De la corrupció al terrorisme capitalista d’estat

Hi ha múltiples   maneres de corrupció. De beneficiar-se amb el que es roba a la majoria de ciutadans i ciutadanes per part de certs  “polítics professionals” (tres-cents imputats a l’estat espanyol) que a l’empara de les maquinàries dels grans partits o quan governaren amb pactes amb ells (UM); s’aprofiten vilment de la democràcia – eleccions incloses amb una llei electoral que els afavoreix i que per res del món tenen intenció de modificar- i van creant una situació econòmica privilegiada, inclusiu entrant directament en el delicte, per anar augmentant la seva pecúnia.

L’esclat del Cas Bárcenas, ex tresorer del PP i els sobresous en negre i l’acumulació de prop de vint i dos milions d’euros en comptes corrents a Suïssa, és una petita mostra de l’iceberg d’una gran part del sistema politico-professional podrit.

Estem parlant de trames. I a la memòria em ve el cas Gürtel.

Aquestes trames il·legals, amb comissions i altres martingales, que van a parar a alguns  polítics, i altra part , al  finançament dels partits, també ordeixen com  sortir relativament impunes dels afers.

Si miram les hemeroteques i fem un exercici de memòria, veureu que el que escric no ve de tant enfora i la majoria dels grans partit han tingut els seus afers ben bruts.

 Cas Filesa trama de corrupció i  finançament il·legal del PSOE (any  1997 ) i per les nostres contrades el Cas Túnel de Sóller i la fallida de Brokerval, que porta a descobrir  doblers en comptes de Gabriel Cañellas, on també una part sembla havia anat a finançar les campanyes electorals del PP  (1989-91) i dimissió,  pressionat pe Aznar. No fou condemnat per prescripció del delicte. En varen saber. Avui tenim com a Presidenta del Consell Insular a María Salom vinculada al cas de corrupció.

A aquesta mà de filibusters i corruptes, els que emparats s’escorren de la força de la justícia, als quals la podridor a tots els nivells els envolta, es creuen que a l’empara de les urnes, tenen dret de cuixa; i que aquest fet de sortir elegits, els justifica per emprar qualsevol medi per a aconseguir el que volen, que quasi sempre acaba amb la qüestió econòmica, d’estatus i augment de patrimoni mobiliari i immobiliari. A mes d’una important cota de poder.

Quan copen el poder a través de les majories absolutes i la tenen tant a l’executiu com al   Parlament,  on legislen, perquè les seves endemeses il·legítimes adoptin el caire de legals i obliguen a la justícia que tingui molts i greus seriosos problemes per a fer el paper de control que li tocaria fer en un vertader estat de dret.

Moltes vegades, la impunitat acaba per esser legislada. Guanyen per vots no per decència.

Per afegitó, legislen en pro del sistema econòmic neoliberal capitalista que, com he escrit tantes vegades és al que serveixen ( la veu del seu amo) i quan acaben la rotació pels càrrecs polítics, sigui per la circumstància que sigui, inclusiu en casos de corrupció que han de sortir per la porta del darrera; són premiats, si han fet bona feina, a l’empara de les empreses privades per les quals han legislat i executat les corresponents lleis pels seus beneficis i acumulació de poder i de capital ( Llegiu el tema de la dació d’habitatge a canvi de la hipoteca, on els dos grans partits han votat en contra).

El negoci és rodó, no pot estar més ben muntat, ja que sempre hi haurà els que creem la vertadera riquesa: Nosaltres, les classes populars, que dia si dia també és espoliada pels seus interessos i mentre nosaltres no podem ni queixar-nos ja que ens treuen les seves forces repressores – pagada amb els nostres impostos- perquè ens estossinin- i a la vegada legislaran per a reprimir-nos una mica més i criminalitzar a tots els moviments que els contradiuen.

Desmantellen la sanitat pública, finançada obligatòriament pel que s’obliga a pagar a la Seguretat Social. Redueixen prestacions d’atur que a la nòmina també es té el corresponent descompte per a finançar-les i garantir-les. Permeten els desnonaments  per impagament d’hipoteques, afavorint el gran negoci dels bancs.  

Retornen l’educació als principis elitistes franquistes, atemptant directament en contra de la cultura.

Promouen una mà d’obra barata, on el sistema liberal, els agraeix que hagin aconseguit , arribar als sis milions d’aturats a l’estat espanyol.

Aquestes també són maneres de corrupció i terrorisme capitalista