La
pau no és rendible pel capitalisme neoliberal; per les grans multinacionals que
pretenen controlar-ho tot. Pels polítics que els hi donen suport als seus llocs
de poder emprant l’aparell parlamentari i legislant per beneficiar-les i anar esquilant
al Poble dia rere dia.
No
és rendible la pau per les grans empreses fabricants d’armes i avalades i
protegides per infinitats d’estats “democràtics”. A l’hora del negoci, els
drets humans queden al darrer lloc de l’escala de “valors” si és que en tenen.
Dolor, misèria, injustícia i la sang del
poble omplint la terra, on voldria viure en pau.
La guerra, totes les guerres actuals,
tots els actes de violència armats, confirmen que una gran part dels governants
són uns psicòpates i assassins organitzats. Tenen les mans “netes” de sang, tot
i que ordenen als seus exercits ( formats per gent del poble) matar-se pels
seus interessos.
Mai
hi ha hagut una voluntat política per
resoldre el conflicte ( creat per diversos interessos) de Palestina, Mai s’ha
volgut obrir una porta per a l’esperança de la pau. Mai la Comunitat Internacional
ha pres cartes ( reals i vertaderes; no gestes cara a la galeria). Inclusiu
persones, polítics israelians d’alt calat, han estat assassinats quan han
intentat promoure un pla de pau. Simplement no interessa . No interessa res que s’enfronti directament a l’arrel d’un sistema
assassí que estem vivint. S’ha d’obeir-lo al peu de la lletra, del contrari,
els qui s’hi enfronten han d’esser aniquilats.
El
terrorisme plana en el món; tot i que el que més morts, assassinats ha provocat
és el terrorisme d’estat. Està molt més ben organitzat i armat.
Si condemnes la brutal agressió d’Israel
i l’assassinat ingent de civils àrabs a Gaza; condemnant l’actitud del Govern
Israelià. Et converteixes de cop amb un antisemita. Aquesta és una burda
manipulació dels mitjans informatius. No tots els Israelians: no tots són
jueus, per tant no mesclem.I molts no estan d’acord amb la política de
Netanyahu. I si no, mireu els resultats electorals. Si dius, que Hamas i
l’autoritat palestina no han sabut estar a l’alçada de la situació i que en
alguns moments (llegiu la història del conflicte) l’alliberament de Palestina,
ha estat emprat amb fins polítics per anar copant cotes de poder; et diran que
ets un conservador, que no t’importa la mort i el patiment del poble palestí,
reaccionari i possiblement racista.
Al
final, tant els soldats de l’exèrcit d’Israel ( repeteix que no tots són jueus,
no mescleu) i els combatents de Hamas,
fan el que interessa i dicta el sistema. La situació que ell vol que es
mantingui dins Palestina, imposant un imperialisme d’ocupació que es practica a
molts altres llocs del món, i que ens fan dirigir la mirada, segons allà a on interessa i oblidar els altres
llocs.
S’ha
fet a Iraq, Síria, Líbia. S’està fent a Ucraïna per interessos imperialistes
USA i a l’altre costat interessos imperialistes del Govern Rus. He escrit i denunciat que existeixen prop de 34 guerres en el món,
oblidades fins quan interessa, pels interessos del mateix sistema. Pel tema dels
recursos i també de la situació geoestratègica. Aquesta realitat és molt
antiga. Es repeteix sovint i constantment dins la història de la humanitat. Si
no llegiu com i de quina manera s’han arribat a formar tots els imperis que han
existit i també la seva decadència.
Aquestes
realitats són manipulades pels mitjans de comunicació, escrits i visuals que
controlen el que realment cal saber. Una altra forma de guerra que el sistema
emprà per crear bàndols i enfrontaments. De cada vegada, costa més arribar a una
informació realment objectiva i sense manipular. Mentre ells va faent.
Al final, la trista conclusió, és la de
mantenir una societat deshumanitzada. No són morts, no són assassinats, de
persones amb cares i ulls, amb somnis i il·lusions com tu i com jo; no! Els
converteixen en nombres.
No
existeix democràcia, malgrat s’intenti convèncer-nos dia si dia també. Existeix
el poder els mercats que controla com vol els polítics que es corrompen per
continuar al seu lloc; això al sistema li va de perles.
A vegades m’agafa un gran cansament,
tristor, ràbia i impotència. Tinc la sensació que el que faig no serveix de res
i tot continuarà igual o pitjor.
Un
desànim intermitent que intent vèncer i continuar el camí. Costa, però
s’aconsegueix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada