dimarts, 15 de gener del 2013

Mallorca: “El femer d’Europa” i les llumeneres




Aquests són els cagarrotets que els nostres bons governants adquireixen a Europa, per acabar de contaminar Mallorca amb la seva crema a la incineradora de Son Reus.


Després d’un temps de vacances prou necessàries, de desconnexió, neteja informativa; que malgrat tot, a través del mòbil pots veure i informar-te de les diverses animalades polítiques que ocupen les nostres illes i la resta de l’estat espanyol.

Per la nostra mallorqueta estimada, hi ha polítics, homes i dones, que, no tan sols el que toquen, mouen i manipulen, ho transformen en merda; que a més no es conformen i van i la importen per generar energia diuen ells i elles.

No manca esser cap llumenera, inequívocament ells no ho són, simplement s’ocupen que els seus negocis funcionin, malgrat la soferta ciutadana i l’indignat ciutadà haguem de patir aquesta mena de sangoneres autòctones, esclafant-nos la nostra qualitat de vida i de salut, tant física com mental i emocional.

El tema de la importació de fems és d’una incoherència tan brutal, que a hom li fa tenir vergonya aliena. O sigui, a  través de trens hi ha una espècie de circuït que travessa Europa, fent negoci amb el  “combustible sòlid recuperat” = eufemisme, per no dir merda ) arriba i uns camions són carregats amb aquesta mena de porqueria portàtil; els quals a la vegada són embarcats en vaixells, que fan, els que ens arriben de Sabadell, fins al Moll de Mallorca, que després els camions ( que a saber empren gasoil o benzina, energia amb una paraula) per arribar a una incineradora infrautilitzada ja que quan la construïren, estava pensada per cremar molta més porqueria de la que es  genera a Mallorca i ara sembla que no és rendible. Per acabar d’arrodonir, resulta que ens volen explicar que si no ho fan així, s’haurien de pujar les tasses d’incineració i com a conseqüència possiblement el rebut dels fems. Quins cervells més ben ensinistrats!

Sembla que les negociacions amb un empresari italià – mafiós per més senyes- no va sortir bé; però que hi ha molts altres proveïdors de cagarrotets  que diuen que un cop cremats generen energia neta; i no se sap, perquè un informe diu que l’aigua propera a Son Reus, està plegada de dioxines, que habitualment, si no em diuen el contrari, hi ha informes que són cancerígenes. A més arriba el fems d’amagatotis per por a les esbroncades.  Quina barra!

A més, aquests polítics intel·ligents, prenen unes determinacions que en absolut afectaran a la imatge turística de Mallorca, ja que possiblement venguin com a bo venir a respirar aire porc i contaminat; i els tours operadors faran cua per ofertes més que plausibles.
Estar escrivint això devora el mar, amb un solellet més que agradable i sentir la remor de les ones que copegen suaument les roques, no és el millor lloc d’inspiració per escriure sobre les burrades o absurditats d’uns governants que desgovernen.

De refilo, ja que no he tingut accés als setmanaris, per les nostres contrades, les portades del mateix parlen de l’inici de diligències d’investigació per part de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, sobre la càmera espia, presumptament il·legal de l’aparcament d’Estiradors. També que algunes multes de l’acte massiu de desobediència civil del No vull pagar de 20 de maig, havien estat sobresegudes.
Els diaris digitals als que he pogut accedir des del meu mòbil, anaven plens de les mateixes. I és que consider que els governants s’han d’ajustar a la legislació, a no esser que ens trobem en un règim absolutista, dictatorial i caciquil, malgrat hom a vegades té uns dubtes de què realment ens hi trobem.

Botant a un altre lloc, i veus els negocis irreals de la família reial o els negocis reials de la “família irreal” títol de l’obra que representa Toni Albà , que ha tingut un considerable èxit i que m’encantaria anar a veure. Meam si s’acosta per Mallorca la companyia.
Be, al que anava, sembla que na Corina, amant borbó diuen, Noos “tiene contentos” ja que sembla que el soci del noble Urdangarin, l’ha ficada en el all de la trama.   I hom pensa que amb tot els que guanyen, mai en tenen prou. Acumulació malaltissa.
Avui horabaixa, de dilluns, que estic acabant l’article aniré a cercar els setmanaris, ja que de segur qualcuna cosa em deix, però per mesura, ja no em quedarà espai, i haurà d’esser per l’article de la setmana propera, si no ens han delectat amb més burrades, i en perdó dels animals, que ara és temps de fogueronsde Sant Antoni i matances.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada