Justícia versus Caritat

La caritat, és moltes vegades una arma de dos talls, ja que perpetua inclusiu justifica, un sistema d’injustícia en quant a la idònia distribució de la riquesa. No es lluita a través de la caritat per a modificar el sistema o derruir-lo si és injust.

Aquesta caritat, es converteix en un pegat. Les vertaderes “solucions són “políticament inviables” doncs els polítics dins d’un sistema capitalista injust amb el repartiment de la riquesa creada per les classes populars, estan venuts al mateix sistema que genera aquesta injustícia, ja que molts d’ells s’alimenten així com els seus engranatges i maquinaries de partit, per la seva perpètua continuació.

A totes llums, el sistema capitalista és eminentment acumulatiu i ara més que mai, aquesta riquesa es troba en menys mans. Aquest és el missatge que arriba a gran part de la classe política, que emprà la política com a trampolí per preservar i mantenir un estatus econòmic envejable. Inclusiu arriba a uns punts d’acumulació, que no els basten dos o tres sous, que han de posar la mà dins la caixa dels doblers públics, per a poder mantenir el seu estatus.

També, per aquest espoli continuat,  evadeixen milions d’euros  a paradisos fiscals , fan contractes i adjudicacions de conveniència  flagrant; afavorint amb sucosos  lloguers de naus, solars, pisos,  als fidels al partit governant, quan  molts dels lloguers  són innecessaris, costant  una despesa administrativa important que perfectament es podria estalviar, provocant retallades socials  molt més necessàries. Justícia?

El que acab d’escriure és perfectament entenedor, si tenim en compte que empren els doblers públics per la seva perpetuació en el poder i el manteniment d’estatuts econòmic. Explic. Empren els doblers públics per a crear una xarxa de clientelisme que els assegurarà quan acabin els seus mandats polítics, tenir l’economia assegurada en càrrecs ( dos o tres sous altra vegada) a empreses privades que afavoriren la seva estança en política. Respecte al finançament fraudulent d’alguns partits i de les seves campanyes electorals, la justícia n’ha anat plena.

El que acab d’escriure n’és una part, ja que els doblers tudats i mal administrats perjudiquen com sempre les classes populars que inclusiu són les que reben el pes de  les legislacions injustes, on també s’afavoreixen: el conegut aforament i privilegis. També  a altres institucions no gaire transparents, com es podria citar el cas de l’entorn de monarquies amb el que costa a l’estat, l’Església Catòlica amb els diversos concordats en un estat laic; i a  entitats afins, depèn de qui governi (Fundación Francisco Franco, FAES, Opus Dei...)

 La Casa Reial cobra vuit milions quatre-cents mil euros a l’any, l’Església Catòlica, onze milions d’euros, a més d’excepcions que els demès ciutadans i ciutadanes no tenim: Impost de béns Immobles de tot el seu patrimoni , o poder posar-se al seu nom cases rectorals, olivars, vinyes que pertanyien al poble i no estaven  registrats. Es diu immatricular.

Resultat de la seva distribució: Sis milions d’aturats, amb el drama de sis milions de famílies; exclusions socials, ja que del lloc més retallat són entre elles les prestacions socials, i afegir, sanitat, educació, cultura. Pèrdua de les cases per impagament d’hipoteques, arrel de consentir una llei hipotecària bastant dubtosa i injusta (els amics els bancs), arribant al punt de vertadera fam, ja que s’han trobat casos de desnutrició infantil dins l’estat espanyol. També misèria i persones per llar el carrer; mentre t’arriba la informació que en plena crisi, les fortunes més grans dins l’estat espanyol, han augmentat un 50% el seu volum.

Contra aquestes estructures injustes i immobilistes, calen respostes valents, de denúncies, d’accions directes; ja que les seves accions, malgrat puguin esser “legals” no són legítimes. I el que  ens hi enfrontam, rebem els desqualificatius per criminalitzar-nos de radicals i anti sistema; i repeteix, que estan en  lo cert, perquè ens declaram   radicalment en contra d’un sistema que genera exclosos, pobresa, misèria i injustícia i res  canviarà, ja que és intrínsec d’ell.

La situació ve d’enfora, dels diversos  règims que han permès aquestes bàrbares acumulacions econòmiques: Monarquies, corts, aristocràcia; i sense voluntat política de corregir-les, que continuam patint i que quan les denunciam, les persones que reclamam uns drets que ens estan negant som reprimides, sancionades i empresonades.

Lluitam per la vertadera justícia democràtica, per uns drets i no per unes almoines dels que més tenen i ens ho han robat  i això fa tanta nosa, que no s’aturen de criminalitzar-nos.