dissabte, 29 de juny del 2013

Els estats, la repressió i el seu continuisme



                                         L'argumentari de la violència estatal i l'abús de poder


La majoria dels estats defensen la seva estructura de poder , que a través del sistema econòmic en vigència, actualment el capitalista, els permet el seu manteniment i la seva supervivència.
Tots els estats han governat a favor de la o les classes dominants.

Parlar d’una vertadera i real democràcia dins d’un sistema ideològicament neoliberal, ens fa entrar dins d’una contradicció permanent on la incoherència dels discursos polítics i de la religió dominant, es fa palesa a diari.  S’omple d’eufemismes i a vegades frega el discurs profètic que ni ells mateixos es creuen, perquè venen i tenen constància de la mateixa impossibilitat que succeeixi  el que volen que nosaltres ens creguem en un acte, ja no sé si de bona o mala fe.

El dubte, molt més que clar, que la separació dels tres poders de l’estat (deixem de moment el quart poder: mitjans de comunicació controlat per les classes dominants) es troben realment separats i són independents; es troba en el carrer, en articles de reflexió i assaig; en postures intel·lectuals allunyades de l’oficialisme.

Tal com està muntada l’estructura d’estat, on teòricament “intenten diuen” que els tres poders siguin independents, té una quantitat molt gran de llacunes “intencionades (?)” que l’executiu de cada partit majoritari governant en un curt vaivé periòdic,  pugui emprar a la seva conveniència; exercir el poder sobre els altres, legislatiu i judicial; per acontentar al poder econòmic que els sustenta i el qual estan compromesos a servir: Banc Central Europeu: Fons Monetari Internacional: Bundescank: Merkel: Rajoy.

Exemples en tindrem a balquena, em ve a la memòria la llei que preparà Gallardon i que aprovaren sense cap mania, respecte a l’increment inaudit de les taxes judicials: Motiu, que una part de la ciutadania s’hagi d’aturar de defensar els seus drets per impossibilitat econòmica.

La insensibilitat de les necessitats i possibilitats de la ciutadania, basant el seu afany recaptador no tant pel benefici de l’esmentada ciutadania, si no per tenir les arques el més plenes possibles i poder fer els seus plans de continuïtat durant la legislatura, endeutant al poble, retallant les necessitats més bàsiques; i posant als ciutadans en una situació de penúria econòmica; com ha estat per les nostres contrades la pujada exorbitant de l’IBI , al poble de Sóller; fregant l’abús de poder (majoria absoluta).

Existeixen molt més altres exemples d’afavoriment de plans, amics, clientelisme que formen part del mateix sistema que els permet la continuïtat política. Exemple ha estat la pujada de les taxes universitàries perquè tan sols una elit privilegiada tingui accés a la capacitat de preparació, intel·lectual i ideològica ( ja s’encarregaran a les universitats privades)  i repetir les estructures de poder del sistema.

La preparació en tots els estats i el manteniment de l’exèrcit i les forces de seguretat de l’estat esdevé també per a defensar els interessos de les classes privilegiades. Exemple el tenim en la intervenció de l’exèrcit que l’Estat Francès va enviar a Mali. Encara no ha acabat de manera real el colonialisme. Malgrat hi ha colonialismes interiors com és el cas de l’Estat Espanyol, en un territori on hi ha varies nacions: Catalana, Basca, Gallega; per a mi també Andalusa....

La repressió policíaca, judicial i legislativa de les organitzacions polítiques o dels moviments ciutadans, defora de la política oficial, que realment qüestionen el sistema i estan donant passes pel seu replantejament, traient a llum pública les seves contradiccions i incoherències i la seva necessària dissolució per un de més equitatiu en la repartició de la riquesa creada per les classes populars; s’ha accentuat. No ha estat aplicada a les vàlvules d’escapament controlades, tant de partits “d’esquerra(?)” com de sindicats majoritaris.

Sempre, sigui l’estat que sigui, quan veu perillar la seva continuïtat o és amenaçat, aplica conjuntament la repressió física, ideològica, mental i emocional.

No hi ha argumentació. És “l’argumentació de la violència”: “Em fas nosa i com t’estàs convertint en el meu enemic, tinc tot el dret a liquidar-te”

Contrainfo, al seu anuari 2012, publicà un mapa de la repressió a Mallorca.

A vegades, el poder judicial els posa a retxa, en part. L’arxivament de la causa per la via judicial,   a les encausades  pels incidents del Coso-2011 a Felanitx, però no les multes imposades per la Delegació del Govern. Tot i que durant el temps que duren els processos les encausades, passen una pressió que també  forma part de la repressió molt més que sibil·lina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada