No tota dictadura és necessari que
s’estableixi per la força de les armes. Manu militari. I la repressió necessària
i suficient per esborrar tots els possibles opositors que siguin un perill, perquè es puguin
desenvolupar els plans dels dictadors.
Les dictadures tenen bastants semblances
amb les colonitzacions. El dret que s’atorguen els vencedors els porta a anihilar
qualsevol rastre que pugui portar a la unitat dels vençuts, qualsevol nexe
comú: Cultura pròpia, dignitat de poble i llengua.
Nostres avantpassats patirem la flagrant dictadura de Felip V amb
el decret de Nova Planta, on totes les institucions nostrades i furs que tenien
els estats de la Corona d’Aragó foren
abolides, per imposar les institucions dels vencedors a sang i a foc.
Estic parlant de fa més de tres cents
anys. Després patirem una altra dictadura flagrant i cruenta, la que es fabricà
a partir d’un cop d’estat en contra de la república, regim legalment constituït,
i que l’executor el general Franco i els diversos generals sediciosos, que
casualment tots moriren en circumstancies estranyes. Casualitat! Posteriorment
el general del bigotet, autoanomenat “Generalisimo” i alçat als altars(
l’església nacional- catòlica el portava baix pal·li com la Sagrada Forma) i li beneí els
canons, a canvi de controlar l’educació a tota Espanya i seguir mantenint el
control.
A Europa, acabada la
II Guerra Mundial hi va haver un brou de
cultiu per la continuïtat de diverses dictadures. Anteriorment, alguns
dictadors, havien assolit el poder i pogueren desenvolupar els seus plans
d’acció, aprofitant la via democràtica i el vot a les urnes, com el cas de
Hitler. Els règims totalitaris com el de Tito, Stalin i d’altres en absolut
empraren aquesta via.
A les acaballes del segle XX, hem pogut
veure caure dictadures dins d’Europa com la de Romania amb Ceaușescu
Les dictadures d’altres continents: Llatinoamericà,
Àsia, i Àfrica, totes tenen el mateix caire base: l’econòmic i l’explotació immisericorde
del poble per diversos interessos. Són els fruits i resultats de les diverses
colonitzacions i el manteniment posterior dels dictadors( hereus dels antics colonitzadors)
que asseguressin l’espoli dels recursos als països que havien fet la inversió
per colonitzar-los.
Dins del nou ordre mundial, les dictadures flagrants
tenen mala premsa , ja no són rendibles
i es creen les condicions per fer-les desaparèixer.
La gran comèdia de Bin Laden, element
entrenat per la CIA
per combatre les tropes russes que invadiren Afganistan i després convertir-lo amb la bestia marró per
a justificar totes les mesures que el
govern Bush imposà , violant i acabant amb bastants drets civils d’un estat de
dret, forma part de les dictadures
subtils, malgrat encara n’existeixen de més subtils i molt més perilloses, ja
que és difícil veure el seu funcionament fins que han fet el seu efecte devastador.
Una d’elles podria esser les dictadures
de consum i el rentat mental que procuren amb la publicitat i com els que mouen
els fils del món: lobis, entitats financeres, multinacionals, creen la
teranyina per a tenir-nos controlats sense que ens adonem i convertir-nos amb
els seus esclaus-consumidors. La crisi actual, és una dictadura subtil creada
pels poders financers. Controlen el
quart poder, mitjans de comunicació escrits i visuals.
A totes els cases hi ha una “caixa beneita” que fa , si no som capaços
d’analitzar els seus missatges, ens tornem tan beneits com la caixa i això és el que interessa.
Actualment els medis per presentar missatges
manipulats és molt més gran que temps enrere. Vaig escriure, que Bin Laden, tenia els
estudis de gravació a la Casa Blanca,
n’és un exemple. I la pel·lícula de les Torres Bessones exemplar. Si afirm que
ni en Sadam, ni Bin Laden ni Gadafi són morts, si no que és un espectacle d'Hollywood.
Una gran presa de pèl. I que hi ha extres i dobles molt bons.
El dictador Gadafi, fou considerat, primer el gran terrorista
internacional , després amic i bon al·lot i rebut per tots els mandataris
(europeus i americans) inclusiu la monarquia espanyola; i després declarat
bestia negra. Qui el rebé, sabia com actuava, però s’imposà per sobre dels
drets humans, el seu petroli i la venda d’armes. Ben igual que amb els negociets amb el Rei de
Marroc, deixant la situació del Sahara com està actualment. Coparticips amb la
conculcació dels drets humans per interessos privats, o còmplices? Tenen o no
les mans xopes de sang innocent? Ho deix
al vostre criteri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada