dissabte, 6 de desembre del 2014

Dels plenaris , operes bufes i salvadors de la pàtria




                                                         Els que es creuen comandar  a Sóller


El passat dia dos de desembre  vaig patir el plenari de l’Ajuntament de Sóller i encara estic regirat – no m’ho hauria de passar- tot i que la meva sensibilitat democràtica encara ho acusa.
 Veure com el Batlle Carlos Simarro amb el rodet de  la majoria absoluta i el conegut  ensinistrament de regidors i regidores, talment pedres amb orelles, que no escolten ni senten, van a pinyó fixo, aixequen la mà ben ordenats i tombaren prop de vuit mocions de l’oposició. Feréstec.
Mitges veritats intencionades, manca d’informació, falta de transparència, penjades de medalla a la Regidoria de Patrimoni i Urbanisme pel retorn del Sant Sepulcre al Cementeri de Son Sang; afirmar que les mesures en serveis socials eren d’excel·lència, segons el portaveu del partit des governant, i que tot era com en el món de Yupi; veure actuar al batlle en estat pur amb més que una dosi de cinisme; fou molt dur durant quasi dues hores llargues.
Afirmar que tot era transparent, que no tenien res amagat (hemeroteques), el meu padrí deia que es bravejava de barrals buits, en referència, als que volien justificar unes accions que ningú se les creia, i ensenyorir-se sense cap ni peus.
Inclusiu el batlle va afirmar en relació a les dietes dels regidors que havien estat publicades a premsa; i el director d’aquest setmanari, el qual és la primera vegada que el veig intervindre en un plenari durant tots els anys que hi he anat, li va contestar que no les havien publicades ja que no les tenien.
Un espectacle patètic, on per res compte la resta de la ciutadania representada pels partits de l’oposició. A més haver d’escoltar els arguments repetitiu i cansinos: “que si el pacte no va donar informació, que si són els responsables de l’IBI, que si l’herència rebuda...”: el discurs del lloro que ha repetit prou de quatre anys de mandat.
Haver de veure els regidors i regidores, rient, mirant i jugant amb tablets o mòbils, amb una manca total d’atenció i d’intervenció, que sols estan atents per votar ( i així i tot  si el batlle no fos el primer en aixecar la mà, ni se n’assabentarien) ; és realment deplorable.
Un espectacle patètic  en el qual , per res compta la ciutadania representada pels partits de l’oposició. Ni un rastre d’imaginació per no repetir el mateix discurs de fa anys.
Sembla que se li comencen a venir abaix projectes. La retornada del Sant Sepulcre a Son Sang, treball iniciat pel Col-lectiu Albaïna i culminat per la Comissió Llimona –Sóller.
L’adjudicació del solar de  Cetre per fer-hi el supermercat, el qual , torna tenir dos recursos en contra: un de MES i l’altre de PSIB. Ja que  no cuiden ni les formes. A més dels que s’estan cuinant per part dels comerciants i d’altres ciutadans afectats.
Al batlle Carlos Simarro, li agrada més una fotografia, que un bon dinar, ho dic per la recollida del guardó pel Firó, lliurat per “Onda Cero” ; quan la persona que l’hauria d’haver recollit era algun representant dels Col·lectius que fan una increïble feinada  tot l’any, perquè la festa surti brodada. Des d’aquí aprofitaré per felicitar-los i també a la Policia Local i a Protecció Civil per la seva bona tasca.
Esment lo de la fotografia ja que al batlle no li agrada que el gravin sense permís i tornà a repetir el mateix discurs de tot el mandat , demanant la identificació, la qual per variar no va esser atesa.
De moment la referència al plenari “democràtic” que vaig patir.
Sembla que molts des governants del PP, es creuen tocats amb un dit de déu, i que estan per portar una tasca messiànica, tot i que les coses de la terra, els importen prou. Basta veure els darrers casos de corrupció per posar mà a la caixa o fraus de “Black  Target- Bankia”
Van bastant nerviosos en l’arribada de les eleccions autonòmiques i municipals  pel maig i assegurar la cadira. La irrupció de Podemos, els ha fet pànic i estan emprant les clavegueres per a veure si enfonsen la figura del seu líder Pablo Iglesias.
No sé si arribarem a veure en directe la crisi dels partits majoritaris ja que s’està ensumant i ells també ensumen de qualcuna manera el final  del bipartidisme. Gros ensurt.
D’aquí a Maig de 2015 en veurem de salades. Estarem a l’aguait.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada