dissabte, 28 de gener del 2012

De la insubmissió fiscal a la desobediència civil



Llegir la notícia d’una presa de decisió, prou argumentada per part d’una parella d’empresaris restauradors de Siurana, Andreu Bartolome i Maria Casademunt, als que se’ls hi han unit els propietaris de Cerveses Ausesken; en la qual pagaran directament els impostos a la Generalitat Catalana perquè ella els gestioni i no a l’estat espanyol,  arrel dels atacs continus d’Espanya contra Catalunya, vos puc assegurar que per a mi és d’admirar. Ells afirmen que:”Ens plantem per dignitat nacional”.

A la parella de restauradors del Priorat, ja li donen costat i suport quatre mil signatures, a través de la seva pàgina web “Diem prou!”, a la que no dubteu que hi entraré per a signar.

Alguna cosa es comença a moure i és que la gent ja va prou cremada entre polítics espanyolistes corruptes, federacions empresarials que ens volen treure la darrera gota de sang a la classe treballadora i a la mitja, conjuntament amb els seus amics els bancs i uns sindicats inoperants  i venuts al gran capital, que fan vergonya. Un dia comentant això la meva dona em deia, si en Marcelino Camacho i en Nicolás Redondo que mamaren infinits anys de presó lluitant en contra del franquisme i a favor d’uns vertaders sindicats que si defensaven la classe treballadora, aixequessin el cap, en repartirien prou de coltellades a la cúpula sindical actual, que han deixat la seva combativitat i lluita per a mantenir uns estatuts de vergonya. Ni més ni manco que nou mil targetes empren aquests sindicalistes de saló, que usen  els mateixos restaurants que la cúpula empresarial. Llavors quina por a la retallada de drets que estem patint? Cap!

La  insubmissió fiscal, una possible reacció legítima per a  combatre l’espoli fiscal amb els que en tenen aclaparats  tots els governs espanyols a certes comunitats autònomes? Idò si.
Jo fa estona sent que les Illes Balears, són tractades com a colònies perifèriques “d’allende los mares” i que el concepte d’imperi, tan sols ha canviat de forma i de segon quines maneres. Ara no ens envien els exercits. Ens roben directament.

Ara no tenim un Carlos I d’Espanya i V d’Alemanya. Ara tenim un Rajoy submís a les ordres del braç executor dels financers europeus i americans, que porta el nom de  la Cancellera Frau Merkel.
Que vol dir espoli fiscal?  Doncs per a qui encara no ho sap, diré, que les illes Balears contribueix a l’estat espanyol amb el quinze per cent del PIB (Producte Interior Brut que ve a esser la riquesa que es genera a tot l’estat espanyol) i es troba a la cua de les comunitats autònomes en finançament autonòmic, ajudes de fons europeus, i inversions de l’estat.

El dèficit fiscal és la diferència entre els doblers  que aportam ( Illes Balears)  i els que ens retorna l’estat espanyol,  puja a la xifra de tres mil milions d’euros anuals, equivalent a TRES MIL EUROS ANUALS PER CIUTADÀ DE LES ILLES BALEARS. Em sembla que hi ha prou motius per sentir-se estafat i emprenyat! Vos podeu imaginar que podríem desenvolupar amb aquesta immensa quantitat de diners? Fa molta estona, que vaig sentir dir al carrer: “ si en tornessin tot el que ens roba  Madrid, podríem tenir els carrers de les Illes Balears, folrats d’or”. Cap més comentari.

Que representa el dèficit fiscal-espoli : Mancances en educació, sanitat, infraestructures, investigació  i tot un grapat de mancances de necessitats bàsiques pels ciutadans de les comunitats autònomes que més aporten i menys els retornen.  O sigui fer des de fa molts anys “el primo” que res té a veure amb la solidaritat entre regions de l’estat espanyol. I més si encara empren aquests doblers per  absurditats i els tuden, com exemple tres i quatre  aeroports sense utilitat i on no hi vola cap companyia aèria.

Espanya és un soci imposat i molt dolent, maneja els nostres doblers com els hi dóna la gana i no compleix amb el que legalment li pertocaria rebre a les comunitats autònomes que més li paguen. Tal volta a més de desobediència fiscal, poden provocar una desobediència civil. S’ho hauran guanyat!

Veieu, com malgrat sigui pel tema econòmic, jo en tinc molts d’altres , hi ha motiu suficient per a declarar-se independentista . A què queda molt clar!.

Acab amb la frase de Gandhi. “Quan hi ha una llei injusta, el correcte és desobeir” Amb aquesta praxi tragueren els colonialistes anglesos  de l'Índia.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada