Tres anys i escacs de despotisme i corrupció

Aquests darrers tres anys i escacs,  hem hagut de patir a tots els nivells – estatal, autonòmic i municipal- la política depredadora dels des governants del PP, aplicant el rodet de la majoria absoluta.

S’ha malbaratat, destruït i especulat amb el nostre patrimoni tant natural, com immobiliari, que no els pertanys a ells, si no a tots nosaltres. Ells  són simples gestors, i com a tal haurien d’actuar pel bé i l’interès general, enlloc de mostrar clarament que l’únic que els importa són els doblers ( psicopatia i obsessió?), el poder, la repressió de les veus discordants i el control ciutadà.

Que aparegui publicada la notícia que el 75% del Govern de l’anterior president Jose Maria Aznar ( a qui la política de Rajoy serà carregar-li tota la corrupció del seu mandat) està imputat, untats amb doblers negres i alguns a la presó-un d’ells per Segovia-  no ens hauria de venir de nou.

Han emprat i robat els doblers públics per fer-se un bon patrimoni a l’hora que es retirin de l’aforo polític.

Els casos de corrupció han sortit a balquena. Ara els més orejats, són les targetes negres de Bankia, amb el capdavanter Rodrigo Rato, que a hores d’ara ha abandonat provisionalment el partit, abans que en Rajoy el fotés a defora. Tot i esser perillós ja que el senyor Rato en sap molt i de molts. Ha estat a molts diversos governs.

Un segon cas el d’Angel Acebes imputat pel desviament de doblers públics a favor de “Libertat Digital. Acebes, un dels que gestionaren el brutal atemptat de l’11 M, com a ministre d’interior- cal fer memòria- conjuntament amb en Zaplana, portaveu en aquells moments. Ambdós desapareguts i ara entra altre cop en escena.

Hi ha moltes maneres de corrupció, una d’elles és el periodisme groc, manipulador, com ara mateix sembla que presumptament la SER va oculta una informació sobre que el ministre Cañete, tenia interessos en petrolieres, no fos cosa, que l’afectas per l’elecció de Comissari Europeu. Aquests tipus d’accions també estem acostumats, ja que una gran part dels canals de comunicació, escrits i visuals adeptes al règim – una gran majoria controlats per la banca- saben prou bé com han de funcionar.

Ha desaparegut del mapa, amb els des governs del PP, la paraula dignitat i ètica. De tal manera, que corria per les xarxes la seva definició com a una organització de malfaents organitzada per delinquir. O sigui, alguna semblança a organitzacions mafioses la definició.

Aquests patrons del neoliberalisme acèrrim han creat precarietat i pobresa, s’ha arribat al límit que un de cada tres treballadors a l’estat espanyol està baix el llindar de pobresa (treball precari i mal pagat), l’índex de pobresa a tot l’estat ha incrementat brutalment, així com l’atur, mentre ells s’embutxacaven els doblers públics ( dels sagnants impostos al que ens estan obligant a pagar) i els enviaven a llocs segurs de no esser inspeccionats ( paradisos fiscal), i anaven deixant les finances estatals, autonòmiques i municipals a la ruïna.

El deute generat durant els darrers anys ha arribat al límit, i l’hem acabat pagant nosaltres.

El seu negoci és sucós i sense risc. Empren el capital nostre ( quasi una extorsió a base d’impostos que no et pots negar a pagar, tenen el seus sistemes) l’inverteixen amb negocis propis o a vegades amb obra pública ( de la que extreuen les corresponents comissions il·legals). Si el negoci va malament i no genera beneficis i si pèrdues, les pagam nosaltres(rescats bancaris, rescat d’autopistes deficitàries, aeroports que no funcionen. AVE innecessaris, etc ) O sigui que sempre ens foten.  

Hem viscut en una estafa permanent, a l’ampar de la impunitat, ja que l’executiu ha fet una pressió brutal sobre el poder judicial, per intentar contenir i controlar el que hauria de fer en cas d’esser totalment independent.

Respecte al deute, no sé  quin setmanari publicà,  que el deute de cada solleric i sollerica  pujava a prop del mil docents euros, i gràcies al Govern Simarro, segur que ha anat pujant, vist com manegen els nostres doblers.  No li ha bastat que paguem un del rebut dels fems més cars de Mallorca. Un IBI extorsionant, afegint que els seus amics del Govern Balear, mateix color, el deute  de la subvenció del peatge del Túnel de Sóller.

Esper que vagi preparat pels propers mítings de campanya electoral, la gent va molt cremada.

Josep Bonnín

El Poble de Sóller no confia amb el seu batlle ni amb el seu govern

Plenari on el PP aplicant la seva  majoria absoluta i en contra de tots aprovà la concessió

El passat 7 d’octubre vaig viure el plenari ordinari amb la Sala Magna repleta de gom a gom de comerciants i totes les persones sensibles a la no implantació d’un supermercat, malbaratant un solar municipal per un preu irrisori, i botant-se tots els canons per establir el lloguer, que estan regulats per llei. Una cessió per un preu ínfim i per prop de cinquanta anys.

Una concessió que pot afectar de mort la xarxa del teixit comercial sollerica, que és la que realment crea riquesa a Sóller, inclòs el Mercat Municipal, que segons l’informe demanat per l’Ajuntament, el consideren com a “irrellevant”.

El batlle de Sóller Carlos Simarro i el seu equip de govern passaran a la història com els que han enganat i traït a una gran part del Poble de Sóller pels seus interessos particulars (?) o de partit (?). Inclusiu enganant alguns dels seus de tota la vida, que estan cremats, rebotats i indignats

La injecció a les arques de l’ajuntament del primer pagament que farà la gran superfície serà de set-cents cinquanta mil euros. El suficient per acabar de tancar algunes obres, embellir Sóller o algunes reformes, i tallar cintes d’inauguració, enllestint la campanya electoral pel maig del 2015. Sembla que el tir els ha sortit per la culata, ja que han aconseguit que una part de la societat civil sollerica fes pinya contra aquesta implantació.

Simarro no va convèncer als assistents al plenari i menys a mi que com l’he vist actuar a lo llarg d’aquest mandat, no té cap argument per vendre la moto. A dir que ho intenta.

El vaixell de la Junta de Govern, el porta directament el Batlle Simarro: capità , Gabriel Darder i Miquel Bestard com a contramestres i  la resta de les regidores i regidors grumets. Obediència de partit i aixecada de mà per implantar decisions per majoria absoluta, que els compromet directament ( no sé si ho saben) en responsabilitats tant administratives com penals si voten projectes plens d’irregularitats, i/o que puguin d’alguna manera botar-se la o les lleis vigents. Com per exemple, presumptament emprar doblers públics per afavorir la implantació d’una empresa privada. Com podrien esser els informes demanats o la cèlebre enquesta.

A part de les responsabilitats esmentades, hauran de sortir al carrer i enfrontar-se amb la mirada dels ciutadans i ciutadanes de la Vall, als que han perjudicat a canvi de mantenir la cadira. I que al final, com alguns també tenen comerços o empreses sortiran perjudicats també, no tan sols pel súper, si no que perdran clients, cosa que ja està passant.

Algunes persones ja han deixat de tenir tractes comercials amb empreses que regenten regidors o que pertanyen a la família d’alguns d’ells.  I això pot esser un efecte dominó. La gent, no tractarà, ho dic pel que està al carrer, amb els polítics que l’han perjudicada.

En el plenari les persones que hi havia , estaven indignades. No tan sols els comerciants, inclusiu la persona que no fa tant va agafar la concessió de la petanca, que no li digueren en absolut que amb un tres i no res, se n’hauria d’anar al polígon de Son Angelats, amb el que tot això significa per ella i per les persones que empren el centre de petanca com a punt de trobada d’esport i entreteniment social; qui possiblement ho tindran molt més complicat per anar a Son Angelats.

Els xiulets, les befes i els comentaris mentre el batlle  i un regidor del seu partit parlà que no va explicar absolutament res, foren constants.

Després de llegir la carta del Batlle publicada als setmanaris dels passats  dia 10 (Sa Veu) i 11 (S.Sóller); proposaria als comerciants que fessin una col·lecta per poder fer una estàtua del Batlle Carlos Simarro i situar-la a Cetre amb la llegenda: “Al batlle Carlos Simarro, el gran benefactor del Poble de Sóller” perquè els nostres fills i nets, tinguessin aquesta constància per la posteritat “Al gran demòcrata que sempre ha consensuat les seves decisions amb la resta de ciutadans i ciutadanes de la Vall “

El tema del súper, entrarà en la via judicial. Els comerciants continuaran amb la lluita perquè no es posi. Simarro pagarà a les urnes la seva santa barra..És una premonició. Ja que pel que es veu, ni els seus se l’estimen, i alguns, històrics de Sóller , fins i tot han abandonat el PP.  

Josep Bonnín

* Al carrer Cetre de Sóller és on es troba el solar que volen fer la concessió.

Dels desgovernants creadors de crispació i conflictes

                          El dia en que el batlle Carlos Simarro, va prendre el pèl a tot el Poble de Sóller

Abans d’encetar l’article, vull donar les gràcies a Joan Castanyer per la seva referència a mi, en el que serà la seva darrera col·laboració en relació a la seva pàgina “Quaderns d’apunts” ( Esper ben aviat el nou projecte). A dir que cada dissabte em reservava un temps per llegir la seva col·laboració i la dels altres col·laboradors a qui també en fa esment. I poder gaudir del seu article i de les veritats, clares i punyents que en Joan escrivia. Al mateix temps felicitar-lo per aquests dotze anys d’una tasca prou ben feta i curosa.

Darrerament nadam de conflicte en conflicte i al mateix temps s’estan destapant casos de corrupció, dia si dia també, com si fos la plena dels bolets.

El darrer, que és de vergonya, ja que pràcticament la majoria de partits polítics tenen membres implicats, ha estat el de les targetes”black” de Caja Madrid ara Bankia nacionalitzada amb doblers públics o sigui dels nostres impostos. La suma puja a quinze milions d’euros. Rodrigo Rato i tres més han tornat dos-cents mil euros cada un. No basta això si hi ha hagut una presumpta apropiació indeguda.

La Fiscalia anticorrupció està gratant arrel d’una denuncia del FROP, institució depenent del Banc d’Espanya . Despeses de restaurants, viatges, compres a grans superfícies, hotels, roba i complements  Ara comencen a ploure renuncies i dimissions. Tampoc això basta.

Un dels caps o “capos” més importants, que està essent investigat és Rodrigo Rato. En total han estat vuitanta i sis personatges implicats. Inclusiu el líder d’UGT Madrid que ha dimitit.

Casos de corrupció, arreu en tot l’estat espanyol, des de la “Gürtel” passant pel tema Barcenas, ara el cas Pujol de doblers a paradisos fiscals... i no faig la llista ja que a més d’avorrida i costosa per tots, seria inacabable.

El que passa, és que per tots aquests casos, poca gent dimiteix i torna els doblers. Alguns paren a presó, després d’una especialització en la carrera de delinquir i d’apropiar-se de doblers públics.

Quan començava dient que anaven de conflicte en conflicte no em referia als bèl·lics que gràcies a EUA, ONU, Rússia i molts altres països del món, pels seus interessos de recursos , geoestratègics i de fabricació d’armes, els han convertit en un gran negoci del que tots els seus governants porten les mans sollades de sang innocent.

Escriure sobre el conflicte organitzat i muntat pels interessos del cap President del PP a les Illes Balears Bauzá i retahila. Han començat a rodar caps, no sigui que esquitxi al de més adalt. Dimissions, poques de moment en Bosch i la darrera peça n’Estarellas. Cessats un, na Joana Trepitja Sa Moma, no tant per incompetent, sinó perquè li han plogut a la pobretona tres sentències en contra del TIL i contra el decret d’aplicació.

Ara al cap, Núria Riera, portaveu i Consellera d’Educació, que sembla ( no vos fieu) que està abaixant del cantet de prepotència. Mentre Bauzá, ha perdut el somriure, els moviments socials, sindicats i assemblea de docents li han propiciat una bona sabatada al seu projecte.

Així i tot, manca la vergonya, ja que des d’educació han enviat una recomanació d’aplicar el TIL, sense signar per no caure en prevaricació, ja que estan incitant a desobeir una sentència del TSJB. Bauzá expert en embullar la troca.

Deix aquí el tema per passar a les nostres contrades. El tema del Batlle de Sóller Carlos Simarro i la moguda del petit comerç per l’HiperCetre o Super-Cetre.

Mig milionet, vull dir set-cents cinquanta mil euros  ara,  per endreçar obres, fer fotografies de tallades de cinta i acabar de preparar la campanya electoral, per les eleccions municipals del maig de 2015, canta a tots els vents.

Emprar el  patrimoni municipal i mal vendre’l pels interessos del seu partit és una cosa tan cantada que està en el carrer. I molta gent està indignada. Simarro és un expert alumne de Bauzá amb la creació de tensió, crispació i conflictes; i mai s’ha convertit amb el que hauria d’esser, el batlle de tots els sollerics i solleriques. Un altre amb totes les mentides que ha amollat, ja hauria dimitit.

El petit comerç està en peu de guerra i amb tota la raó. No tan sols això que aquest presumpte negociet afectarà a tot el Poble de Sóller. Tenim un batlle i junta de govern que no ens la mereixen, però la patim.