Brindis a plaça de Cort per la sentència absolutòria de totes les acusacions
Dia 12 d'octubre, aquesta alegria conjunta si que la vaig celebrar!
Una
companya i tres companys: Sílvia, David, Guillem i Robert, han estat absolts
aquest més d’octubre, de les acusacions que se’ls formularen durant els
incidents de la Diada
de Mallorca del 2010. Quatre independentistes
que exercien els seus dret i es trobaren front a una repressió: ells,
familiars i amics, establerta i
continuada d’un règim – i no model democràtic dins d’un estat de dret- que
estan emprant a més de les mentides, les seves armes despòtiques per intentar
esbucar-nos la nostra identitat i dignitat.
Una sentència absolutòria de penes que
arribaven prop dels nou anys de presó i una sanció de més de tretze mil euros,
per uns incidents falsos i manipulats.
Després de dos anys d’espera amb tota la
tensió que conduí i esser jutjats el mes de juny, havent d’esperar quatre mesos
més , la sentència, quan per molts altres casos, la justícia fa
una via que no és de dir. Una altra manera de repressió emocional.
Vaig
brindar amb ella i ells, per un triomf que també sent meu, en contra d’aquesta
absurda repressió indiscriminada i que sigui exercida en un “estat de dret”.
La
repressió generalitzada a Mallorca per qüestions ideològiques, queda patent amb
el que va ocórrer a les Festes de Sant
Agustí a Felanitx i amb les detencions dels actuals encausats a Bunyola, en la
rebuda de Josemon Bauzá, malgrat la jutgessa no hi veu indicis de delicte. Al
dos llocs hi va haver una presumpte manipulació dels informes de policia local i
Guàrdia Civil, respectivament
La repressió orquestrada en contra dels
moviments independentistes – opció legal i democràtica com qualsevol altra- em
porten als records de fa prop de trenta anys, on hi ha via una contundència
molt semblant.
El
que no ocorre i si en altres països democràtics,
és que si han transgredit la llei, es depurassin responsabilitat dins
l’estament polític i policial. Des del delegat de govern – el darrer en
mostrar-nos el barram fou Jose Maria Rodriguez , dimitit per un cas de
corrupció època Matas- com altres càrrecs polítics responsables.
El pla orquestrat de criminalització i intent del rebuig social en
contra dels moviments d’esquerra no
institucional, incidint en els d’ideologia independentista; rebuig social per
part dels polítics, i còmplices de segons
quins mitjans de comunicació amb una línia editorial, ben propera al règim o
inclusiu arribant a una deriva cap a
l’extrema dreta, és evident. I malgrat
els continus atacs, estan fent un efecte contrari i es va entenent la
solidaritat, el màxim suport no tan sols entre militants i simpatitzants si no
en persones que poden veure i sentir com
aquesta repressió roça l’absurditat,
La sentència absolutòria que he esmentat
, i esper que n’hi hagi moltes altres, ha estat un cop del poder judicial al
poder executiu. Un dir-los: No podeu fer el que vos vengui en ganes i a més
fer-ho fora de la llei” També a dir, que la repressió està intentant ocupar
part del poder judicial, generant unes lleis restrictives i repressives, les
quals es troben a vegades, al llindar de conculcar drets constitucionals bàsics.
Ens
volen callats i emmudits i per això intenten crear un clímax de por i
desconfiança. No fa gaire s’ha viscut
dins del Poble de Sóller. No n’escriuré, perquè, ja ho he fet i a vegades, un
silenci depreciatiu pot fer mella. I malgrat tot, les ganes de treball i lluita
no minven, si no ben al contrari.
La meva militància en contra de la
dictadura franquista, i també molts altres anys, ja que visquérem una transició descafeïnada, dormitant, i
fal·laç, de la que ja n’he escrit altres
vegades, per coherència m’ha portat a retornar a la lluita activa- durant molt
temps ho he fet escrivint- en contra del despotisme i a favor de recuperar les
llibertats del poble que ningú té dret a retallar.
Podria
esser que el meu compromís de lluita no sigui comprés i més si algú ha intentat sembrar i escampar
verí, creant rumors totalment infundats en contra mi i de la meva dona. Mai he
traspassat la legalitat , com si altres han fet. Mai he anat sembrant rumors absurds d’amagat per a lesionar la dignitat i el bon nom de
persones honestes i honrades, com sé d’algun que ho ha fet, ja que la meva premissa
per davant tot és la veritat. Hi ha persones que mai podran afirmar el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada