La lliçó magistral dels docents, pares i infants al Govern Bauzá

                                                                 Una gran lliçó

Després de la manifestació multitudinària, de més de cent mil persones que es transforma de marea verda a tsunami verd que ompliren el centre de ciutat de Mallorca. La vaga indefinida que ja porta tres setmanes  i la política immobilista i despòtica del Govern Bauzá, al qui li importen un rave, l’educació, els docents, pares, infants i una gran part de la societat civil de les Illes Balears i Pitiüses; s’estan succeint esdeveniments a diari.

Hi ha esdeveniments que m’alegren per la solidaritat que demostren com que més de mil cinc-centes persones es concentrin davant la Conselleria d’Educació el  vespre. Una concentració silenciosa de suport al comitè de vaga. On els representants de l’administració, en una clara falta de respecte, aturen la negociació per anar-se’n a sopar: patètic i insultant! Es veu que a ells si que els hi manca bastant educació.

Que a hores d’ara, el cap d’inspecció educativa hagi dimitit, perquè no va voler ordenar que es fessin les llistes dels infants que no anaven a escola .

El tema de llistes negres em recorden temps de Dictadura, Gestapo i anant més enrere Inquisició. El caciquisme del Govern Bauzá, està mostrant com s’està radicalitzant el conflicte i com els representants del Govern en educació, estan allargant la situació, perquè s’arribi a crear un enfrontament entre pares i docents.

Com les coses van a una velocitat increïble, resulta que el cap d’inspecció fa marxa enrere i continuarà en el seu càrrec.

Han creat la crispació a consciència, inclusiu hi ha opinions, que s’està allargant la vaga per a mentre estar fent polítiques no massa netes ( importació dels fems per cremar a TIRME i altres ) i així no hi hagi resposta social.

Ho estan prohibint tot, concentracions, inclusiu el concert a Porreres `per dia de suport a la vaga indefinida, han limitat els assistents a  cinc mil  persones quan l’aforament és de prop de vuit mil.

          

No existeix cap intent de negociació ni per part de la consellera d’Educació na Camps que ni s’atreveix a parlar amb els periodistes i únicament dona una entrevista a IB3-PP3 on no li faran cap pregunta que li faci un mínim de sang. Ni el responsable d’educació en Guillem Estarellas, el que ja no s’atreveix ni a passejar per Bunyola per les festes de Sant Mateu. Estan obcecats i encapirotats. Aquesta posició no és governar si no simplement comandar que és l’únic que saben fer.

En Bauzá no crec que faci cap mèrit per les seves ínfules a Madrid que és on voldria estar, ja que el conflicte es podria estendre a la resta de l’estat espanyol en matèria d’educació. A més la vaga indefinida, tant com la  manifestació ha traspassat fronteres i hi ha el suport de Catalunya, País Valencià, i Andalusia. Portades de periòdics estrangers portaren la fotografia de la manifestació i s’està seguint la vaga indefinida. No crec que a en Rajoy li faci massa gràcia.

El sentiment general és que ningú es creu les excuses de malpagador de les autoritats educatives que han consentit que la vaga anés per les tres setmanes sense abaixar-se de l’ase. Moltes vegades la legalitat està molt enfora de la legitimitat. Ells l’han perduda al carrer.

Per si no faltava res pels dos rals, una possible vaga indefinida amenatza en aturar tots els jutjats de l’estat espanyol. Es veu que el poble comença a estar-ne fart

Vull fer  una referència al sopar que es va fer a Can Dulce – Sóller,  el passat divendres  dia 4 en suport a la caixa de resistència dels docents en vaga on més de cent cinquanta persones ens hi reunirem. Molts comerços de Sóller participaren amb obsequis per una rifa.   

A dir que la presa de decisió per part de l’Assemblea de Docents de la suspensió temporal de la vaga indefinida sense desconvocar-la, s’ha de fer una reflexió profunda.

Queda clar i palès del sentiment que els i les docents tenen cap als pares, infants i la seva professionalitat en l’educació i en contra de la postura immobilista, despòtica i oposada a la negociació mínima per part de les autoritats educatives, que ham mostrat clarament el seu talant.

Gràcies docents per la lliçó veritablement democràtica, allunyada anys llum de la postura dels nostres desgovernants, que heu donat a la nostra societat. Aquest fet passarà a la història com la defensa  per la  dignitat del nostre Poble.

Gràcies!