El
poble de Sóller ha viscut amb consternació i incredulitat el que ha succeït amb
el fet que Maria Rosa morís a mans del seu ex-home.
La persona causant dels fets, en Jaume, anteriorment s’havia intentat suïcidar i
havent sortit del psiquiàtric, citant a
la seva ex-dona i allà es produí la tragèdia.
Una
frase deia: “El gelós no és l’amant que
estima, sinó el propietari que s’enfada”. Ningú té dret de propietat sobre la
vida de cap ésser humà.
Na
Maria Rosa s’estava separant. Perdre-la
per sempre, feu enfollir en Jaume,
i ella ho paga amb la vida i ell se la
llevà.
Escriuré amb el màxim respecte per les dues famílies així com pels seus amics i
amigues.
Les seves filles de vuit i deu anys, de
cop la vida, les ha posat en una amarga tessitura. En un no res s’han quedat sense mare i sense
pare. Una tristesa molt profunda que m’envaeix quan hi pens.
La
carta d’en Biel Mercè a Sa Veu del
Lector ( Sa Veu) , “Que mai més tornio córrer” descriu molt millor que jo els
sentiments d’un amic que n’ha perdut dos.
No sóc qui per fer un judici de les
persones que arriben a desfermar aquesta violència. Desconeix quines vivències han tingut per
arribar-hi. Tot i que podria haver-hi un procés d’un desequilibri d’anys, fins a
arribar a l’aberració. Vivim un model
social que massa vegades tracta a la dona com un objecte i a través dels seus
mitjans ho transmet. Basta contemplar, segons quina publicitat. Hi ha pautes familiars que no ajuden gens.
El
resultat final, és que ella ha mort i ell també i que les seves famílies
portaran aquesta vivència tota la seva vida. Hauran d’aprendre a viure amb el
que va ocórrer. Perdre un fill o una filla és una de les pitjors coses que
poden passar a la vida. El procés d’un dol prou dolorós.
Per empatia em pos a la pell de familiars, amics i amigues, que hauran
de continuar el dia a dia amb l’enyor
dels que han partit. La vida, sempre continua.
El nostre sistema econòmic i social, és expert en crear desequilibris i
aberracions.
La
quantitat de casos de violència en contra les dones, ens dóna a veure que
alguna cosa està fallant en el model social, quan algú es creu tenir dret sobre
la vida d’un altre.
Farà uns anys , pel dia Internacional de
la Dona, vaig
escriure una reflexió sobre la violència
de gènere, dient quen part, és un reflex
de les altres violències generades, i afegeix que és apresa. Condemn la
violència en totes les seves formes. No porta enlloc.
Els
assassinats de tota indole són a diari. I els suïcidis per no poder suportar,
segons quines pressions també.
És violent un sistema que necessita provocar violència entre
els éssers humans per continuar subsistint. Creant les seves pròpies
estratègies com a vies d’escapaments massius perquè la violència no es giri contra
ell: Esports majoritaris, mitjans de comunicació que manipulen la realitat;
consum massiu i un llarg etcètera de “distraccions provocades” perquè no
tinguem consciència de quina és la nostra vertadera realitat.
La
desigualtat a tots els nivells, físics, econòmics, socials és un alt generador
de violència.
La violència es crea en molts substrats,
des del més elevat, diria, com pugui ser l’imperialisme amb la nova connotació
del colonialisme del segle XXI, per seguir creant beneficis i espoliant a diversos
països els seus recursos, per després col·locar-los a altres països i mantenir
una sensació falsa i alienadora de “l’estat del benestar” . La violència també
es crea a nivell estatal, autonòmic i municipal.
La
ideologia neoliberal que empara aquest sistema, es basa en la manera violenta
de “conviure”. El concepte de competir sempre és a l’abast; el de compartir no
interessa, ja que va directament en
contra d’ell i per aquest motiu l’intenta anihilar.
La manera d’educació porta a aquest fet
competitiu. “Si no triomfes ets una merda.”
Cap tipus de violència pot
justificar-se, tot i que el sistema intenta justificar les que van contra ell i
no les que empra per reprimir quan és qüestionat.
Acab donant el meu més sincer condol a
les seves filles, famílies, amics i amiga.
Acab
amb una frase de la carta de Biel Mercè:
“No serà fàcil trobar la pau suficient per treure de tota això una lliçó” Profunda
reflexió.
*Aquest ha estat un dels articles que més m'ha costat escriure per tot el que significava
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada