diumenge, 8 de febrer del 2015

L’espoli mundial que ens perjudica a tots







Haver d’esser capaç d’engolir-se aquesta notícia de què la gran banca ha guanyat durant el 2014 DEU MIL VUIT-CENTS MILIONS D’EUROS , el que representa un 36% més que el 2013 i que quasi a continuació a Ciutat Meridiana de Barcelona es produeixi un desnonament exprés en el que no hi havia  ni serveis socials, d’una família amb un infant de quatre anys i que després d’anar d’Herodes a Pilats, han aconseguit que els obrissin la porta al manco per recuperar roba i aliments; se’m fa molt costa amunt. I els sentiments que em genera, el primer és una ràbia terrible, ja que el que li ha passat a aquesta família és el pa de cada dia durant fa molts anys.
Els treballadors i treballadores vivim insultats, menystinguts, malmenats fins a l’oprobi per les grans multinacionals, el mercat financer de la gran banca, amb la connivència dels governants venuts al gran capital a canvi de sucosos sous i la seva quota de poder, que perdran quan arribin al cementiri. Ningú queda per llavor, tot i que el mal que hauran fet seria per llevar la són a qualsevol si tinguessin consciència.
Que amb els doblers emprats pel rescat dels bans, podria haver-hi un món sense fam durant sis-cents anys, i que la mort per carència d’aliments i medicaments que a altres llocs els sobren; inclusiu que diàriament es tiren tones d’aliments en bon estat, i que grans supermercats, perquè no els recullin els fumiguen  amb productes tòxics, és una realitat que s’hauria de denunciar per l’aberració que representa.
El sistema econòmic capitalista ( ara més aberrant que mai, més agressiu)  és creador de les barbàries que estem vivint en el món, és assassí ja que no té ni ètica ni moral per assolir els seus fins i escampador de misèria per on passa. El Rei Midas de la destrucció humana. Tot el que toca ho converteix amb misèria pels altres i beneficis per ells.
Vull parlar ara del TTIP, del Tractat de l’Associació Transatlàntica del Comerç i la Inversió, que s’està negociant entre EUA i EU; el qual a més de carregar-se les economies locals serà destructiu eficient dels drets socials. És una aposta per donar més poder i control a les multinacionals, inclusiu a la imposició dels transgènics. Una altra passa en la dictadura dels mercats per seguir acumulant riquesa, assolir poder i repartir misèria.
Al manco alguns països, sobretot ciutats i associacions s’estan oposant al tractat i bastant s’estan declarant zones d’exclusió del mateix, o sigui que no el pensen complir ni aplicar. Sembla que aquesta vegada no ha estat tan senzill d’imposar com el Tractat de Lliure Comerç que encara patim. Grècia no el signarà. Una gran lliçó.
Comença a haver-hi un cert enfrontament ciutadà en contra de les resolucions dels que estan “comandant” i no volen que es qüestionin ni s’alci la veu en contra.
El resultat de les eleccions gregues n’és un clar exemple. El Partit Syriza, tot i que jo crec que les consecucions on estan arribant és una victòria clara d’una gran part del Poble grec ( on s’inicia la democràcia)  i s’han oposat a les polítiques de la Troika, fins al punt que el seu ministre d’Economia Sr. Varoufaquis, ha estat capaç d’afirmar que no la reconeix com a interlocutor.
El que ha passat a Grècia, inclusiu el plantejament de la negociació del deute ( no generat pels ciutadans grecs ni per cap ciutadà europeu, i que al final pagam nosaltres) pot fer que hi hagi un contagi a altres països europeus com a França, Itàlia, Portugal, Espanya, etc, que si els governants per les seves conveniències han acatat directament els mandats de la Troika dirigida per frau Merkel. Estan acollonits.,
El que fa tremolar a la Troika és que siguin els diversos països on el poble obligui als seus “representants democràticament triats” a recuperar la sobirania. Al replantejament de la política econòmica ( la política europea de la Troika, ha portat  a la ruïna a la classe treballadora i els altres s’han folrat: negoci del segle).
De cada vegada s’està pitjant  més per la formació d’un govern global i el qui controli l’economia alimentaria sobretot, i recursos energètics, serà el qui vertaderament comandarà en el món. Arribarà un punt que això serà més devastador que els exercits.
De moment res més per avui, la setmana que ve més.

Josep Bonnín

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada