Esclafits d’odi, còlera i ràbia a Londres. La guspira de la mort d’un jove negre Mark Duggan per part de la política britànica i una marxa pacífica per condemnar els fets i demanar responsabilitats acaba en un aldarull violent: Cotxes i edificis en flames; atemptats contra comerços i cases particulars; amb saquejos inclosos. Enfrontaments brutals entre els grups i la policia durant prop de tres dies de disturbis que s’han contagiat a altres barris, després que s’iniciés a Tottenham. Una olla a pressió prou recalentida que rebenta.
A Londres ja n’hi va haver uns semblants en 1986 i a França el 2005 quan Sarkozy, ministre d’interior, llança una provocació clara en els barris perifèrics de París poblats per immigrants.
Les notícies que arriben esfereeixen. Londres, com diuen diversos informatius, els diferents barris s’han convertit en autèntiques zones de guerra.
Hom es demana com s’ha arribat a què la caldera s’hagi encalentit tant com per acumular tal quantitat de violència que ha estat emmagatzemada fins que un fet com la mort del jove que he esmentat, provoqui l’esclafit?
No neix la violència de davall una col.
dimarts 9 d’agost, quan començ a escriure l’article, al dematí al 3/24 han fet una sucosa entrevista a Toni Cruanyes, ex corresponsal de TV3 a Londres i explicava que la violència policíaca a segons quins barris arriba a vertaders absurds. A ell li passà que anant amb un taxi, que conduïa una persona negre, i com la policia cercava un cotxe semblant, els feren baixar del mateix a punta de metralleta, fins que foren identificats.
Que en els carrers et pots trobar que violents t’insultin, et robin la borsa del supermercat, que inclusiu t’agredeixin i que és una pràctica diària.
Tornem a les preguntes. Com un model social pot arribar a generar unes conductes degenerades i explosives com aquestes?
Voleu dir que si no hi hagués exclusions, persones sense futur en absolut; que si més o manco tinguessin feina, un habitatge digne i mínimament cobertes les necessitats bàsiques, sortirien al carrer a muntar un Crist com aquest? Vos puc assegurar que no.
Ben igual que cap immigrant es jugaria la vida dins una pastera per a passar del seu país a altres llocs d’Europa, en espera d'una nova esperança, si a casa seva tingués el que va a cercar en un altre lloc.
Si no hi ha feina ni menjar, la gent és mou. Recordem la immigració mallorquina de principis del segle XX, a segons quins països europeus i a fer les ameriques i vos puc assegurar que no era per anar a descobrir món ni un viatge d’aventures.
A la nostra Vall encara en tenim testimonis d’una memòria no tan llunyana amb persones encara vives que feren aquell recorregut i algunes tornaren i d’altres quedaren, visqueren , treballaren i moriren lluny de les seves arrels.
A Londres com a França, han intentat dos models d’integració de la immigració i sembla que ambdós han fracassat.
La manca de cohesió unitària de la gent dels barris on anaren a instal·lar-se immigrants; esquemes racistes reproduïts per l’Scoland Yard aquests darrers anys; les retallades socials, atur, ha portat a un nou moviment sense líders que se sent legitimat per sortir al carrer a estendre la seva violència.
La manera de comunicar-se és nova. No empren xarxes, si no missatges encriptats a traves de blakberrys que no poden esser interceptats per la policia.
El darrer missatge emès pel jove que va morir deia “M’està perseguint la policia”. Que de moment no ha donat explicacions, però sembla que al Regne Unit, les comissions independents fan la feina i donen resultats fiables.
Responsabilitats ? A parts iguales laboristes i conservadors, i a més accentuades amb la crisi, que ha generat diferències econòmiques brutals dins dels mateixos barris.
Els comerciants, classe mitjana, no se senten segurs ja que el sistema no ha estat capaç de donar-los la seguretat adequada i això és un brou de cultiu per un increment del partit British National Party d’extrema dreta.
Si les mateixes condicions es repeteixen a altres barris de ciutats europees, els resultats, amb el temps poden ser o igual o molts semblants. I no és una conclusió cap a un missatge de por.
Vos puc assegurar, que aquesta tardor, no sé si a més de calenta, estarà socarrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada