Atemptats de falsa bandera. 11 M: més foscors que clarianes

Dia 11 farà 10 anys del brutal atemptat terrorista de l’11 M, orquestrat amb la xifra  “fatídica”de l’11 com l’11 S a Nova Iork a les Torres Bessones.

Dins la història han existit bastants atemptats de falsa bandera. Sol cal fer memòria històrica, tan necessària avui en dia.

L’11 S, li va anar perfectament al President d’EUA, George Bush, per a restringir llibertats civils i justificar la guerra contra Iraq a més posar sobre la taula del món, la creuada en contra d’un enemic nombre un que atacava als ciutadans i ciutadanes de tot el món i que ell es convertia amb el messies salvador que el combatria: Alqueda. Va aconseguir que retornés el patriotisme estatunidenc, que les banderes ondegessin arreu, i que una gran part del poble EUA, donàs suport al Govern d’aquells moments. A Més de demonitzar l’Islam. Bona feina va fer.

Aquell messies ara es troba desaparegut en un ranxo de Texas i no se n’ha tornat a saber res pus.

A l’Estat Espanyol, el resultat no fou el mateix. El govern del PP, a punt de perdre unes eleccions generals on la votació era dia 14 de març i dia 11 arriba el pitjor atemptat de la història de l’estat espanyol amb més de 190 morts al metro de Madrid.

Al final perdé la majoria absoluta i les eleccions.

La gestió del Govern d’aquell moment fou nefanda. Angel Acebes, ministre de l’interior  volia carregar el paquet de l’atemptat a ETA, versió que posteriorment va caure per si sola.

Zaplana jugant a muntar un aparell a veure si aconseguia que el mateix patriotisme que havia sorgit a EUA, també ressorgia a Espanya. No ho aconseguí ni ell ni en Rajoy.

Rajoy, sortint per televisió quan ciutadans i ciutadanes estaven congregats a les seus del PP, el dia de reflexió ( dia 13 de març) amb un gest provocatiu enviant a la gent a casa. Si mal no record  Almodovar, feu declaracions sobre que podria esser un cop d’estat encobert ( un relat amb el mateix nom vaig escriure que es troba publicat el meu llibre de relats breus “Sota la meva mirada” publicat el 2009) per intentar que s’anul·lessin les eleccions. Rajoy feu les declaracions com a candidat a la presidència en jornada de reflexió i la Junta Electoral, callada com un mort. Quan sorgí en Rajoy al seu darrera hi havia les sigles del PP i el seu log.

No sé si algú recorda de quina manera EUA, va aconseguir tenir l’excusa i justificació per declarar la guerra a Espanya i reconquerir les colònies espanyoles del Pacífic, Un auto atemptat al cuirassat Maine; i carregant la culpa a militars espanyols ( o sigui terroristes).

Tampoc sé si recordau com EUA, va tenir la justificació per entrar a la II guerra mundial contra el Japó. Bombardeig de la base naval de Pearl Harbour; amb prou dubtes històrics de què els comandaments no coneixeran que s’anava a fer el bombardeig i no feren res per evitar-lo, malgrat milers de soldats nord-americans hi varen morir.

No ve d’estrany els atemptats de falsa bandera o com s’ha deixat que existissin víctimes propiciatòries si ha interessat.

A dir que avui es poden preparar igualment si interessa per uns interessos obscurs de segons quins governants, no perdre el poder i tenir la justificació per fer coses que legalment no s’aguantarien en absolut.

Ho deix com a reflexió.

Dir que la Comissió de l’11 M, deixa més dubtes que clarícies. Un dia apareixerà la vertadera història de l’atemptat de l’11 M, perquè va ocórrer i qui hi havia darrera. Jo tinc les meves sospites.

Aznar en una compareixença per TV va donar una pista. Va dir que els ideòlegs de l’atemptat no es trobaven ni a colines llunyanes ni a deserts. Jo sé, malgrat encara no es pugui demostrar que estaven molt més propers. Amb aquestes declaracions hi estic completament d’acord.

Jo crec i presumptament, que els ideòlegs eren molt més propers. Vaig veure una entrevista a Aznar per TV5, posteriorment va desaparèixer el vídeo; on en unes declaracions va dir i ho pos en castellà: “Lo que querian los terroristas,,,” en aquell moment amb la seva ma dreta es va assenyalà el seu pit. No hi afegeix res pus.

Vull acabar aquesta reflexió que s’ha convertit amb un article, en record de totes les víctimes del brutal atemptat, de tots els ferits , de tot el dolor que varen viure els familiars. Per a ells, que tenen tot el dret, la veritat clara i transparent un  dia ha de sorgir. La memòria històrica que molts volen ocultar, apareixerà i sabrem qui foren els responsables d’aquella gran barbaritat i dels presumptes assassinats pels interessos que fossin.