La Pau no és rendible al neoliberalisme capitalista

                                                                    Missatgers de la mort

La pau no és rendible pel capitalisme neoliberal; per les grans multinacionals que pretenen controlar-ho tot. Pels polítics que els hi donen suport als seus llocs de poder emprant l’aparell parlamentari i legislant per beneficiar-les i anar esquilant al Poble dia rere dia.

No és rendible la pau per les grans empreses fabricants d’armes i avalades i protegides per infinitats d’estats “democràtics”. A l’hora del negoci, els drets humans queden al darrer lloc de l’escala de “valors” si és que en tenen.

Dolor, misèria, injustícia i la sang del poble omplint la terra, on voldria viure en pau.

La guerra, totes les guerres actuals, tots els actes de violència armats, confirmen que una gran part dels governants són uns psicòpates i assassins organitzats. Tenen les mans “netes” de sang, tot i que ordenen als seus exercits ( formats per gent del poble) matar-se pels seus interessos.

Mai hi ha hagut una voluntat política  per resoldre el conflicte ( creat per diversos interessos) de Palestina, Mai s’ha volgut obrir una porta per a l’esperança de la pau. Mai la Comunitat Internacional ha pres cartes ( reals i vertaderes; no gestes cara a la galeria). Inclusiu persones, polítics israelians d’alt calat, han estat assassinats quan han intentat promoure un pla de pau. Simplement no interessa . No interessa res que s’enfronti directament a l’arrel d’un sistema assassí que estem vivint. S’ha d’obeir-lo al peu de la lletra, del contrari, els qui s’hi enfronten han d’esser aniquilats.

El terrorisme plana en el món; tot i que el que més morts, assassinats ha provocat és el terrorisme d’estat. Està molt més ben organitzat i armat.

Si condemnes la brutal agressió d’Israel i l’assassinat ingent de civils àrabs a Gaza; condemnant l’actitud del Govern Israelià. Et converteixes de cop amb un antisemita. Aquesta és una burda manipulació dels mitjans informatius. No tots els Israelians: no tots són jueus, per tant no mesclem.I molts no estan d’acord amb la política de Netanyahu. I si no, mireu els resultats electorals. Si dius, que Hamas i l’autoritat palestina no han sabut estar a l’alçada de la situació i que en alguns moments (llegiu la història del conflicte) l’alliberament de Palestina, ha estat emprat amb fins polítics per anar copant cotes de poder; et diran que ets un conservador, que no t’importa la mort i el patiment del poble palestí, reaccionari i possiblement racista.

Al final, tant els soldats de l’exèrcit d’Israel ( repeteix que no tots són jueus, no mescleu)  i els combatents de Hamas, fan el que interessa i dicta el sistema. La situació que ell vol que es mantingui dins Palestina, imposant un imperialisme d’ocupació que es practica a molts altres llocs del món, i que ens fan dirigir la mirada, segons  allà a on interessa i oblidar els altres llocs.

S’ha fet a Iraq, Síria, Líbia. S’està fent a Ucraïna per interessos imperialistes USA i a l’altre costat interessos imperialistes del Govern Rus. He escrit i denunciat que existeixen prop de 34 guerres en el món, oblidades  fins quan interessa, pels  interessos del mateix sistema. Pel tema dels recursos i també de la situació geoestratègica. Aquesta realitat és molt antiga. Es repeteix sovint i constantment dins la història de la humanitat. Si no llegiu com i de quina manera s’han arribat a formar tots els imperis que han existit i també la seva decadència.

Aquestes realitats són manipulades pels mitjans de comunicació, escrits i visuals que controlen el que realment cal saber. Una altra forma de guerra que el sistema emprà per crear bàndols i enfrontaments.  De cada vegada, costa més arribar a una informació realment objectiva i sense manipular. Mentre ells va faent.

Al final, la trista conclusió, és la de mantenir una societat deshumanitzada. No són morts, no són assassinats, de persones amb cares i ulls, amb somnis i il·lusions com tu i com jo; no! Els converteixen en nombres.

No existeix democràcia, malgrat s’intenti convèncer-nos dia si dia també. Existeix el poder els mercats que controla com vol els polítics que es corrompen per continuar al seu lloc; això al sistema li va de perles.

A vegades m’agafa un gran cansament, tristor, ràbia i impotència. Tinc la sensació que el que faig no serveix de res i tot continuarà igual o pitjor.

Un desànim intermitent que intent vèncer i continuar el camí. Costa, però s’aconsegueix.

Dels desgovernants i delinqüents massa comuns

                                                              Benvingut Mister Matas

Estava, l’altre dia, cercant una paraula que definís a una gran part dels  desgovernants que patim.

Pensava: Corruptes, lladres, prepotents, dèspotes, insensibles, “trepas”, inútils, inoperants, indecents, pocavergonyes... no em decidia.

Després d’analitzar la llista de substantius i qualificatius, he decidit que em quedava amb la paraula mediocre, que no hi era, tot i que no abandon les altres.

La mediocritat, el mediocre, queda definit al DCVB, com de qualitat mitjana. Jo li afegiria una ampliació a l’accepció. La paraula rastrer o sigui mancat d’elevació intel·lectual. Inclusiu per acabar de rematar, li aniria com anell al dit Barroer, que es defineix que obra grosserament, sense la delicadesa que caldria.

Au idò: Mediocre, rastrer i barroer. Justa la fusta.

No tan sols es troben a les nostres contrades, si  no a tot l’estat espanyol i a una gran part del món. Per la nostra desgràcia s’ha globalitzat. La llista d’aquests personatges que empren la política com a trampolí i omplir-se la butxaca és interminable.

El que a vegades, més m’emprenya és que els patim en pell pròpia, fins que degut a la seva prepotència i fatxenderia ; que es pensen tocats d’alè diví i que no són com els ximples  mortals; creguts que mai els hi passarà res; acaben a  l’Hotel “Las Rejas” després de fer una llarga tramoia  pels jutjats.

La condició econòmica, ‘educació o de “casta” o nissaga que és més nostrat, és el de menys.

Quan surti publicat aquest article possiblement l’expresident del Govern Balear i ex ministre de medi ambient en el Govern Aznar Jaume Matas, es trobarà a punt d’entrar a  presó, no la que va inaugurar a Palma l’any 1999, i  amb la mateixa situació, de reu, que l’expresidenta del Parlament de les Illes Balears, Maria Antònia Munar. La princesa, que fa estona ja hi és.

He escrit altres vegades que no puc entendre ni comprendre com han arribat fins aquí. Persones que tenien càrrecs més que ben pagats. Contactes per fer els negocis legals que volguessin; una situació econòmica més que privilegiada, es vegin amb la tessitura de passar per aquest tràngol. Pena, realment no me’n fan. Ara bé, compassió, ja que encara aquesta part meva sensible cap a les desgràcies dels éssers humans ( malgrat s’hagin guanyat a pols el que viuen) si que la tinc.

No fa estona, el Batlle de Sóller Carlos Simarro, va anar a rebre a Jaume Matas ( que venia d’incògnit, pareixia un turista) a l’estació. Existeix una prova fotogràfica. En aquell moment ja estava imputat i fent més voltes pels jutjats que un ase a una sínia.

Passejar amb un presumpte delinqüent, no el va afectar el més mínim. A Dir que no era la primera vegada que es reunien.

Ara que és reu o que ho serà ben prest, el tornarà anar a rebre quan surti o s’estimarà més que ni li telefoni?

Aquell mateix dia, un grup de ciutadans increparen a Jaume Matas quan va anar a cercar el cotxe que tenia aparcat a l’estació del tren; donant-li sobres, fent memòria al repartiment de sobres de doblers negres: remitent Barcenas). Al final sembla que els agafà, ficant-los al maleter i després d’haver pogut escoltar: Corrupte, lladre, torna’ns els nostres doblers!... Puja a corre-cuita al cotxe i enfila cap a la sortida del poble, en direcció prohibida.  No em digueu que no va fer un paperot. Ell i el batlle.

Bé, aquesta primera entrada a la presó, no vol dir que sigui la darrera. Queden vint peces per substanciar del cas Palma-Arena. Qualcuna  altra magarrufa, en forma de delicte es trobarà. I ara mateix, ja tindrà antecedents penals. Vol dir, que sigui, quin sigui el temps de condemna a presó, l’haurà de complir.

Com podeu pensar en Gallardon no és una màquina de fer indults, i menys just ara a un any de les properes eleccions municipals i autonòmiques; que intentaran fer el mateix que feu Aznar amb Cañellas perquè no li fes nosa per arribar a la Moncloa, ja que l’esquitxava el cas de corrupció del Túnel de Sóller.  I amb la tronada de “Podemos” no estan per verbes.

Antoni Alemany, cosa que no acab d’entendre, qui escrivia els discursos a Jaume Matas, li han tocat dos anys amb escreix, i sense indult.

Si no vaig errat ambdós tenen palauet i durant un temps no el podran gaudir.

Idò, que es pensaven, tenir cera del Corpus?

Els assassinats de cada dia. Un sistema criminal i alienant

                                    El que es capaç de generar el nostre sistema: Pobresa i misèria
         La fotografia és d'un dels tants campaments de refugiats i refugiades repartits arreu del món

Sempre que m’arriba la notícia de què hi ha hagut assassinats o es desencadena un esclat de violència, em pos molt trist.

Pinten amb sang el mapa del món, i sempre la sang és roja i el dolor repartit es viu per igual, sigui el color de la pell i la mirada.

La crueltat no té nom.

S’han sofisticat les armes per fer- les més letals. Qui posa nom a l’enemic són els governs. Plantegen la cota de poder i el poble mor o es mata al carrer. Cap governant a la guerra. Cap d’ells serà ferit o mort. Qui patirà l’absurd sempre serà el poble. Moltes vegades em deman: Qui és realment l’enemic?

Palestina, Israel , Síria, Kurdistan, Iraq, Líbia, Nigèria, Somàlia, Congo, Ucraïna, i fins arribar a 34 guerres, relativament declarades; ja que a altres països es viu uns altres tipus de guerra, com a Mèxic i altres països de llatinoamericà. Darrera hi sol haver sempre els mateixos interessos imperialistes, abastir els recursos, o la situació geoestratègica; o bé les cotes mafioses de poder, que no es distingeixen gaire de segons quines maneres d’actuar dels governs.

Un sistema assassí que mata, destrueix i empobreix als de sempre. No puc ni vull contar tots els morts a diari per guerres absurdes: tots els refugiats i refugiades que ho han de deixar tot. Aquesta situació que intenten donar un caire de naturalitat i normalitat. No han pogut amb mi.

M’entra una gran ràbia i una gran tristor. Que a vegades sacseja la impotència.

Que dia rere dia ens aliena. Ara és més important la patacada del Brasil perdent de 7-1 contra Alemanya; que hi ha hagut premsa que ho ha considerat com una “tragèdia nacional”; com si al Brasil, el més important fos que guanyàs la final; no hi ha més que mirar qualcun documental de les favelas.  Per dignitat i coherència no he mirat cap partit d’aquest patètic, injust mundial, que omplirà les butxaques dels de sempre i el poble continuarà dins la misèria diària quan hagi acabat.

Tenen moltes cortines de fum per tapar-nos i fer-nos oblidar el que realment és prioritari.

Quan no és això, ens donen mostres de la incompetència, inutilitat i barroeria dels governants. Ara es posen les mans al cap pels concursos de fel·lacions (mamades si no s’és massa fi)  a Magalluf i el turisme de borratxera. I ara venen els espants, degut a què s’ha fet públic i “l’escàndol” se’ls hi ha escapat de les mans i això podria afectar la imatge “turística” i l’entrada de calerons.

Són una manada d’hipòcrites i falsos beats, que mentre no s’ha destapat el model turístic que fa estona impulsaren, perquè donàs prou beneficis i ràpids, han estat callats com a morts, mentre, ells si que mamaren els doblers que entraven.

A Londres els interessava exportar durant un temps , hooligans, personal que ve tan sols pel sexe, el beure i ficar-se al cos tot el que troben. Millor enviar cap a qualque destí relativament barat i no tenir-los dins casa seva: menys problemes.

Entre “mamanding i mamanding” com això ho anomenen i algun que altra “balconing”  a fer la temporada, que la cera s’ha de recollir quan cau.

Qui ha creat aquest tipus de model turístic i l’ha escampat, són una mà d’incompetents i interessats. Poc els ha importat degradar molts de llocs de Mallorca pels seus fastigosos interessos; i per afegir que quan han fet els calerons, alguns d’ells se n’han anat a invertir a altres països on trauran més beneficis i deixar a Mallorca una gran part de turisme de cloaca a llocs molt específics.

Si , realment estic indignat. Entre prepotents, xulos que viatgen a fer pràctiques a la casa de barrets russa “Rasputin” i pagar-ho amb dobles públic; dèspotes que són pedres amb orelles i ni escolten ni senten i amb la burri-fauna de governants que estan desgovernant. M’estim més no parlar de l’oposició del partit majoritari, ja que amollaria més d’una barrabassada. Anam ben servits.

I si qualcú em diu que han estat votats, ben cert I on tronetes miraven quan ficaven el vot dins l’urna? Idò jo vos ho diré, a la cartera.

Vendre Mallorca, tant se’ls fotia i destrossar-la, si era pel rèdit poc importava. N’hi ha que vendrien la seva mare per treure doblers. No pos noms, tots els coneixeu.

Els corruptes no tenen ni pàtria ni poble.

Montoro: el botxí neoliberal de la classe treballadora.

Després d’anar cercant informació sobre la perillosa i indignant Reforma Fiscal; crec que cal dir que és una porcada. No crec que es pugui definir d’altra manera. Montoro s’ha convertit amb el botxí de la classe treballadora. Una autèntica masada i un puntàs per aquest psicòpata ( ja conegut en altres governs PP) que posa en perill altre cop les economies més fràgils, beneficiant els rics.  

No em ve de nou, es legisla pel beneficis de les grans fortunes.

Dos dels motius que, no és que m’hagin sorprès, en els fons no m’estranyen , vist com legislen i governen, han estat que les indemnitzacions per acomiadament ( ja s’ha acurtat prou el termini de dies per any cotitzat) hauran de tributar en el Impost de Rendes de Persones Físiques. El segon, més facilitats, que el lloguer a partir de  l’any 2015 no es podrà deduir. Una manera encoberta de seguir creant pobresa, i que la vertadera càrrega fiscal, sempre caigui sobre el de sempre. Els que menys tenim.

Hi ha un concepte que tal volta hauríem d’analitzar, és l’extorsió. I es pot aplicar de motes maneres, de manera legal però no legítima; legislant en contra d’uns i a favor dels altres

El procés  és sempre el mateix: més pels rics i menys pels pobres.

Aquesta és la distribució de la càrrega fiscal, que de cada dia ens està empobrint més. Respecte a com funcionen els serveis bàsics, als quals hi ha un immens interès de privatitzar per fer més gran, més riques i més poderoses a les empreses amigues.

S’estan arribant a punts on els drets dels treballadors i treballadores, estan tornant trenta anys enrere. La patronal ha tingut la santa barra, d’intentar proposar l’acomiadament lliure durant el primer any de feina.

PP i PSOE, i tots els partits que donen suport a les oligarquies financeres; quan es troben al poder, saben perfectament quina és la veu del seu amo i com s’han de comportar.

Els privilegis absurds dels governants segueixen en augment i les seves canongies més que assegurades, gaudint moltes vegades d’un bon grapat de sous; mentre han deixat una xifra que passa amb escreix els cinc milions d’aturats i aturades; amb un sou mínim interprofessional misèrrim i amb unes pensions que fan pena.

La corrupció s’ha estesa a tots els nivell, ja que el sistema neoliberal no té cap valor moral i de l’únic que es preocupa i prou bé és que augmentin els beneficis del compte de resultats amb la connivència dels governants de torn.

Inclusiu si es necessària qualsevol tipus de violència ( legalitzada) i/o repressió cap problema, legislen i l’apliquen en contra qualsevol moviment que s’oposi a les aberracions del sistema.

Els sindicats majoritaris “ a la chita callando” perquè també tenen una part del pastís del poder neoliberal i no el volen perdre, per aquests motiu són tous i extremadament dòcils

Botant més enfora en quant el tema de la repressió, i la militarització de les grans multinacionals, m’ha arribat la notícia que Monsanto ha comprat l’empresa Blakwater; l’exèrcit de mercenaris més poderós i preparat del món ( Jo el definiria com una mà de psicòpates assassins) ; el qual ja ha intervingut a diferents guerres, ells fan la feina bruta que teòricament no pot fer l’exèrcit regular. Tenen un preu i punt. EUA el coneix, ja que ha emprat els seus serveis a la guerra d’Iraq. Són creadors de terror i els drets humans se’ls passen pels dallonses.

La situació que vivim no es gaire optimista; i així i tot la cota d’alienació, apatia, i no moure’s a vegades és una tònica generalitzada que fa peguera. D’això moltes vegades es valen per fer els que els hi dóna la gana sense que hi hagi un enfrontament ben organitzat.

No record on vaig llegir una definició de Govern, i em sembla que es referia a l’espanyol, que era “Asociación de delincuentes organizados para delinquir” ho pos en castellà ja que així venia. Vaig pensar que si cerc la definició de “màfia” com a sindicat del crim organitzat, no s’hi fa tan enfora.

També record que durant la campanya electoral de les eleccions europees, es deia: Vota a Ali Baba, y te garantizarás  que solo seran cuarennta ladrones”

Malgrat a vegades em desanim, si al manco els meus articles serveixen per anar despertant consciències ja haurà valgut la pena escriure’ls.