N’Hugo el nostre primer net sulleric

El passat dia 20 de novembre a les 11.47 va néixer el primer fill d’en Ricard i de n’Ana. N’Hugo ens ha convertit a na Rafela i a mi, en padrina i padrí respectivament, del nostre primer net que serà inscrit al registre del Jutjat de Pau de Sóller.

He escrit altres vegades del nostre periple per les Terres de Tramuntana de Mallorca, en sortida de Ciutat de Mallorca on hi havíem viscut molts anys: S’Arracó- Sant Elm- Bunyola- Biniaraix fins arribar a Sóller i viure-hi.

Els meus sogres també decidiren venir a viure allà on nosaltres vivíem i varen vendre el seu pis de Palma i arribaren a Sóller. Visqueren  gaudint de la Vall, feliços, fins que finalment per llei de vida, els toca partir. Dues persones estimades en Josep i na Margalida  que feren molt amics i amigues aquí, estimades i respectades fins al final en el poble que els acollí com a nosaltres.

Quan algú té un familiar mort a alguna terra o poble, amb un tot grapat de records viscuts, de cop i volta ja és converteix en alguna cosa més que un poble d’acollida: Hi ha arrels. El nostre fill i la seva  dona també decidiren viure a Sóller.

I quan hi neix el primer net, crec que s’ha tancat un cercle, i hem assolit el grau de ciutadania.

Estimam Sóller i en l’anterior article vaig transcriure les paraules que n’Aina Colom ens dedica al seu llibre de memòries, on deia que nosaltres, la meva dona i jo, estimam més Sóller que molts que provenen de generacions solleriques. No és la primera vegada que m’han dit que a Sóller necessitaríem més persones que l’estimessin com vosaltres per part de sollerics i solleriques de tota la vida. I aquestes afirmacions dels que realment em coneixen, m’han omplert d’orgull i d’alegria moltes vegades.

Estimar Sóller per a mi significa  moltes coses. Crear uns vincles d’afecte, d’estimació i lluitar, perquè aquest poble sigui molt més harmònic i la convivència més plena.

Lluitar en contra de les injustícies que se li vol fer i també se les que s’intenti fer a ciutadans i ciutadanes que molts d’ells s’han convertit amb els nostres amics i amigues. Lluitar en contra que es destrueixi la fesomia tan maca que té la nostra vall. Lluitar en contra d’especuladors, com podria esser el cas de Muleta  i males maneres de govern, poc ètiques i perjudicials.

Algú escrigué  “Qui es calla davant d’una injustícia es posa al costat de l’opressor”

Ara tinc un motiu més per a lluitar per millorar Sóller.

Amb el naixement del nostre primer net n’Hugo, m’ha portat a pensar molt amb els meus morts més propers.

Ma mare no va arribar a conèixer al seu primer net, el nostre fill Ricard, partí abans. En canvi mon pare, si que va poder gaudir durant molts d’anys d’ell.

Jo per la meva edat, esper poder gaudir molt temps de n’Hugo. Estim molt els infants, i molts d’infants de Sóller també m’estimen  i tinc una relació meravellosa amb ells; com que per alguns, ni saben el meu nom i em coneixen pel joc que em vaig inventar d’en menjapanxes.

Hi ha que veure com el fet del naixement de n’Hugo, que quan escric això fa quaranta vuit hores que ha nascut, un nadó petit i tendre, sigui capaç d’haver creat amb mi aquesta estimació, quan no fa dos dies no el coneixia. Com desperta aquests sentiments de cuidar-lo, de protegir-lo, d’agombolar-lo quan plora i es queixa; i com no d’educar-lo també.

Ell ara mateix, representa la continuïtat de la nostra nissaga familiar, i s’ha convertit amb el més petit de la família.

De la nostra nissaga, germanes de la meva padrina vingueren a viure Sóller. D’aquella generació ja no queda ningú viu i no vaig poder treure el possible parentesc llunyà, que pogués existir en persones de Sóller de llinatge Cortès, com era el de la meva padrina per part de mare, tot i que en tinc constància.

La vida dóna moltes voltes, i just ara n’ha donat una altra més.

Quan acab d’escriure, n’Hugo ja és a ca seva, està bé i desitj  que el puguin treure  a passejar els dies que faci bo i quan arribi el moment poder-lo passejar nosaltres pels carrers del nostre poble.  

Hi ha vegades, malgrat em consideri escriptor, que per descriure la il·lusió, les paraules es queden curtes.