Si
no fos perquè ja no fan gràcia, quan llegeixes que elements de qualcun partit
estan dient que l’actual Consistori incompleix el codi ètic per haver enganyat
als ciutadans, quan tenen com a cap de l’oposició i regidor a una persona
imputada per presumpte corrupció; et venen ganes de fer un panxó de rialles. No
sé si tenen una manca de memòria intencionada, però amb una repassada a
l’hemeroteca dels quatre anys de la passada legislatura, podrien veure qui va
superar el record Guinnes en dir mentides. No seré ara jo qui els hi faci
memòria.
Segurament ho tindran molt cru a l’hora de
fer les llistes per les properes eleccions generals, ja que no es poden portar
imputats en elles (investigats eufemisme a favor com volen canviar) . Bé
m’estim més escriure sobre coses profitoses.
Quan surti publicat, haurà passat el
terrible i temible Halloween, tot i que s’ha posat de moda i hi ha que veure
com la gent consumeix a dojo material per disfreçar-se. Ja és ben sabut que la
festa estira, sigui pel motiu que sigui. M’estim més els rosaris com pertoca
amb la nostra tradició.
Afegir
que fantasmes, en tenim tot l’any i no
tan sols durant “la nit de les ànimes” ja que si fos així ja em donaria per
conformat i em sembla que d’aquí al dia electoral 20 D, segur que n’apareixeran
molts més. Jo crec que entre Rajoy, Pedro Sanchez, Albert Rivera i Pablo
Iglesias; podrien muntar-se perfectament la “Santa Companya”. Es fa difícil
saber qui farà sentir i més fort el renou de cadenes; tot i que si hagués de posar
messions m’ho posarien prou complicat.
Passant a altre lloc i veient la manera
que té el govern espanyol de Madrid ( democràtic ?), liderat pel pitjor
president de la història de la “democràcia espanyola” Mariano Rajo-bufó de Frau
Merkel- la manera en que ataca el procés de Catalunya cap a la independència
intentant torpedinar de manera barroera el que ell es creu els actius del
mateix, és de vergonya i seria de jutjat de guàrdia en altres països.
Faent
memòria, quant Pascual Maragall en sessió parlamentària li va fer saber a Artur
Mas que el seu problema era el 3%, d’allò en fa quinze anys, el mateix temps
que l’executiu de Marianito, ha tingut temps d’adonar-se i ordenar l’escorcoll
de la seu del CDC i la detenció i empresonament del seu tresorer; també
envestir a Jordi Pujol ( padrí polític d’Artur Mas) per corrupció. Sempre és
millor que es parli de la corrupció a Catalunya, que de la Gürtel ( amb les diferents
morts de persones molt properes: casualitats? Qui ho sap), Barcenas, Noos, i la
llista es feria eterna.
A més d’envestir judicialment, ara com
no tenen altre tasca a fer, han envestit als ateneus llibertaris. Un altre motiu
per crear crispació i si és possibles enfrontaments ciutadans dins Catalunya (
Se’ls hi veu tant el plomall que fan pena) Detenció de persones declarades ideològicament
anarquistes i la premsa del règim donant canya. De moments tots els detinguts
amollats pel jutge, menys un ( el ridícul ho exigeix) a presó incondicional.
La CUP, deixa d’anar a una reunió
amb Junts pel SI, per donar suport als
detinguts i qui no hi vulgui veure coherència màxima, que es compri una lupa
que prou falta li farà.
El procés de la independència de
Catalunya passarà per prou moments complicats i difícils; i encara més a mida
que s’acosti la dada electoral del 20D. Durant aquests temps cadascú es posarà
al seu lloc i la pressió de l’estat espanyol de cada dia serà més dura. Seran
tutups, creuen que si tomben a Mas, tombaran el procés. Més curts i no neixen.
A
mi vistes les diverses formacions que es presenten i com ja he vist governar PP
i PSOE; Podemos encara no m’ho puc imaginar i respecte a “Ciutadanos” marca
blanca del PP, amb un Albert Rivera, vist més d’una vegada en fotografies amb
la salutació feixista. Em serà molt complicat votar.
Escoltes als caps de les formacions i a
vegades has de fer un vertader esforç per entenen-los; diuen que faran, o
pensen fer; però no com: zàping, i és bo per la salut mental; o tal volta millor
apagar el televisor i obrir un llibre.
Em
sembla que tenim un panorama ben trist, com de plorera.
Josep Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada