dimarts, 19 d’abril de 2016

Papers de Panamà i la llista de fantasmes i defraudadors fiscals


                                                                     Panama Papers





Va a Sòria i apareix a Panamà. Començant amb una mica d’humor, malgrat totes les notícies i esperpents que hem de patir.
És com entretingut veure com hi ha gent que perd els papers, ara bé, tot menys el de Panamà..
La marca “Espagna”, excel·lència en corrupció dels personatges del partit del Govern  (d’altres també es lluiexen, sobre tot els que tenen les mans ben “netes”).
Ha passat un impensable. No em puc ni creure la dimissió ( renuncia eufemisme) del ministre ara (ex) en Soria. El mateix que ha traçat la llei per declarar il·legals les plaques fotovoltaiques sinó es paga el cànon corresponent -anant ben a l’inrevés altres països europeus com Alemany- que les afavoreix, per fer-li un bon regal a les companyies elèctriques. Ara veure a on el col·locaran; per allò de les portes giratòries.
En Soria, que té uns lapsus mentis increïbles, tenia un compte amb prop de sis-cents mil euros a un paradís fiscal i sembla que qui li havia tramitat és la cèlebre societat Mossack  Fonseca. Calderilla segur, ja que ni se’ns recordava.
L’huracà de Panamà, papers per tot, comencen a aparèixer personatges, personetes, voltors, o sigui, el milloret de cada família.
És curiós que alguns dels apareguts, ultra patriotes espanyols( no fantasmes, o si)  tot i que els doblers són els doblers i els impostos que deurien tributar a la pàtria que diuen que tant estimen, els tenen  en  un paradís fiscal per estalviar-se els seus deures tributaris. Això si que és coherència. O sigui “España, que se joda” aquesta afirmació fou feta per la filla d’un “senyor” que li han concedit el tercer grau  per sortir de  l’hotel les reixes, quan es parlava dels aturats, en ple Congrés de Diputats.
La penúltima  sorpresa o no, resulta que en Rato també apareix a la llista, per dos comptes no declarats. I el llistat és molt sucós, i espera que això segon diuen és tan sols la punta de l’iceberg.
He escrit penúltima, ja que fa no res també m’he assabentat que “l’amiga intima” del rei emèrit Juan Carlos, na Corinna, també surt a la llisteta dels papers de Panamà, segons la informació del diari digital “El plural” i  sembla que tenia unes accions d’una societat radicada a les Illes Verges Britàniques i va intentar vendre-les a través del despatx panameny esmentat, a una altra empresa que estava a Gibraltar. M’encantaria que Gibraltar es destappas el que hi tenen els cèntims i encara ens duríem més sorpreses.
Segons el Consorci internacional de periodistes d’investigació, són prop de dos mil  ciutadans espanyols que es troben a l’esmentada llista.
I mentre, que passa en el Govern de la Nació. Doncs que encara està en funcions, el que em deman és si realment funciona, per segons que, sembla que si, sinó que li demanin en Montoro que està arreglant els comptes, per si arriben unes properes eleccions.
Vinc a dir, que l’ha organitzada o “liada parda” com es diu ara. La seva vaca, la que administra els doblers del Govern, sembla que sol ésser permissiva amb les autonomies que governa el seu partit, i a les altres tancada d'aixeta i llandera, per dolents que no saben administrar. Ara bé, al manco que no ens vulgui prendre el pèl, ja que s’ha dirigit al Govern Balear, afirmant que això no vol dir fer retallades, que part de les partides de l’exercici de l’any actual hauran d’emprar-se per a pagar  l’estat perquè ell ha establert el límit de dèficit on es pot arribar.
Entenc. L’estat espanyol es queda amb els nostres recursos i d’altres comunitats autònomes, i ens diu  que si gastes més del que t’he donat permís, ho hauràs de deduir de partides pressupostàries per pagar-li. O sigui que retallades, que va. Brau al nepotisme conservador del centralisme d’aquesta Espanya que tant ens estima.
A qui li pot estranyar que existeixi un deute públic impressionant, on cada ciutadà de l’estat espanyol li toca ( no és loteria) pagar entre vuit-cents a mil euros més d’impostos degut als grans defraudadors fiscals. Tot i que no vos preocupeu ells si que tenen les espatlles cobertes amb les lleis d’amnistia fiscal que els hi fan a mida.
La gran claveguera de la merda (escatologia pura)  encara no ha acabat d’esclatar. Segur que apareixeran personatges “llustres” i encara donarà més per escriure i també oiar-se.
S’han perdut els papers i la vergonya!

Josep Bonnín

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada