diumenge, 6 de juliol del 2014

Montoro: el botxí neoliberal de la classe treballadora.






Després d’anar cercant informació sobre la perillosa i indignant Reforma Fiscal; crec que cal dir que és una porcada. No crec que es pugui definir d’altra manera. Montoro s’ha convertit amb el botxí de la classe treballadora. Una autèntica masada i un puntàs per aquest psicòpata ( ja conegut en altres governs PP) que posa en perill altre cop les economies més fràgils, beneficiant els rics.  
No em ve de nou, es legisla pel beneficis de les grans fortunes.
Dos dels motius que, no és que m’hagin sorprès, en els fons no m’estranyen , vist com legislen i governen, han estat que les indemnitzacions per acomiadament ( ja s’ha acurtat prou el termini de dies per any cotitzat) hauran de tributar en el Impost de Rendes de Persones Físiques. El segon, més facilitats, que el lloguer a partir de  l’any 2015 no es podrà deduir. Una manera encoberta de seguir creant pobresa, i que la vertadera càrrega fiscal, sempre caigui sobre el de sempre. Els que menys tenim.
Hi ha un concepte que tal volta hauríem d’analitzar, és l’extorsió. I es pot aplicar de motes maneres, de manera legal però no legítima; legislant en contra d’uns i a favor dels altres
El procés  és sempre el mateix: més pels rics i menys pels pobres.
Aquesta és la distribució de la càrrega fiscal, que de cada dia ens està empobrint més. Respecte a com funcionen els serveis bàsics, als quals hi ha un immens interès de privatitzar per fer més gran, més riques i més poderoses a les empreses amigues.
S’estan arribant a punts on els drets dels treballadors i treballadores, estan tornant trenta anys enrere. La patronal ha tingut la santa barra, d’intentar proposar l’acomiadament lliure durant el primer any de feina.
PP i PSOE, i tots els partits que donen suport a les oligarquies financeres; quan es troben al poder, saben perfectament quina és la veu del seu amo i com s’han de comportar.
Els privilegis absurds dels governants segueixen en augment i les seves canongies més que assegurades, gaudint moltes vegades d’un bon grapat de sous; mentre han deixat una xifra que passa amb escreix els cinc milions d’aturats i aturades; amb un sou mínim interprofessional misèrrim i amb unes pensions que fan pena.
La corrupció s’ha estesa a tots els nivell, ja que el sistema neoliberal no té cap valor moral i de l’únic que es preocupa i prou bé és que augmentin els beneficis del compte de resultats amb la connivència dels governants de torn.
Inclusiu si es necessària qualsevol tipus de violència ( legalitzada) i/o repressió cap problema, legislen i l’apliquen en contra qualsevol moviment que s’oposi a les aberracions del sistema.
Els sindicats majoritaris “ a la chita callando” perquè també tenen una part del pastís del poder neoliberal i no el volen perdre, per aquests motiu són tous i extremadament dòcils
Botant més enfora en quant el tema de la repressió, i la militarització de les grans multinacionals, m’ha arribat la notícia que Monsanto ha comprat l’empresa Blakwater; l’exèrcit de mercenaris més poderós i preparat del món ( Jo el definiria com una mà de psicòpates assassins) ; el qual ja ha intervingut a diferents guerres, ells fan la feina bruta que teòricament no pot fer l’exèrcit regular. Tenen un preu i punt. EUA el coneix, ja que ha emprat els seus serveis a la guerra d’Iraq. Són creadors de terror i els drets humans se’ls passen pels dallonses.
La situació que vivim no es gaire optimista; i així i tot la cota d’alienació, apatia, i no moure’s a vegades és una tònica generalitzada que fa peguera. D’això moltes vegades es valen per fer els que els hi dóna la gana sense que hi hagi un enfrontament ben organitzat.
No record on vaig llegir una definició de Govern, i em sembla que es referia a l’espanyol, que era “Asociación de delincuentes organizados para delinquir” ho pos en castellà ja que així venia. Vaig pensar que si cerc la definició de “màfia” com a sindicat del crim organitzat, no s’hi fa tan enfora.
També record que durant la campanya electoral de les eleccions europees, es deia: Vota a Ali Baba, y te garantizarás  que solo seran cuarennta ladrones”
Malgrat a vegades em desanim, si al manco els meus articles serveixen per anar despertant consciències ja haurà valgut la pena escriure’ls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada