Des
que vaig prendre consciència de les desigualtats socials i de la injusta
distribució de la riquesa que cream entre tots els que treballem, per part del
sistema econòmic capitalista, he tingut una lluita interna: És compatible
lluitar per a canviar aquest sistema injust i explotador; i per una altra banda
participar en actes per ajudar a les persones més pobres i més fràgils?
És donar suport a aquests actes , una
manera subreptícia i amagada d’acomodar consciències, i que a la fi i a la cap,
el que es fa es perpetuà el sistema depredador i espoliador?
Quan
sent la frase - que sempre ha vingut de persones amb un estatus econòmic més
que assegurat i còmode- “Sempre hi haurà rics i pobres i això mai canviarà”,
se’m remou l’estomac i tinc arcades i vomitera.
Ara mateix, em seria fàcil vomitar
després d’escoltar les cíniques i hipòcrites ( tinc molt més qualificatius) de Rouco
Varela, Cardenal y Presidente de la Conferencia
Espiscopal Española (estim massa la meva llengua per
posar-ho en català de Mallorca)
degut a què uns ajuntaments de
l’estat espanyol ( el primer ha estat el de Zamora) de fer pagar l’impost de béns
immobles (IBI) a les propietats immobiliàries ( disposen del patrimoni més gran
dins l’estat espanyol) a l’església catòlica
espanyola.
Al que anava, la resposta maligna, del que es diu representant del missatge de Jesús
de Natzarè, que o no el coneix o a base de falsejar-lo i manipular-lo
durant segles, ni se’n recorda; és que si per llei se’ls obliga a pagar
l’esmentat impost, no s’oposaran, però hauran de deixar de prestar, segons
quines accions socials, i s’ha referit a “Caritas”
O
sigui, que amb una situació brutal de crisi econòmica, cinc milions d’aturats,
persones al carrer sense sostre pels desnonaments, de cada vegada més exclosos
d’un sistema econòmic injust, al qual les diferents cúpules de l'església
catòlica ha donat suport explícit ( no xerr de la gent catòlica de base que
també està indignada, demaneu-li a Jaume Santandreu, per exemple) , i pretenen
llevar l’ajut que agombola a aquestes
persones i els hi donen uns aliments, perquè famílies, infants, ancians sense
massa recursos no passin fam, paguin
part d’alguns lloguers de pisos, a persones que no poden pagar la
totalitat.
L’església
catòlica cobra de l’estat espanyol, en un estat aconfessional ( un eufemisme
fals) ONZE MIL MILIONS D’EUROS ANUALS, segons l’informe de la plataforma
“Aliança per una Europa Laica”
Que
gràcies a les excepcions fiscals ( funcionen com associació sense fins
lucratius, o em xap de riure o reparteix coltellades) , deixen d’ingressar
anualment a les arques públiques TRES MIL MILIONS D’EUROS ANUALS.
Aquesta amenaça de Rouco Varela, i en
aquests moments, dient que el pagament de l’impost portarà a un detriment de
les accions socials, es mereix una resposta social contundent.
Ni un cèntim a la seva casella de la
declaració de la renda.
Exigir i donar suport a quant iniciativa
surti o treballi per aconseguir un estat aconfessional. Qui vulgui accedir a
qualsevol confessió religiosa, que se la pagui.
Jo per la meva part, ja fa uns anys, i
amb la meva dona, vàrem fer l’acte d’apostasia, ja que per coherència no puc
estar en un lloc, on s’atempta contra els drets civils dels ciutadans, sobre la llibertat d’elecció
sexual, alguns justifiquen la pederàstia
i mils la practiquen, diuen que si una dona avorta, pot esser violada pel seu
marit, i moltes altres aberracions i atrocitats, que res tenen a veure amb el
missatge del mestre del que s’autoanomenen
representants.
Es mereixerien una altra amortització
com va fer Mendizabal, degut que eren els terratinents més poderosos de l’estat
espanyol, amb terres sense aprofitar per res
i la resta del poble no tenia ni una quarterada per poder sembrar i
alimentar-se
No vull ni recordar el paper de
l’esmentada església amb el suport del cop d’estat de 1936, ni amb la seva
política respecte a la “Solució Final” de Hitler, amb l’extermini de Jueus,
gitanos, deficients mentals.
Ara mateix Governen els seus. I governen
en part pel suport electoral d’aquests gran grup de poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada