat
I els foragitaven al carrer?

El nostre silenci també és còmplice!

El fred de Nadal, en gener continuarà
I continuaran els àngels desnonats i oblidats
O tal volta serem nosaltres algun d’aquestes àngels.

A vegades, la porta de l’esperança
S’ha d’obrir a empentes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada