Pel dia Mundial de la Poesia
Efímer
Entrunyellaré
un eclipsi de tendresa,
i amb les meves mans,
dissoldré la boira.
Esfilegassats niguls
deformaran les formes
i crearan utopies
que el vent, paulatinament,
desfarà fent-los fonedissos.
Efímer, és un espai
on no se’m permet viure.
Transitem
cada segon que passa,
del present al passat.
Aquesta és la única certesa
que ens regala la vida.
Josep Bonnín
Vilafranca de Bonany 21-3-2019
Escrits i reflexions d'hivern
ResponEliminaMilers, cents de mil, milions,
mils de milions de persones, a tot el món,
fan activitats i accions, desconegudes per mi.
Uns construeixen amb amor, estimació i empatia.
Altres destrueixen amb ràbia, dolentia, pertorbacions i espargeixen patiment, inclús,maten.
Es pot matar de moltes maneres,
la física és la més evident:
hi ha un cos delator.
Se'ns comuniquen, més sovint,
els actes destructius, i deixen en silenci, els constructius, que segur són molt més.
Informació interessada, per fer-nos creure, que el model social no té remei, i deixem de fer coses positives i harmonioses, al manco,
al nostre entorn.
Poques vegades en la meva vida, m'he trobat amb persones insanes, i he pagat cara aquestes topades.
Les podem trobar inclús dins la família més propera, amb qui has estimat i compartit molt.
L'enveja, i deixar-se manipular, solen ser detonants d'accions perverses.
Ara a dir, que les persones sanes, assertives, empàtiques, han estat moltes més.
Per les persones que deixen una petjada de bona voluntat, i marquen amb els seu fet de viure a moltes altres, el meu aplaudiments i agraïment. Son imprescindibles.
Em vull semblar a elles i he fet el possible per això.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
9 de gener de 2023