*he volgut compartir aquest poema en el onzè aniversari de la partida del nostre estimat poeta
Ahir, flairaven els teus mots
com avui
i avui
la teva sang ha abandonat els vidres.
Te n’has anat lleuger
pujant per un pont de mar blava
cap a un lloc
on el patiment s’esmicola en la boira.
Les teves paraules romanen calentes
i els
meus estatges,
on reposen, esdevenen glaçats.
Gràcies pel teu vers
per fer-nos gaudir sense massa mesura
dels sentiments amagats
que tots guardem dedins.
Ara com tu, escolt la meva mort
i em xiuxiueja el teu nom
com a altres instants
ho fa
amb el meu.
Un silenci per tu ple de recança i enyor.
Josep Bonnín i Segura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada