Amics i amigues, que ja coneixeu quin és el meu sentir; no he pogut de menys de fer aquest article, en el que em sum i don el meu màxim vot de suport a totes les concentracions que s’estan fent a tot l’estat espanyol. Ja era hora, que es digués un. Basta ja!.
Una forta aferrada pel coll i que tingueu un bon cap de setmana.
Josep-.Keops el beduí contestatari encara
*********
Retornar a la democràcia real, on realment la veu dels ciutadans i les seves decisions siguin les que es compleixin.
Acabar amb el joc dels partits que es preocupen més pels seus llocs i cotes de poder que per gestionar de forma correcte els interessos comuns i prioritari de tots els ciutadans.
Ja basta d’un bipartidisme polític que mostra, cada un quan ocupa el poder, que a l’hora de retallar – debut a la crisi provocada per la nefasta gestió de les entitats financeres i la seva especulació sense fi per obtenir més beneficis- ho fa amb la cultura, l’educació, prestacions socials als menys afavorits econòmicament, intentant treure’ns fins a la darrera gota de sang.
Si estic cansat i indignat. No aniré a votar per a primera vegada en la meva vida. No podem així canviar el sistema , si no som capaços de manera contundent i pacífica canviar les regles de jocs que els diversos partits ens han imposat.
Ja basta que aquests gestors professionals polítics s’aferrin a les seves canongies, prebendes, tinguin uns sous de vergonya que han de sortir dels nostres impostos (sabeu quants milions d’euros ha costat la campanya electoral?) i encara a sobre afavoreixin els rics perquè es facin més rics. Governin sense vergonya pel gran capital i les diverses multinacionals de tota casta.
Cal sortir al carrer, i prendre la paraula i l’acció i esser nosaltres els que decidim en quin tipus de societat volem viure. Volem desenvolupar-nos.
Ja basta de màfia i corrupció. D’especulació, de mentides i estafes amb mil promeses electorals que llavors incompleixen i que durant la campanya se n’omplen la boca d’honestedat. Ja basta d’hipocresia programada i que els seus canals de comunicació ens estiguin, constament, rentant-nos el cervell, perquè tot continuï “atado y bien atado”.
No crec amb cap d’ells, no hi confio amb cap dels seus projectes – són mentida- no els donaré el meu vot per a referendar-los i que es puguin permetre posar-se la insígnia d’esser els meus representants. No ho són, perquè quan es troben en el poder fan els que els hi surt dels dallonses sense tenir-nos en compte per a res.
Estic cansat i indignat. No vaig lluitar contra el franquisme a risc de tot el que vaig viure, per ara trobar-me amb una democràcia descafeïnada en la qual cada un dels partits polítics majoritaris ( dels altres no ho sé, encara no han governat) rema per tenir una bona cadira i uns bons emoluments que hem de pagar tots els ciutadans i ciutadanes.
Els ciutadans i ciutadanes comencen a ocupar els carrers a diverses ciutats de l’estat espanyol i tenen el mateix cansament i indignació que jo.
Estem davant un sistema que no dona resposta adequada a les nostres necessitats i que ens costa un ull de la cara mantenir-lo.
Europa, un model social que havia d’esser, s’ha convertit amb la cova d’Ali Baba; l’Europa dels mercaders on l’únic que priva és el gran mercat i la gran especulació a nivell molt més elevats que quan tan sols es feia a nivell nacional.
No fa estona que vaig dir que nosaltres tenim el poder si realment ens sabem organitzar per a detectar-lo. No podem deixar les nostres responsabilitats en mans d’uns ineptes que l’únic que fan és agranar per a mantenir-se en el poder que ens correspon a nosaltres; al poble. Ells no creuen amb el poble, i si amb la massa manipulada i moguda quan els interessa, perquè els hi doni suport fictici cada quatre anys i que realment es cregui que té capacitat de decisió. No és vera. És l’engany més gran de la història.
Ells estipulen les legislacions que més els hi convenen. Poden cotitzar vuit anys i tenir una pensió i la classe treballadora ho ha de fer durant trenta i cinc i a més ara li afegeixen dos anys de cotització. I no se’ls hi cau la cara de vergonya, perquè no en tenen.
Un dels meus darrers articles es titulava “El vampirisme neocapitalista”. Ells treballen per aquests vampirs i a canvi s’acomoden de per vida en acabar els seus distints mandats polítics. I si no contempleu on i com es troben els diversos presidents de l’estat espanyol que han anat passant pel poder. S’han fet tots multimilionaris.
És hora de passar a l’acció. Jo també port l’esperit de tots els que es troben concentrats. Democràcia real ja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada