La Festa del llibre i Sant Jordi a Sóller

Quan em pos a escriure l’article setmanal, ho faig a la planta de baix de casa, enlloc de l’estudi. El nostre net Hugo, que aquest Sant Jordi, fa no fa, ha fet cinc mesos, està jugant al parc i està faent un discurs ben convençut. Ell s’explica, el problema és nostre que no comprenem  el seu llenguatge.

Li  vàrem comprar el seu primer conte per celebrar la Festa del Llibre. Un conte sobre la llegenda de Sant Jordi. Sempre he cregut i així ho férem amb el nostre fill Ricard, que s’ha de començar prest amb l’hàbit de la lectura. Enriqueix la vida. N’Hugo de moment comença amb imatges.

Aquest Sant Jordi, vaig estar a la parada de la llibreria Calabruix al carrer de Sa Lluna. Hi havia els meus dos fillets literaris: “Cadències quotidianes” recull de poemes i “Sota la meva mirada” recull de narrativa breu. Durant el dia, els vaig estar dedicant als que els que s’aturaven a comprar-los.

Vaig seguir les noves del Sant Jordi a Barcelona i vaig estar molt content quan vaig veure les fotografies de la parada de l’Associació de Relataires en Català a la que estic orgullós de pertànyer. Hi havia molts llibres d’amics i amigues relataires, amb qui m’uneix el nexe comú de l’estimació de la paraula.

Sant Jordi, a més de ser la festa del llibre, fa estona que és una festa reivindicativa, on la nostra llengua (catalana, per més senyes que quedi clar) es troba al carrer.

Sant Jordi, la Rosa, la quadribarrada i els escriptors i escriptores dedicant els llibres. És la nostra llengua que ens vertebra com a Poble És  la nostra cultura i la nostra dignitat de nació.

Llibres amb moltes altres llengües. respectades, malgrat  moltes vegades no ocorre el mateix  amb la nostra. La darrera de l’esperpent d’en Bauzá que hem de patir per  les nostres contrades, amb la  dèria, de salar les telenotícies d’IB3-PP3.

A Mallorca, durant la festa del llibre hi ha hagut parades a cada Poble, la més gran com cada any a Ciutat de Mallorca, arrel de tenir un dia prou enfeinat no em va esser possible arribar-hi i saludar a les meves amigues i amics escriptors. Altre any serà.

Retornant a Barcelona,  m’ha semblat molt coherent  que els escriptors i escriptores es negassin a anar a la parada del FNAC, a signar com  protesta i donant suport a la vaga dels seus treballadors, arrel de la previsió d’un acomiadament massiu i baixada de sous. L’estand estava buit, inclusiu de  públic.  

Al final l’empresa ha fet anques enrere. I és ben cert com diu Ada Colau, representant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: Si es pot!. Sol cal organitzar l’acció corresponent per part de la societat civil  i esser prou crítics i incidents per tombar el poder maldestre que es vol exercir sobre  contra nosaltres.

Per celebrar el dia, entre altres coses vaig escriure una glosa ( dècima inèdita que la transcriuré a les acaballes de l’article) i vaig compartir a la xarxa l’àlbum de fotografies que vaig fer a la Parada de Calabruix i dels meus llibres. Fou un dia rodó.

El passat dissabte vaig gaudir de signar els meus llibres a la plaça: “Cadències quotidianes” i “ Sota la meva mirada” a la parada de Calabruix. Així com participar en el contacontes organitzat per la biblioteca municipal, amb el meu conte “Starkia o la desaparició de les estrelles” publicat  per l’Associació de Relataires en Català   (2012) en el recull “Les Estrelles” Editorial Meteora

Farà un parell d’anys vaig tenir l’ocasió de viatjar a Barcelona per Sant Jordi, a celebrar aquesta màgica diada. Vaig anar a veure a la parada i a saludar a companys i companyes de dèries literàries, que ens coneixerem virtualment  a través de la pàgina de relats en català, que ara el mes de juny farà deu anys que hi vaig començar a escriure. Enguany des de la distància, aix aquesta mar nostra que ens acosta i ens allunya, pels mitjans virtuals he seguit l’esdevenir.

La glosa:

Paraula

Paraula que indòmita sorgeixes
transitant el riu pel seu cabdal
t’arriba, sonora, i intueixes
defensar-la contra qualsevol mal.
Profunda, alada, abismal
camí irreverent de l’aventura
sens saber el que ella perdura
ni quin serà el seu destí remot
i mentre, tu fas tot el que es pot
a punts fins a perdre la cordura.