La gran majoria de les situacions, tant les bones com les dolentes, tenen un principi i un final i no solen deixar petjada.
En canvi n’hi ha d’altres que marquen de per vida a les persones que les han viscuda: la mort d’un fill.
No és modificable; sempre serà així. S’haurà d’aprendre a viure amb aquest patiment, amb aquesta realitat, a veure que els demés encara riuen, estan alegres i que la vida, malgrat tot, continua.
La mort i aquesta mort és irreversible. I la nostra voluntat res pot fer en contra d’ella, si és que així ha d’ocórrer. És de les situacions que et porten al màxim grau d’impotència, ja que no es troba en les nostres mans fer-hi res.
La vida ens fa forts mostrant-nos la nostra fragilitat. Perquè d'ella en podem ressorgir per a seguir avançant i enfrontar-nos als temporals que calgui.
Tot té un principi i un final. L’únic que ens queda és el que hem gaudit en cada passa que hem fet. Els records dels bons moments seran una injecció d’energia per a continuar vivint el present.
Passi el que passi, la vida continua i no s’estanca mai.
Del que som quan ens aixequem de dormir al que som quan tornem al repòs; res ens queda. Sols una maleta plena de records de tot el que haurem viscut durant el dia.
Valent, no és qui no té por o pors; tots en tenim. Valent és qui té el prou coratge d’enfrontar-se a elles fins que són vençudes, malgrat tot l’esforç que s’hagi de fer per arribar a derrotar-les.
La fe amb nosaltres mateixos i l’esperança de què traurem prou forces per a passar el moment i treure nota, ens donarà la certesa de què tot es pot superar. Malgrat sigui viure amb un record inesborrable de dolor que ens acompanyi tota la vida. La seva perspectiva en el temps; apaivagarà la coïssor d’aquell instant.
No és l’oblit, aquest no existeix. És la temprança, la saviesa, la maduresa que s’assoleix en base a les experiències viscudes i integrades.
Tots naixem per morir. I la rotunditat d’aquest fet innegable, l’hem de tenir costant sense que ens obsessioni i ens ajudarà a concebre la vida d’una manera més lleugera i sense tants d’embolics.
Entre el naixement i la mort haurem fet moltes passes i la saviesa vindrà per la plena consciència de la passa que fem en cada moment.
Tan sols pot ajudar a algú a sortir del seu infern, qui ha baixat als seus, ha tornat pujar i pot encendre una petita llum, per a mostrar el camí de sortida. Aquesta és la tasca prioritària que intentam fer a la nostra consulta Salut Natural.
No ens podem sanar completament si la part emocional no es cura. Ja que si no es fa així, sempre quedarà per a resoldre algun sentiment o emoció pendent, que, no tan sols farà mal, si no que amb el temps tornarà a ressorgir.
Ens hem preparat durant molts anys com a terapeutes, tant la meva dona com jo; així i tot el que he escrit no ho porta cap llibre. És el recórrer de la vida amb coratge, enfrontant-te al que et fa por, integrant les vivències per molt dures que siguin i treure-l’hi el seu bagatge d’aprenentatge; el que ens ha portat a poder fer la feina que fem i de la manera que la fem. No hi ha altre secret.
També a dir, que sense la voluntat decidida i ferma de la persona que ve a la consulta; vull dir si no s’implica amb cos i ànima en la seva pròpia curació; res podem fer nosaltres i crec que cap terapeuta.
Esper que aquestes reflexions arribin on hagin d’arribar i en el moment precís. Malgrat tot jo encara crec amb la màgia de la vida.
Aquest article, està escrit en part, per a una amiga nostra i la seva parella, que han viscut un instant molt dolorós i estan passant per un mal tràngol. Ens hem ofert pel que sigui, però en algun moment, el silenci també s’agraeix.
Esper que si arriben a llegir aquest escrit els hi porti una mica de llum agombolant-los enmig de la foscor que ara estan vivint. Ho deix així i sé que si els hi ha d’arribar, així serà , ja que com he dit abans, crec amb la màgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada