MorTIL i les desventures del Batlle de Sóller

                                               Trepitja que quan no em serveixis et fotre al carrer

Al circ de na Trepitja Sa Moma, i el gran empastre amb n’Estarellas, na Núria Riera (portaveu de l’amo)  i  en Bauzá l’engominat dolent i corifeu, no els hi han crescut els nanets, que va. Tenen un tsunami provocat per la seva prepotència,  despotisme, incompetència i inuTILitat.

El passat dia 24 de setembre, escoltant per IB3 la compareixença de na Núria Riera, intentant vendre la moto, després de dues bufetades seguides per part del Tribunal Superior de Justícia: sentència  anul·lant  el decret del TIL i  l’auto anul·lant la seva aplicació en el curs 2014-2015; fou patètica.

Durant les declaracions, repetí fins a la infinitat, que era una qüestió de forma i no de “fondo” i l’argument de “la seva bona fe” per millorar l’educació dels nins i no perjudica als pares i famílies; impressió: no sabia que tronetes dir. Afora se sentien els xiulets  dels concentrats amb camiseta verda. Molt nirviosa, Bauzá  l’havia enviada a què es menjas el marró tota soleta.

Na Trepitja desapareguda. De n’Estarellas res se sabia . En Bauzá, se n’havia anat a comprar un xubasqueiro d’invisibilitat que l’ampraràs la calabruixada.

Situació actual: Trepitja cessada, ja ha fet la feina bruta. Núria Riera, de Consellera d’educació, admetent que no es pot imposar el TIL ( incomplir una sentència és un delicte, no?) i demana “responsabilitat”als docents. Són ells qui han muntat un sidral que se’ls ha escapat de les mans.

Aquests des governants han tret l’excel·lència , banda d’honor i cum laude en l’assignatura del cinisme. Màster en hipocresia i càtedra de la mentida.

Escriuré més tard del seu representant a les nostres contrades (Sóller) del batlle que patim els ciutadans i ciutadanes que també és un gran expert en intentar fer-nos creure que la Mare de Déu nom Trepitja.

El TIL ha mort ofegat per la presumpta il·legalitat . Cost pagat per tots els ciutadans i ciutadanes de les nostres estimades illes, per la prepotència del President Bauzá i l’esbart d’incompetents i fidels seguidors ( no l’interessa que ningú li faci ombra) que l’acompanyen en la seva tasca messiànica de salvar-nos dels pancatalanistes que es mengen els nins.

Palès ha quedat demostrat que els importa un rave l’anglès. Que darrera el TIL, hi ha la intenció d’arraconar el català a la mínima expressió, vulnerant i incomplint sistemàticament el nostre estatut.  Un pla traçat i tramat des de la dolentia, i un odi visceral a les nostres arrels, llengua, cultura i dignitat de Poble.

Si tinguessin un pèl de vergonya ja haurien d’haver dimitit ( En Gallardon ho feu, i em sembla que perquè el vaixell del PP està ple de forats) i convocar eleccions. Tot i que és més probable que a un granot li surti barba que vegem això.

La tronada i calabruixada està al carrer i ara han canviat  el cantet i na Riera ja comença a dialogar amb els docents.

Passant a les nostres contrades, al batlle Carlos Simarro, se li presenten unes acaballes de mandat prou mogudes. Té molts fronts oberts que descric.

Càmera de video-vigilància, resolució d’AEPD amb sanció greu per l’Ajuntament.

L’escultura el Sant Sepulcre, desapareguda del cementiri de Sóller, tothom sap on és menys l’Ajuntament sembla. El  magnífic treball que fa la Comissió Llimona, i ara la incorporació dels hereus de l’escultor i la família  exigint els seus drets sobre el conjunt escultòric, i la retornada immediata al Cementiri, d’on mai hauria d’haver sortit.  

IBI, que moltes  persones ja no el poden pagar, degut a l’ncrement del 10% de l’increment del Valor Cadastral, i no baixar la quota, on han demostrat el seu afany recaptador.

 Comerciants indignats pel possible lloguer per cinquanta anys d’un solar municipal a c/Cetre, per la construcció d’un supermercat i trasllat de la petanca a Son Angelats. Comença la moguda.

Els placers del Mercat també emprenyats, malgrat els hagi passat  una mà per la cara.  Eleccions?

La denuncia fe MES a la Guàrdia Civil per les  “cates” i la concessió per la construcció del Centre de Salut, sense concurs públic.

De Sóller 2010, on ni l’oposició ha pogut accedir als comptes, no escric res, ja que sembla que l’opacitat l’ha feta quasi invisible als ulls dels ciutadans i ciutadanes.

Podria seguir amb la llista, tan sols replegant hemeroteca dels nostres setmanaris.

 Simarro amb la majoria absoluta ha fet un gran bunyol pel poble de Sóller i ha tornat agre.

Jo també vull un Smart!

Referèndum Escocès i 9 N Referèndum a Catalunya

El resultat del referèndum a Escòcia, tot i que m’hagués agradat que hagués guanyat el Si; i pel contrari  ha guanyat el No per una diferència de deu punts (55% No-45% Si)  no m’ha vingut molt de nou. I com em consider demòcrata respect totalment la decisió del poble escocès.

Al manco el poble escocès ha pogut exercir el seu dret democràtic, sense que l’executiu  anglès presidit per David Cameron, hagi posat impediments, ni hagi fet una guerra bruta per intentar que no és fes. Diferència prou clara de com es tracten els assumptes al Regne Unit i a l’Estat Espanyol; marcant també la diferencia abismal de fer entre Cameron i Rajoy.

Cameron ha afirmat en declaracions que hauria pogut prohibir el referèndum, i que no ho ha fet perquè és demòcrata. Rajoy el vol prohibir, perquè no consent la democràcia i l’ha utilitzada pel benefici del seu partit i l’aplicació del neoliberalisme més agressiu dels darrers temps ( la veu del seu amo: El mercat financer orquestrat per la batuta de na Merkel.

La portaveu PP, Soraya Sáens de Santamaría, donant lliçons a Artur Mas, recordant-li que és el president de tots i que ho és, perquè li permet la Constitució.

L’element de la “renovació” del PSOE, Pedro Sánchez, que ha fet una declaració d’amor al poble català, transcric: “Us estimem i volem viure units” i tant que sí, podrien menjar les sopes molt clares amb una Catalunya independent. Recordar-li també que el tracte fiscal a Catalunya quan ha governat el seu partit, no va diferir massa de quan ha “governat” el PP.

El poble escocès ha votat. Quebec, va organitzar tres referèndums sobre la seva independència; Kosovo s’independitza unilateralment; i en cap cas hi ha hagut cap cataclisme, com ens volen fer creure que pot passar a l’estat espanyol si el dia 9 N vota el poble català.

No escriure sobre l’esbart de bajanades que he hagut d’escoltar i llegir, dels elements de la caverna, en contra del procés democràtic pel dret a decidir a Catalunya, perquè no es mereixen ni un minut del meu temps els diversos personatges esperpèntics que han ressorgit de les clavegueres.

El 9 N, el poble català vol votar, vol tenir l’opció democràtica de poder-ho fer i l’aprovació de la llei de consulta al Parlament Català, per  cent sis diputats a favor i 28 en contra (PP i  C’s); obri la porta legal a què el President Artur Mas convoqui pel 9N la consulta. Ara la pilota està sobre el terrat de l’executiu espanyol i tot Europa li té l’ull a sobre.

Camacho i Ciutadans, amb corifeus respectius abandonaren el Parlament amb un atac de mala dallona que no podien amb ell. Una clara demostració de lo “demòcrates” que són.

Rajoy, hereu d’AP després tunejat en PP, aprenent del seu mestre Sr. Fraga, Ministre de Franco; vol mantenir-ho tot “atado y bien atado” i no moure ni una coma de la llosa de la Constitució de 1978 (incomplerta arreu els drets fonamentals: treball digne, dret a l’habitatge, a una educació i sanitat....), excepte quan els bicèfals majoritaris PP i PSOE, els interessa. Exemple donar prioritat del cobrament del deute als bancs.

Com sempre ha planejat en contra de Catalunya el missatge de por. Algunes afirmacions, a part d’esser falses i no tenir les competències per fer-ho, han semblat de ciència ficció.

El ministre d’exterior Margallo, esgrimeix en públic, la possibilitat de suspendre l’autonomia de Catalunya si el President Mas convoca la Consulta. Rajoy, que malgrat tot sap que a Europa no es poden contemplar aquestes bajanades, es desmarca.

Han promès els tancs i la intervenció de l’exercit, militars franquistes reciclats? Si. Que Catalunya estaria fora d’Europa.

Les set plagues bíbliques d’Egipte? No.  No sé si perquè no s’han atrevit o ho desconeixen. Cultura (?)

El poble català no s’ha acollonit i la diada 11/9 ho demostrà al carrer, un milió vuit-centes mil persones feren la “V”.

Missatge prou clar  i intel·ligible,  per l’executiu espanyol que haurien d’entendre si no fossin sords de conveniència.

Europa està amb el punt de mira sobre l’executiu espanyol i de quina manera serà capaç de gestionar la situació que li ha plantejat Catalunya. Ja no som “la unidad espiritual de Europa” tot i que a alguns els hi agradaria.

Acab, felicitant al meu company Joan Castanyer, pel seu darrer article: “Ja no ens alimenten molles...,” Molt bo!

L”V” de la Diada Catalana:una gran passa cap el 9N

L’any 2012 vaig estar a la Diada Nacional. Vaig viure tots els actes reivindicatius de la seva sobirania i més d’un milió i mig de persones ens manifestarem amb un clam unànime d’independència. Tinc molt bons records d’aquell 11 de setembre viscut amb molts amics i amigues de Mallorca que ens desplaçarem fins a Barcelona.

Vaig sentir que el Poble Català té clar el seu objectiu i que l’assolirà. Arrel de l'experimentat vaig escriure un article i un poema que el passat dia 11 vaig tornar a compartir.

Enguany m’hagués encantat estar-hi altra vegada, ja que consider que era i és una fita històrica. Una gran passa que enceta definitivament el camí cap al referèndum del 9N Pel dret a decidir i “Ara és l’hora”

La “V” de la Diada marcant a través de les camisetes que portaven els i les participants, la quadribarrada, ensenya dels Països Catalans, agradi o no; aquesta i no altra porta el Rei en Jaume, em va omplir d’emoció contemplar aquell fet important que s’ha convertit amb la manifestació més multitudinària de la història, pacífica i amb respecte. No hi ha constància en absolut d’una concentració de més d’un milió vuit-centes mil persones ( Delegació de Govern, donava una xifra inferior als inscrits per fer la “V”) , reivindicativa i sense cap tipus d’incident.

Vaig seguir la Diada per TV3 i també per la xarxa. Em va posar els pèls de punta, escoltar a la finalització a l’orfeó Català el “Cant de la Senyera” i veure com una al·lota catalana introduïa un sobre en una urna, representant el vot de Catalunya a esser lliure ja d’una vegada i decidir si vol la seva independència.

Ni l'entorpiment del Govern Espanyol, ni els que falsejaven missatges de l’ANC per embullar i fer mal bé la concentració no van aconseguir res. Més bé el ridícul. Quedà palès la força del Poble Català amb el clam unitari pel dret a decidir i quedà marcat per la gran “V”.

Des de la Transició- Traïció, els diferents executius de l’estat espanyol, han estat opressius per  una part  dels territoris que formaven la Corona d’Aragó.L’espoli a les “colònies” ha estat constant.

El despotisme per a mantenir-ho ha estat flagrant i en els darrers mesos, la reivindicació del dret a votar de Catalunya, ha demostrat que posaran totes les barreres i impediments per exercir un dret democràtic impecable.

Entenc la “V” com el dret a votar i al mateix temps té una connotació de la inicial de Victòria i sent que aquesta vegada, guanyaran. Per part meva també guanyaré ja que consider justes i legitimes les seves reivindicacions i el mateix vull per casa nostra.

Se’ns ha tractat com a colònies els darrers tres-cents anys.

Si el 1714 i següents, amb l'opressió, repressió i la imposició del “Decret de Nova Planta” hi va haver una defenestració dels nostres drets legítims; el cop d’estat d’en Franco i la consegüent dictadura; va intentar fer desaparèixer l’independentisme. Molts lluitadors antifranquistes , teníem clar lluitar a favor de la lliure determinació dels Pobles que conformaven l’estat espanyol, incloent el dret de l’autodeterminació del Sahara occidental, vilment regalat per Franco al Marroc.  

El 1978, amb els pactes de la transició per part de la dreta franquista i una part de l’esquerra pactista , que vàrem acatar-la, assoliren la impunitat dels crims del franquisme, i la instauració de la llosa de la Monarquia Parlamentaria ( un altre Borbó, parent d’enfora de Felip V)  pensaven que donarien un cop de mort als moviments de l’esquerra rupturista. S’equivocaren.

L’independentisme ha anat creixent dia rere dia, i l’actitud cavernícola  i despòtica de l’estat espanyol, ara representada per en Rajoy i corifeu mal sà han ajudat com a mai a què incrementàs.

Machado escrivia: “Castilla miserable/ayer dominadora/ envuelta en sus harapos/desprecia cuanto ignora” Rajoy n’és un digne representant.

L’intent d’estendre arreu l’anticatalanisme ha estat una pràctica de tots els governs que hem patit. Així i tot no han assolit aquest trist i denigrant objectiu. Parlen de “la unidad de españa” i un president és capaç d’iniciar el boicot als productes catalans.

El camí cap el 9N, està traçat i esper que tots els polítics catalans estiguin a l’alçada de la situació i siguin dignes representants del missatge clar i concís del Poble Català: Volem esser lliures i independents i ho mostram al carrer davant els ulls del món,

Les morts per negligència i desgràcies evitables

Per respecte a la família del jove mort,no he volgut posar cap fotografia ni d’ell ni del lloc on va ocórrer la desgràcia.

Des d’aquí vull donar el meu sincer condol a la família, amics i amigues del jove David Grimaldos, que morí electrocutat a la festa de quintos de Bunyola degut a una gran negligència.

He escrit moltes vegades que hi ha mort inevitables i d’altres evitables, si realment es compleixen les responsabilitats que cal exercir des d’un lloc de gestió com són les batllies dels diversos ajuntaments i les juntes de govern.

En el cas de Bunyola, han quedat imputats el Batlle Jaume Isern, el regidor d’infraestructures i el cap tècnic. Per homicidi imprudent que carregaran tota la seva vida sobre la seva consciència; tot i que no tornaran a la vida a aquest al·lot de 18 anys que morí per una presumpta desídia i ineptitud al no haver fet les funcions que realment pertocava a les autoritats.

Esper que es faci una comprovació de totes les faroles i il·luminat de Bunyola; perquè una gran desgràcia com aquesta no torni a ocórrer mai més. Que prenguin bona nota tots els municipis de Mallorca i que procurin reparar les deficiències en cada poble, que per això estan els batlles i regidors i no per gratar-se la panxa i cobrar un bon sou. I si no serveixen o no en saben més, cap a casa!

I a Sóller, quines i quantes deficiències hi ha que poden causar desgràcies?: Bastants. Hi ha negligència per part dels governants ? jo diria que si.

Les llambordes de tots els carrers, que estan desnivellades i quan es plou es converteixen en pistes de patinatge, sobre tot per la gent gran.

Fa estona, vaig escriure una carta oberta a Carlos Simarro, batlle de Sóller, durant la primera legislatura del PP, arrel de la caiguda d’una veïnada nostra que va haver d’esser ingressada en un hospital (ja havia caigut altres dues vegades). Li recordava al batlle que ell també tornaria vell i que li semblaria el passotisme dels governants d’aquell moment si no reparaven un perill imminent del que també es veuria afectat. Idò en tres anys i mesos de legislatura, res s’ha arreglat. El perill continua.

Hi ha hagut altres despeses a dojo, per coses que no són tan prioritàries; ara mateix s’està pagant un bon lloguer pel solar del Fantasio; que no té cap tipus d'utilitat pública i també és un perill i està sense barrar ( ni les seves pròpies ordenances compleixen) . La seguretat dels ciutadans i ciutadanes, quasi sempre es troba al final de l’escala.

Un setmanari ha denunciat faroles sense tapes, amb la connexió elèctrica visible on qualsevol infant hi pot ficar la mà. I just ara, i com sempre donaran el servei de control de la infraestructura elèctrica a una empresa privada. I perquè no a persones de Sóller que necessiten treball i segur que hi ha prou personal especialitzat amb el tema elèctric? Esper que les deficiències s’arreglin ben aviat.

La desgràcia de Bunyola s’hagués pogut evitar posant-hi un fusible que no costa ni cinc euros.

Quant val una vida humana per les autoritats? Ja que sabien que aquesta farola en concret donava problemes i enrampades.

Tornant a les llambordes de Sóller, m’agradaria saber quants doblers ha hagut de pagar l’Ajuntament de Sóller ( tots nosaltres amb els nostres impostos) per indemnitzacions per caigudes.

Seguint amb temes deficients i no escriuré sobre la senyalització deficient d’obres. Que poden provocar desgràcies; ara faig referència als parcs infantils no homologats i que presumptament no compleixen la legislació vigent. A vegades crec que els infants estan vetllats per àngels de la guarda, que s’encarreguen que els nins no s’estavellin contra gronxadors metàl·lics sense cap protecció ( com el cas d’Estiradors).

Si passas una desgràcia i es desgranassin les imputacions corresponents; malgrat assumir les responsabilitats incomplertes, ètica i moralment no és de rebut com el succeït a Bunyola; i el que podria passar qualsevol dia a Sóller.

Si cada regidor de la seva àrea complís realment amb l’eficiència que li pertoca; i no em refereix únicament a regidors i regidores del nostre ajuntament, la qualitat de vida ciutadana augmentaria a tots els municipis. N’hi ha que ho fan.

No és per això que pagam a un batlle i la junta de govern; sinó per fer molt més agradable i sense perills, la vida de tots els ciutadans i ciutadanes de Sóller. Que quedi clar, que ens ho mereixem i ho pagam ben salat.