Nova
modalitat d’esclavatge? El Banc d’Espanya, proposa que es facin contractes a
aturats per davall del salari mínim interprofessional (recordem 645,30 €/mes)
un dels més baixos d’Europa.
Els nostres intel·ligents polítics han
assolit una tasca insuperable, cinc anys de destrucció de llocs de treball.
Altra notícia, Alícia Sanchez Camacho
(PP) triplica el seu sou en plena crisi. És això una manera de violència
institucional i afegir un insult? Jo n’estic convençut què si. Com perquè pretenguin que enlloc d’escraches, els hi
tirem floretes.
La col·locació d’en Bosch “El
crispador” , com a premi per les feines
brutes que li ha fet a en Bauzá amb el tema de la llengua, i just ara com no el
volen ni per Madrid, pels serveis prestats al règim, una plaça- canongia
d’assessor d’economia. Rodoli inclòs.
Segueix
, el poble s’uneix en contra de la
troika i bloquegen el Banc Central Europeu a Frankfurt. I no és estrany amb les
retallades.
Els ànims es van escalfant de manera
molt preocupant, però lògica. La campanya de desprestigi i més, en contra dels
que sortim al carrer a reclamar els nostres drets , som batejats com a violents,
radicals anti sistema, per tal d’aconseguir un rebuig per part de l’opinió
pública contra nosaltres. Campanya orquestrada pels mitjans de comunicació
adeptes al règim. Podeu contemplar que
quan hi ha una manifestació on mils de persones surten al carrer de manera
pacífica, les imatges que vos mostraran serà la crema de contenidors, les
pedres en contra les vidrieres, i aquesta imatge vos quedarà, llavors, és fàcilment
“justificable” una presumpta violència policíaca i un presumpte abús de poder,
en contra de tots els altres. Tampoc queda clar, ja que molts dubtes hi ha, si
aquests violents, són infiltrats per rebentar les manifestacions i obtenir la justificació
de les càrregues. Recordeu la bala de goma que va rebentar l’ull d’Ester
Quintana; es disparà acabada la manifestació, quan moltes persones ja es
retiraven cap a casa seva.
Qui són els violents? Qui amb les seves
legislacions i aplicacions de les mateixes violen diàriament els drets de la
ciutadania?
Qui
empren les forces d’inseguretat de l’estat ( aix quin error) per aplicar les
seves lleis injustes i sagnants en
contra de les economies més dèbils?
Qui són els capaços d’escapçar drets bàsics
com sanitat, educació, dret al treball, dret a l’habitatge digne( contemplat a la Constitució Espanyola)
i desprès malgastar i malbaratar milions d’euros de manera absurda i molt lluny
de les vertaderes necessitats i prioritats de la ciutadania? És això una mena
de violència institucional o no?
Llavors
que volen besades per la tasca tan ben feta? O es mereixen puntades de peu al
cul fins treure’ls defora, on no puguin continuar fent més mal. Realment són
ells els perillosos, no nosaltres.
Per allà on passen creen crispació,
injustícia, ignomínia i misèria. Què es mereixen realment els que besen el cul
al sistema financer, entre d’altres, per aconseguir llocs sucosos de feina i de per vida?
Estic
cada divendres al punt que s’ha creat per a assessorament als afectats per la hipoteca
a Sóller, no en xerraré, simplement dir que es contemplen casos que són de
jutjat de guàrdia. Això, també és violència!
Em sembla que fou dijous, darrers dies de maig, que vàrem estar a Bunyola, tot recordant
un any de la repressió als companys i companya –encausats de Bunyola- que es
manifestaven pacíficament. Vàrem projectar un vídeo on es veia la violència que va exercir la Guàrdia Civil, em va tornar a
posar els pèls de punta i a generar-me una altra vegada una indignació. A les
imatges del vídeo es mostrava realment
qui emprava la violència selectiva, i arbitraria, sabien clarament qui serien detinguts:
lluitadors i lluitadores, però no terroristes com les tractaren. Detinguts i
malmenats. Escarnits i insultats. Democràcia marca Espanya.
Es parlà del mapa repressiu de l’any 2012 (Delegat de
Govern José Maria Rodríguez, l’artífex, que manifestà que havia acabat la paciència,
més tard dimitit per presumpta corrupció)
que es publicà a l’anuari de Contrainfo. Vos
puc assegurar, que per recordar una repressió semblant a Mallorca, ens hauríem
d’anar més de trenta anys enrere.
Per tant, quan qualifiquen de violents,
que vagin molt alerta com es posen aquesta paraula a la boca, no sigui que els
hi esclati.
La
violència, es pot exercir de manera
sigil·losa i maquiavèl·lica des de dins dels despatxos, i la practiquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada