dissabte, 13 d’abril del 2013

Els escarnis: Resultats de la desesperació al carrer



                                        Que poc els agrada quan el poble diu la seva al carrer!


La  insensibilitat d’alguns polítics   de cada dia és més palesa. I just ara es posen les mans al cap quan grups de ciutadans/es organitzats de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca els fan “escraches” o escarnis, a les portes de casa seva.

Jo els diria que se sentin afortunats que disposen d’una casa a on, malgrat tot els facin un escarni, disposen d’un sotil i aixopluc i alguns de més d’un,  quan hi ha cents de mils de famílies senceres que han estat desnonades i ho han perdut tot. Inclusiu suïcidis per no poder suportar el greuge a la seva dignitat.

Cal, que els polítics que legislaren l’actual llei hipotecaria, que donaren la permitivitat als Bancs per campar a les seves amples, inclusiu amb el cas de les preferents: corralet encobert , assumeixin les seves responsabilitats. Què  feia el Banc d’Espanya, per a controlar aquests “toxics-preferents” que s’anaren venent saben la perillositat dels mateixos? Qui anomena al Governador del Banc d’Espanya? On eren els notaris que donaven fe de les clàusules abusives i no advertien? Qui hauria d’assumir responsabilitat i no escopir al poble?

Existeixen unes situacions que no han sortit de davall un bolet i que amb el temps s’han anat treballant i prou bé. La llei del sol ( Govern Aznar), la gran bombolla immobiliària ( tots els governs des de l’inici de la democràcia i accentuat; amb el d’Aznar i Rodriguez Zapatero)

L’especulació estava al carrer, els bancs jugaven donant uns préstecs hipotecaris amb unes condicions i a unes persones, que sabien positivament que si havia un revés fort econòmic no el podrien pagar; i per més inri, ells feien les taxacions; amb un preu inflat de mercat que no era el vertaderament real. Amb el que ha passat que ara mateix, l'habitatge, segons els bans mateixos no salda el deute complet de la hipoteca. Llavors el Banc es queda la casa i el desdonat, desnonada; es queda encara amb un deute amb ell. Les clàusules abusives en les hipoteques ( per desconeixement dels qui signaven confiats amb la bona fe dels bancs) . El gran negoci, per crear fam i misèria.

El treball de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, està treballant i ajudant a persones desesperades; i a més està cansada de veure com els polítics fan oïdes sordes a les seves més justes i legítimes peticions. La ILP (iniciativa de legislació popular) presentada al Congrés de Diputats, on es demanava la Dació en pagament; l’establiment de lloguers socials, s’està intentant descafeïnar de manera –i això ho afirm jo- malèvola pels partits majoritaris, ja que  els lobbis financers, ja s’han posat en marxa cridant-los a l’ordre.
S’estan passant uns drets constitucionals, on es garanteix  el dret a un habitatge per l’entrefolre, intentant llevar a les peticions populars tot el pes que tenen. I després quan s’enfronten amb els escarnis, diuen que no és democràtic, ja que els ciutadans han tingut mitjans per demostrar la seva voluntat  a les urnes( I ara una d’indis).

Cap Govern dels que hem patit fins ara, cap partit majoritari guanyador d’eleccions,  ha complert les promeses venudes a   les campanyes electorals. Després d’ocupar el poder, les ha maquillades, fart estic d’escoltar: Ara no podem! com si quan ho prometien no ho sapiguéssin. És un frau orquestrat per anar ocupant cotes de poder i fer el moviment pendular dels grans partits: Ara em toca a mi i d’aquí quatre o vuit anys et tocarà a tu; i mentre res es mourà? Sembla que si.

Com no volen que les persones que han lluitat i  ho han perdut tot no estiguin desesperades i oiades veient la seva actuació. Còmplices?

No els basta, condemnar els escarnis, si no que han de criminalitzar a les persones més referents de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que m’admira la seva paciència i saber estar, en les tertúlies on l’he vista intervenir; i inclusiu arribar a endossar-li tendències filoetarres, per part de la Delegada de Govern de Madrid na Cifuentes que crec que s’ho hauria de fer mirar.

Acab, la Secretaria General del PP Na Cospedal, hagi qualificat de “nazis” els escarnis. Un insult a tots els que combateren el nazisme, als més de sis milions de persones assassinades als camps de concentració nazis. Sra. Cospedal, hauria de mirar les fotografies del fundador  d’AP, després PP,  Manuel Fraga, amb la salutació feixista. Per què no se calla?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada