diumenge, 23 de juny del 2013

Hostal Rocamar i les trames incorruptes del sistema



                            971.000 € s'han pagat per aquesta "joia ruïnosa" amb doblers públics


Hostal Rocamar de Sóller  i en Delgado s’ha aprimat.
Una taxació de l’hostal en ruïna, per dos-cents vuitanta i quatre mil euros i una altra de  nou-cents setanta i un mil, si no hi estava. El varen venir a veure?

Algú menteix. L’especulació, emprant doblers públics,  ve d’enrere, feta com sempre pels que tallen el bacallà i ens deixen les espines.
El capcurucull de la piràmide s’hi troba en Delgado , Conseller de Turisme del Govern Balear, el dels  collons de cérvol damunt el cap. Reunió per  a prendre cafè (?), dies abans del pagament, diuen :  el Cap d’inspecció de la Conselleria de Turisme en Josep Ensenyat, Director General de Turisme Jaime Martínez , el batlle  Carlos Simarro,   , i En Gabriel Darder, regidor d’urbanisme. Premsa dixit.

Una trama rocambolesca que començà el 2005 amb Pla Territorial. de Mallorca i el tema de places hoteleres. Compram i esbucam Rocamar i cinc mil places a Sa Ràpita.

Emprada segona taxació com si fos nou de trinca. Calculadora en mà  per passar-lo a les antigues pessetes, i no m’hi caben els zeros.  Operació  manual i em surt una xifra 9.983.160.000  pts. que esfereeix.
Com es justificarà? El presumpte “contuberni” ve de l’anterior legislatura i s’ha conclòs en aquesta.

On  han anat a parar els sis-cents mil euros? La premsa ja ho ha dit, el premi ha tocat a en  Jaume Ensenyat,  pare del cap d’inspecció de la Conselleria de Turisme.   

Per això hi  ha doblers, i no  per: serveis socials, sanitat, cobrir les necessitats bàsiques de persones  crear llocs de feina  o el  dret a l’habitatge. Ni pel  pagament acumulat del deute de la bonificació del peatge del Túnel de Sóller.  Vint i sis mesos que no el cobrem, i  passa dels tres milions d’euros.

Però màgia,  abans de Sant Joan,  una “almoina ” d’abonament de  dos mesos,  possiblement per refredar el cabreig del poble de Sóller amb la pujada de l’IBI i la seva gestió de cobrament. Que es veu el plomall! Preparant eleccions 2015?

A mida que es van destapant casos de corrupció, podríem  pensar que hem estat governats per una xarxa corrupta, organitzada per delinquir,  que la seva tasca principal ha estat acumular doblers i patrimoni de manera bastant il·lícita. Ja dic, podria pensar, de moment el pensament és lliure, o no?

Han pujat al carro de la política per fer-se un bon coixí i així i tot no en tenen mai abastament. A més s’han rodejats de bons arbres  i  “Qui a bon arbre s’acosta, bona  ombra...”

No crec amb ells, i tampoc em representen, i per aquest motiu no vaig a votar. Fai una abstenció conscient malgrat sigui criticada. No contest a les crítiques, doncs no  vull entrar dins cap polèmica, doncs podria tirar a ferir i  no m’interessa. Tinc feines molt més profitoses.  

La partitocràcia és ofensiva i serveix, perquè el sistema econòmic segueixi funcionant a la perfecció i l’esquerra oficial funciona com a vàlvula, perquè el descontent sorgeixi de manera que no sigui intempestiva i sigui degudament canalitzat, ben igual que els dos sindicats majoritaris. Política prou tou, que no faci mal al sistema.  

El sistema electoral, és una gran presa de pèl, i després de les grans promeses electorals, un cop assolit el poder, no tan sols s’obliden d’elles si no que fan tot el contrari.

És el sistema que és acumulatiu i  reparteix misèria i pobresa en connivència amb els polítics  que es deixen corrompre per un sistema corrupte.  I res es podrà construir fins derruir-lo, ja que  està ofegant les economies més dèbils, i que ha  debilitat més , amb   “gran crisi inventada”, reinventant l’esclavatge del segle XXI. Abans venien i compraven vides, ara compren i venen països.

Estic totalment d’acord amb  les paraules de la parlamentaria de la CUP , sobre que no es pot canviar res de manera institucional.
Una cama al Parlament i l’altre al carrer, és el que pertoca.

Qui estem treballant al carrer, fem nosa a la classe política, molta nosa, ja que no ens poden controlar, perquè no tenim amo. I diàriament patim maneres de repressió, perquè si que fem mal al sistema que protegeixen. Som una pedra a la sabata. Una busca dins l’ull, destapant veritats que ens amaguen baix  catifes de mentides.

Per avui tanc la paradeta, escriure, segons quines coses i de segons qui, a vegades m’és un suplici.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada