dissabte, 12 d’abril del 2014

Lobbys: El control econòmic i polític mundial






De quina manera els governs legislen amb connivència amb els lobbys financers? Començ aquest article, i amb el que aniré escrivint, queda palès com aquests grups de poder controlen polític i econòmicament el món.
El lobby  financer, que actua principalment a Brussel·les- gasta aproximadament cent vint milions d’euros per pressionar a la Unió Europea, on es regulen les lleis de gran abast, que desprès els estats pertanyents hauran d’aplicar obligatòriament i amb uns certs terminis amb les diverses directives.
El lobby financer compta amb prop de mil set-cents lobbistes, els quals s’encarreguen de la  feina de pressió: Contactes, informes interessats, compromisos amb Eurodiputats afins. Feina de guant blanc, on teòricament no es comet cap tipus de delicte. Actuen de manera legal, però legitima no ho sembla massa.
Existeixen bastants denuncies de la seva manera d’actuar, tot i que sempre hi ha un mur i/o barrera, per arribar als que realment mouen els fils.
La crisi preparada i orquestrada del 2008 ( no és la primera, depèn de les conveniències dels grups de poder); es descriuen les influències ( per a mi nocives i tòxiques) d’aquest poder econòmic que obliga i dirigeix al poder polític, qui finalment aplica les mesures convenientment dictades.
Els polítics, governants, són els braços executors d’aquests interessos d’un sistema capitalista agressiu com mai i ideològicament neoliberal.
Qui mana i comanda és la figura “abstracta” del Mercat. Amo i déu – sense cara visible- però que se li pot posar molt fàcilment: Les més importants fortunes del món, on s’hi troben una gran part de les monarquies europees. Rochild, Rokefeller i tot l’entramat que s’han fet multimilionaris amb negocis no gaire nets. Aquests grups de poder amb seu a la gran major part de països del món, Europa, EUA, Països Àrabs... normalment a on controlen i disposen dels recursos i de la riquesa que es genera a països de la resta del món, inclusiu on tenen la seu.
Actuen des del ple colonialisme del segle XXI . No faig referència al Club Bieldelberg (1954)  que unifica als gestors de la trama, a nivell mundial.
Aquests grups, planegen el que sigui con tal d’augmentar el control, beneficis i poder. Des dels diversos centres d’intel·ligència, disposant també dels seus mercenaris i sicaris que fan la feina bruta. Ells són tan fins que no maten, no és de bon gust. Tampoc assassinen no és de bon gust. S’emeten les ordres oportunes i ja està.
Es troben dins de tots els tràfics. Armes, orgues, persones...
La seva trajectòria és de fa bastants anys, però s’enforteixen  a partir dels finals de la II Guerra Mundial. Les guerres mundials, han vingut a esser un repartiment del món entre ells mateixos. Tot i que, anteriorment, ja tenien les esferes d’influència. Basta llegir una mica profundament la història, per no anar massa enfora, segle XIX, XX i ara XXI.
La manera, no cruenta, al manco a nivell de morts, s’emprà per marcar els interessos de les grans multinacionals: Des d’alimentació, sanitat, informàtica, big farms ( multinacionals farmacèutiques)...
L’entramat opera a tots els països del món. Poden muntar des d’un cop d’estat ( Espanya i Xile per exemple)  com una guerra ( Iraq) .
El control de tots els recursos del món és el seu leif motiv.
Ara mateix ho podem veure amb el que passa amb el gas a Ucraïna i Rússia. Putin és l’executor dels interessos. Mentre el poble es mata al carrer.
La manipulació a través de tots els seus mitjans, rosa l’excel·lència. Es troben per sobre de les ideologies. Simplement les empren pels seus interessos. Un exemple palès, el que està passant amb les prospeccions petrolieres, El PSOE va signar l’aprovació el seu dia , i ara el PP ( Hipòcrita, que obeeix la veu del seu amo)  surt a manifestacions en contra i vota a favor a les institucions ( Parlament- Congrés de Diputats)
Els grups de poder esmentats, han provocat l’augment de pobresa de manera escandalosa. Ara ja existeixen pobres amb lloc de treball.
Merkel porta la batuta. Desintegrar l’economia dels països del sud: Portugal, Grècia, Itàlia, Espanya...
La seva impunitat és quasi absoluta. Ja que els executius dels diversos  països, pressionen sobre el poder judicial perquè així sigui. Els Governants també es beneficien. I desprès són premiats amb bons sous i càrrecs.
Com digué David Fernàndez: No és el sistema corrupte, la corrupció és el sistema.

Josep Bonnín

Hi ha la relació dels que l’han format històricament i del que el formen ara.

En quant a bibiografia recoman el llibre de Daniel Estulin, “La verdadera historia del Club Bildelberg” (2005) Editorial Planeta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada